Millor, perquè en teòria el meu estat de forma no era l´òptim per encarar una cursa de 100km. Estem a Manacor amb uns grans amics que ens han allotjat a casa seva i on ens ho hem passat genial, ens han cuidat de meravella!!! Arriba el gran dia i començo molt d´hora, he quedat amb un taxista a les 4:30 de la matinada, m´han de portar a Valldemossa que és d´on surt la cursa. Esmorzo una gran truita de clares d´ou i cap a la batalla. Arribem al pavelló de Valldemossa molt d´hora, soc el primer, agafo el meu dorsal, xip... i m´estiro una estona tot donant-li voltes al cap, en teòria he de sortir a acabar i disfrutar, però jo amb un dorsal ja em coneixo i com que tinc poc seny pot ser que la meva tàctica se´n vagi a norris. Mica en mica arriben corredors i j ahi comença a ahaver-hi un gran ambient. Entre els corredors en veig un que destaca per la sev aenvergadura, deu ser el Dani (TRONJA), efectivament, alà ens coneixem i ja anem parlant d´històrietes i el més important fent passar el temps fins començar. Sortim a fora i podem animar uns quants companys de l´Ultra que s´estàn havituallant allà mateix. Nosaltres ja enfilem cap a l´arc de sortida. Em poso a davant, com no, s´escolta música i una sirena on vol dir que els nervis desapareixen i ja l´únic que conta és gassss a les les cames. Surten dos corredors esperitats, aquest veig que no és el meu ritme, ens quedem amb el dani davant, amb un grupet que ens segueix, trobo que van lents. Comença la pujada i li dic a en dani que jo tiro, que em sento bé i vaig aveure que passa. Puntejant pujo a bon ritme adelantant corredors de l´Ultra, m´animen i ja començo a llançar-me, petaré?? El cami de l´Arxiduc ens porta al cim del turó i on realment veig una de les sortides de sol més espectaculars que he vist mai, mar i muntanya junts per fer-nos disfrutar de la naturalesa, cada cop em creixo més i ja no penso en guardar ni res, tiraré fins que el cos aguanti.
Corrent per una carena on queda el mar a sota, comença una baixada plena de rocs i bastant tècnica on faig un descens vertiginós caçant al segon corredor del Trail i podent saludar a en Massa i el Jordi Ballesta, van de conya. Mare meva les coses no estàn anant com jo esperava però m´encanta. Arribo a Deià pletòric (9,5km), menjo bastant, aqui si que he de cuidar el motor posant-li tota mena de gasolina ja que és el més important. Marxo content i la gent animant-me, que gran que és aquest esport. Segueixo corrent i corrent, sense parar, tant és el que es posi per davant, veig dos corredors, un em sona, un tio amb bona planta, samarreta dels Cavalls de vent, és el meu germà Clave, estic ecrivint la crònica i se´m posa la pell de gallina, com m´encanta aquest moment. Paro i parlem un moment, em tira unes fotos i em diu endavant, que gasss i a pel primer. Em sap greu, perquè m´hagués agradat enganxar-me amb ell i l´Oriol i fer més de mitja cursa amb ells disfrutant de la Serra de Tramuntana. Marxo pensant en ells i d´aquesta manera arribo a Sòller (18km) ple de forces, gràcies Carles. Aqui torno a menjar bastant, em sembla que tres platans, parlo amb un dels organitzadors on m´explica el que m´espera a partir d´aquest punt.
Pujada fins a Cúber d´uns 800m d+ pel barranc de Biniaraix. Doncs a veure com encarem la pujada, vaig molt bé i no vull apretar, però començo a puntejar sobre el dur terreny, escales de pedra i més pedra on castiguen plantes i tormells, vaig adelantant corredors de l´Ultra i excursionistes, m´animen, em creixo, puntejo més ràpid, no ho entenc, corro costa amunt i no em canso, només penso en tota la colla d´amics que hi ha escampada per la Serra, amb la meva familia, i sobretot amb el meu pare, en que no em vindrà a veure més al havituallaments com va fer a Xamonix, si està disfrutant com jo de la Serra, i sobretot que si puc arribar a Pollença i fer podi, serà tot per ell, apartir d´ara no només corro per mi, corro per ell. Ploro i corro, realment és una situació extranya, però això em dona una mena de forces en la que no penso en parar ni res d´això, amunt i prou. Coronem i el paisatge realment és d´una altre galaxia, llac color turquesa i unes ovelles amb la llana de color granate, és impressionant.
Aqui tinc un petit baixon, suposo que per la pujada d´adrenalina tot pujant cap al barranc. Em prenc un "cop de fuet" i en pocs moments trono a estar apunt per afrontar l´altre meitat de cursa. Arribo a Cúber (27,5km) i torno a menjar, entrepans de nocilla, plàtans, dàtils, de tot, bona senyal si l´estomac té gana. Parlem uns minuts amb corredors de l´Ultra i jo ja marxo, no puc perdre més temps, no sé res del tercer, no sé a quan el tinc, no vull sorpreses.
Tiro un altre cop cap al Coll del Prat de Massanella, última pujada seria abans d´acabar la cursa. Vaig fent per un pla a bon ritme, tot pensant en com seria l´arribada si acabava així, pensant en la Meritxell, amb el Jan entrant amb ell... Uff, tornen a caure llagrimes però la força interior que porto a dins no em deixa parar per res. Encaro la pujada al Coll i això ja pica una mica, el que passant a gent un es creix i més si et van animant. Aqui tinc un moment crític ja que tornen els fantasmes dels abductors, comencen a tivar i enrampar-se, ja sabia que en algún moment passaria, però no m´he de posar nerviós, un ibuprofè, un gel i repetint en tot moment la gran frase dels grans guerrers samurais i que em vaig tatuar a la cama, el dolor és temporal... Arriba un punt on un mateix es va fent les seves històries dins la ment i és el que t´acaba ajudant a conseguir els teus reptes. Baixant ja el Coll de la Massanella torno a tirar, he d´aprofitar la baixada que és on vaig bé, estic apunt de passar a un corredor de l´Ultra i me crida pel meu nom. Merda, és el Jaume (Guido), em diu que ha punxat al km 10 i va coix tota la cursa, em sap tant de greu, ja que em pensava que compartiriem podi, ell en l´Ultra i jo si no passava res al Trail.Però és el que tenen les curses, a vegades guanyes i d´altres no, però sé que es refarà i a la pròxima segur que està al davant. Em diu que el primer no fa gaire estona que ha passat, només em faltava això, em llanço com un animal en busca de la seva pressa muntanya avall cap a l´últim havituallament. La baixada és llarguíssima i plena de rocs, realment quedo destruit i arribo a Lluc (km45) realment tocat i enrampat. Em diuen que acaba de marxar el primer, que és l´últim control i queden 17km. Doncs carrego la motxilla amb tot el que arreplego, ja que he de menjar molt si vull arribar a Pollença. No m´hi estic gaire, marxo caminant menjant-me un entrepà de nocilla, dàtils, "orejones" i 10000 osets de gominola. Un cop empassat aquesta quantitat de menjar truco a la Meritxell que em queda 1 horeta i mitja per arribar a Pollença i que vaig segon, ella crida, està contenta i diu que se´n van cap a llà ràpidament. Després d´haver parlat amb ella em costa arrancar però m´enganxo amb un noi de l´Ultra i m´anima, em diu que li foti canya que segur que enganxo al primer. Doncs au, a fer l´últim esforç a veure si el puc agafar. Pel cami em trobo a l´Emilio, un noi que segueix la cursa en Btt i m´ajuda molt, m´anima, jo veient la que gent confia en mi, torno a tirar, les rampes apreten i ja no sé ni com puc còrrer. Pensant i patint acabo l´últim repetxo de la cursa i ja queda baixada i pla, em deixo anar i fent un revolt faltant uns 7-8km agafo al primer, estic flipant. L´Antoni em felicita per la cursa que m´he treballat i jo també el felicito, en aquest punt, jo ja no puc apretar més i ell diu que tampoc, pactem arribar els dos juntament a l´arribada i compartir la gloria plegats.
L´últim tram es fa feixuc però tot xerrant entrem al poble de Pollença, on ens espera un guardia amb la moto amb la sirena posada. Ostres queda un km i tinc unes ganes d´agafar al meu fill i entrar amb ell, tornen a brillar els ulls, veig el pavelló, la Meritxell em don el Jan i després de 7 hores i 19 minuts entrem junts amb l´Antoni de la mà i el Jan en braços.
Mai m´hagués pensat que la primera cursa del 2011 podria acabar d´aquesta manera, no entenc el cos humà, com pot ser que dues setmanes abans tingués molesties per tot arreu i avui no?? També he de dir que tinc que fer repos durant 15 dies, ja que vaig acabar amb un trencament (petit) al quadriceps i esguinç al tormell dret, però aquest cop les ferides amb valgut la pena.
Aquest és el podi del Trail de la Serra de Tramuntana, l´Antoni al mig (1r), el Josep a la dreta (3r) i jo mateix a l´esquerra (2n). Només em queda felicitar a tots el Finishers que han fet l´Ultra, i als que ho han intentat. Al Dani (TRONJA) que va fer un trail sensacional, i vull agraïr al Toni, la Meritxell, l´Ona per la seva hospitàlitat al seu pis de Manacor, i com no a la meva Meritxell i el Jan per aguantar aquestes bestieses que ens agraden tant. SALUT I POTES!!!!
