Sant Silvestre Sabadell 10000m riu Ripoll.

Arriba l´últim dia de l´any 2009 i com no doncs l´acabem corrent, quedo amb el Guido per anar amb ell a sabadell, volia anar a Barcelona però massa gent i no em volia agobiar. Arribo sabadell i anem a fer un café per posant-se les piles, i baixem fins a una esplanada a costat del riu Ripoll. Feia molt temps que no feia cap cursa plana, volia provar haviam si havia perdut velocitat, ja que amb tanta muntanya doncs això de les sèries ja és història jajajaja. Escalfem una estona a bon ritme i ens plantem a meta per començar a fotre-li canya, pam!!!

Sortim amb el Jaume esperitats, collons quin ritme 3:30min/km. M´ho agafo amb una mica més de calma i vaig controlant el Jaume a una distància prudent jejejeje. Van passant els kms i mica en mica em trobo bé, això que sembla que hagi de petar en qualsevol moment, no estic acostumat a anar tant alt de ppm tanta estona. Vaig fent però cada cop em costa més portar el ritme i vaig perdent gas, sort que el tema ja està quasi finiquitat i entro a meta en 38min 20seg. Doncs no està malament del tot per un diesel de la muntanya. Al final m´ha sortit un ritme de 3:50 min/km, bé per mi. Mengem una mica de coca i fem una copa de cava i em despedeixo del Jaume desitjant bon any un 2010 ple d´èxits. BON ANY A TOTHOM I SALUT I MOLTA MUNTANYA!!!!!!!!!!!

Pujada per Nadal a la Mola (3,4km 500m d+)

Doncs ja feia dies que em rondava fer alguna cursa per aquestes dates ja que són tant especials, no volia fer res llarg perquè aquests dies de temps no és que en sobri gaire ja que amb dinars, sopars i festes varies un va bastantt de cul jajajaja. Doncs al final el Guido em comenta que el 25 farà la pujada a la Mola, doncs no m´ho penso gaire i mi apunto, ja que és perfecte.

- Patint la sortida explosiva... però arribant a meta.

Cursa curta, d´horeta al matí, 25 de Desembre (NADAL), tot el que jo buscava. Doncs em llevo i marxo cap a Terrassa on truco al Jaume i li dic que ja me perdut, amb tantes obres em vaig liar, total que em rescata i anem a Can Robert, tot s´ha de dir que el lloc està bastant amagat. Arribem i saludem uns quants companys, abuelo, avi Mena, Agustinjr, Joan Freixa ... Agafem el dorsal i calentem una mica, ja que fot bastant fred. A les 10 sortida "a muerte" amb els craks, però al km2 foto un pet i acabo de pujar com puc fins al cim d´aquesta muntanya tant xula i que no coneixo. Haurem de fer-hi més sortidetes jajajajaja.

- Amb el Guido esperant l´arribada de l´Antonio (abuelo)

Un cop a d´alt, em trobo amb el Guido (felicitats perquè ha fet 3r darrera el Just i el Joan freixa) i esperem l´abuelo i l´avi mena per fotre una baixada d´escandol per una canal impressionant. A baix 2 gots de Cola i un parell de trossos de coca boníssims. Objectiu complert, cursa per Nadal, amb molt bons amics i d´hora cap a casa a cagar el tió. BON NADAL A TOTS COMPANYS!!!!!!!!!

PD: Us poso l´enllaç dels esports de TV3 on han passat la notícia de la pujada a la Mola i sortim amb el Guido quan donen la sortida, com no m´enganxen rient jajajajaja....

- http://www.youtube.com/watch?v=zb2rdAfABzw

ENTRENAMENT ALS RASSOS I GALLINA PELADA (30,7KM 1650m d+)

A les 7:15 arrencavem del camping uns quants sonats, uns feiem la volta llarga i la resta la curta, de fet només el Guido i jo hem escollit la primera.
Al sortir el termómetre estava en 0º.Hem remuntat per el PR fins a dalt la Creu del Cabrer,en poc més d´una hora.Pista amb petites clapes de neu, que més d´un ensurt ens ha donat als dos. Aqui ja hi havia el trencall que agafarien la resta, directament cap Sant Miquel de Peguera.
En aquest tram de pista perdriem bastant de temps amb la neu, estava gelada i relliscava un xic

Seguim pel GR, aquest camí ja s´anava tancant i cada cop anava pujant més. Impresionant quan estavem a l´alçada per sota de la Roca Blanca.
Aixó ja pujava de collons, i per fer-ho encara una mica més complicat hem tirat pel dret,fotent una mica d´escalada sense corda, collons com ens hem cagat jajajaja.

Les vistes un pel abans de coronar eren acollonants, aquest tros de carena fins la Gallina Pelada estava de neu....més d´un pam segur. Bueno al principi fa gràcia,peró quant portes una estona se´t començan a glaçar els peus, ara entenc el perque de les polaines.
Feta la foto de rigor a dalt,cap al refugi....sort de les estaques que queden de la antiga marató de Berga,perque si no t´ho conéixes i amb la neu,es bastant perdedor. En tota aquesta carena s´ha fet bastant dur, ja que per el terreny pots córrer,peró la neu no et deixa,i part muscularment et trinxa.

- Gallina pelada (2317m), al fons el Pedraforca enfarinat.

Tocava baixar per la canal....quin yuyu quan miraves cap a baix amb la neu. Ja abaix de la vall,cap a la Font de Cal Coix,a veure si quedava algú....pos va ser que no!
I desde aqui,a seguir les marques de la Núria-Queralt,passant pel corriol fins tornar a petar al camping.
Han estat 30.7 km,amb 1650+ i amb molt bona companyia. Només arribar, avituallament de civada i com cal, explicant batalletes.

- ST al camping FONTFREDA.

Marató pirata de Montserrat (42,5km i 5000m d+-)

Va ser fa uns quants anys quan era petit (uns 5 anys) on vaig demanar als meus pares que m´apuntessin al cau del meu poble, així ho van fer, no deixaven anar a nens tant petits però amb mi van fer una excepció jeejejeje. Quan arribaven els estius feiem els campaments i anavem dues setmanes per aquestes muntanyes a viure i assaborir la natura. Tot el dia pels boscos fent el boig, allà va ser on vaig començar a tastar el que ara al cap d´uns anys, m´ha ben enganxat... PUJAR MUNTANYES!!! Coses de la vida he estat molts anys sense pujar-hi, on l´únic contacte que hi tenia era anant a esquiar els hiverns però poca cosa més. Fins que fa un parell d´anys la meva vida canvia radicalment, coneixo a la Meritxell, me´n vaig a viure a Manresa, començo a còrrer on m´ajuda a deixar de fumar, i neix el Jan.... Uff!! Quants canvis, però gràcies a ells he aconseguit ser feliç i conèixer a tot un grup de persones genials i autèntiques on tot el que volem és disfrutar de la muntanya cremant km i km. Dissabte 21 de Novembre de 2009 sempre quedarà a la memòria de tots perquè ningú es pensava que aquella marató pirata faria sentir tantes coses especials a més d´un.

La muntanya s´ho valia, les sensacions de cada un de nosaltres van ser molt especials, sortint desde les 2 de divendres fins les 8 del matí de dissabte, tothom a l´hora que ell volia i el ritme que li anava més bé. Tot per arribar més o menys junts des d´on haviem sortit feia unes quantes hores, l´arribada només es pot descriur en una paraula... ESPECTACULAR!! Tanta gent esperant-he, semblava que feia dies que havies marxat, que et trobaven a faltar, va ser impressionant, no es pot descriure les sensacions que vaig sentir, només m´haguessin faltat els meus. Carles i Pedro aqui s´ha vist que amb la il.lusió es pot aconseguir el que un es proposa, si estima allò que més li agrada. Ni tots els diners del món poden comprar les sensacions de cada un de nosaltres per allà d´alt el cel de Montserrat, només us puc dir una cosa, GRÀCIES!!!! Us heu currat un marató espectacular, on em sembla que no tardaré gaire a tornar-la a fer, ara que la tinc fresca jajajajaja.

I que haig de dir dels craks com el Guido, Rül, Farreti on vaig poder compartir la sortida, un plaer. I que haig de dir de tots els que vareu estar al peu del cano als havituallaments, allà perduts en la boira i el fred de Montserrat, això no té preu, com diria un amic meu... QUE N´APRENGUIN!!!!!!! I que haig de dir dels craks que vareu sortir a les 2 de la nit, Montserrat a aquelles hores tenia que ser espectacular, felicitats a tots. I que haig de dir del Joan (un crak en la muntanya i les cròniques) que va sortir a les 4 de la nit i es va maracar tota la marató tot solet, si senyor!!!! I que haig de dir del grup de les 5:30... esteu fets uns craks!!! Vareu disfrutar com nens veient l´Alba a Sant Jeroni, quines fotos més maques. I que haig de dir del grup de les 7, segurament el més animat i els que anaven més resguardats amb el guia més ben parit que coneixo. I finalment, que haig de dir del grup que van sortir a les 8 fent la marató curta, l´estona que vam estar esperant les 8 ens ho vam passar de conya, encantat de conèixer a més correcats. I que haig de dir amb la gran S.T que varem fer després tots junts, amb diploma i samarreta inclòs, sensacional.

No faré una crònica en primera persona perquè per mi dissabte era lo de menys, volia sortir a disfrutar i ho vaig fer, ostres si ho vaig fer, i tot gràcies a la il.lusió de tots els que ens agrada volar per aquestes muntanyes. D´això se´n diu "SKYRUNNING". S´acaba una temporada repleta de curses i travesses on m´han tornat a introduïr de ple en la muntanya, territori que mai haguera hagut de deixar, i en comença un altre en la que els projectes i somnis que tinc en ment junt amb altres companys espero que podem fer realitat, o sigui que ja sabeu ... Salut i muntanya!!!

Les fotos espectaculars les van fer la Montse (xicota Carles), Marta i Assumpta.

CURSA DE MUNTANYA DE CASTELLTERÇOL (11Km 400m d+)

DEBUT DEL "XENXO" I "GORGUI" EN CURSES DE MUNTANYA:

Diumenge va ser el gran debut del Diego en el mundillo de les curses, es va estrenar a Castellterçol en una cursa on el recorregut em va donar una molt bona sorpresa, molt i molt corriol amb pujadetes i unes bones baixades de les que a mi m´agraden per baixar a "saco", però no va ser el cas, em vaig comprometre a anar amb ell i més o menys en el que jo sé ajudare´l a regular i no petar abans d´hora. Per altre banda també venia el Jordi que és fill de Castellterçol i va fer d´ambfitrio jajajajaja, ell però ja n´havia fet alguna.

El Jordi calentant abans de la cursa jajajajaja

Hi va haber molt bon ambient en tot moment i per fi jo vaig poder disfrutar d´una cursa en la que no anava collat, ostres com ho trobava a faltar. Anavem els tres junts fins que ens va avançar un colega del Jordi, i es clar el tio va apretar esberat no fos cas que el guanyés. Doncs ens va deixar tirats sobre el km4, nosaltres vam anar fent i controlant el ritme en tot moment perquè el Diego pogués acabar descenment, caminant a les pujades, trotant en pla i apretant a les baixades.

Els craks posant-se el tratge de fer feina

I va haber alguna estona que em sembla que la sang no li arribava al cap jejejejeje, però un bon got de Cola a l´havituallament ho va curar tot. Vam anar cremant km i com que el circuit era molt entretingut i curt (comparat amb el que faig ultimament) doncs va passar bastant ràpid. Bon debut del Diego que amb el jordi ja parlen de fer una altre cursa la setmana que ve, és que aquest "mundillo" enganxa molt i molt.

Felicitar a l´organització per la cursa i el bon ambient. Per cert l´any que ve van dir que ja estarà dins el circuit català de curses de muntanya, o sigui que estarà ple de craks. Fins la pròxima i salut i muntanya!!!!!

Cursa de muntanya Montserrat Nord (23km 1100d+)

!!!1 ANY FICAT DE PLE EN CURSES DE MUNTANYA!!!






Doncs si, aquest diumenge 8 de Novembre fa just 1 any que em vaig endinsar en el meravellós món de l´skyrunning. Qui m´ho havia de dir l´any passat que per aquestes dates portaria tanta tralla com la que me fotut aquest any... i la que queda jajajaja. Doncs arribo d´hora a Monistrol on haviem quedat per esmorzar amb alguns companys, entrepà gegant i coca-cola. Un cop acabat no tenia clar si podria còrrer, ostia! Estava que rebentava. Me´n vaig a buscar el dorsal i ja hi havia un ambientillo guapo guapo, ara fotia una ventolera espectacular, i això que estavem a 200 metres. Vaig a canviar-me al cotxe i petem la xerrada abans de sortir amb companys de corredors.





A les 9:15 surten les noies i això vol dir que queda un quart d´hora per escalfar i començar a pujar cap a Sant Jeroni. I a les 9:30 sortim nosaltres, collons com surt el Guido, es posa primer i va que se les pela, ja veig que patirem. Ràpidament ja hi han les primeres rampes que s´enfilen cap a la carena del Piteu i se´m fan molt dures, no ho entenc perquè havia descansat per arribar fresc, però em sembla que a aquestes alçades vaig bastant cremat. Arribem a santa Cecilia i m´hidrato una mica que ara bé lo bo, Canal de Sant Jeroni. Comencem a pujar i es fan uns taps tremendos, a part que fot un vent que et deixa gelat. Costa molt adelantar perquè el corriol és molt estret i això fa que el ritme sigui molt lent i em començo a rallar, però per altra banda m´anirà bé perquè arribaré a d´alt bastant fresc, que també era el que volia. Arribo a les escales i ja començo a veure el mirador, aqui ens anem creuant amb els que van més ràpids, grrrrrrr, he d´apretar i començar a passar-ne. Arribo a d´alt i així com l´any passat vaig quedar-me un moment a observar el paisatge, aquest any res de res, avaaaaaaaaaaaallllllllll!! Si començo a baixar i em trobo bé, els abductors de moment no m´emprenyen i vaig com una moto. A l´ermita ni paro a l´havituallament, i així baixant a saco ja començo a passar alguns que portava a davant. Ostres com motiva això d´anar fotent "atxassus" i trobant-me bé.





Vaig cremant km i per fi les sensacions són bones, em trobo bé i amb ganes de rebaixar el temps de l´any passat. Recupero una mica a la pujada que va desde sant Joan direcció a la Santa Cova, però és curta i ara si que bé una baixada dreta on pots fotre molta canya, i així és fins que agafo una pedra suelta i em foto una santa castanya que enriten de la del Pedraforca. Ostia quin mal!!! Ara l´adrenalina em fa aixecar ràpid i vaig uns metres una mica tocat fins que em passa el mal del cop i puc tornar a agafar un bon ritme, baixant com un boig diviso al Jordi Martí i encara m´esbero més. L´enganxo i anem fotent-li canya els dos fins arribar a l´ultima pujadade la cursa, la santa Cova. Allà està ple de japonesos on alucinen al veure´ns passar. Paro a l´últim havitualllament a veure i allà ja comença la baixada pels 3/4 a tota màquina veient que puc fer molt bon temps. Corro com un dimoni perquè aquest cami me´l coneixo pam a pam i et pots anticipar a tots els obstacles. Arribem a la pista i ja tant sols queden 2km per ser a la plaça de Monistrol. Arribo al poble i faig un últim esforç per baixar el crono. Entro a la plaça i ja veig la Meritxell amb el Jan, això ja està, entro amb un temps de 2h 19 min. Objectiu aconseguit, he baixat 26 minuts respecte l´any passat, i la gran diferència és com he acabat fisicament aquest any respete l´altre jajajaja. Ara a descansar una mica i per la Marató Pirata. SALUT I MOLTA MUNTANYA!!!!!!!

ASICS FOOT ID

L´altre dia la meva xicota em va comentar que en una pagina on es proven productes nous hi havia una convocatoria de Asics en la que posava:

Si eres un “runner” que disfruta de nuevas experiencias y te gusta compartir y comentar las novedades esta es tu oportunidad. Estamos seleccionando 200 trndian@s para el proyecto ASICS Tech Tour. Los elegidos recibirán una invitación a realizar el Foot ID en exclusiva en los showrooms de ASICS en Barcelona y Madrid, pero está abierto a cualquier persona que quiera desplazarse a estas ciudades. Y dependiendo del resultado de tu test, recibirás un par de Kayano o Nimbus.

Doncs em va apuntar, i encara no m´ho crec, però em van enviar un correu en que el dia 29 d´octubre havia d´anar a Barcelona a la tarda a fer-me un analíssis de petjada 3d i on es veu que depenent del tipus de petjada em donarien unes bambes per provar i donar la meva humil opinió.




Doncs el dijous 29 vam anar cap al Prat amb la meva xicota (Meritxell) i el Jan. Molt ben parit l´edifici d´ASICS, està a tocar de l´aeroport. El tracte que em van donar va ser molt profesional i molt amable en tot moment, la "maquineta" que feien servir per analitzar la petjada era d´ultima generació. El que em va destrempar perquè em va sortir que tenia una petjada neutre!!!!



Vam acabar la prova i em van donar un dossier amb les dades en 3d, i el noi em va dir si volia veure les novetats de cara a la tardor del 2010, jo encantat. van entrar amb una sala on semblava una botiga i em va estar ensenyant les sabatilles de cara l´any que ve.




Tela amb les de Trail, tenen molt bona pinta, em va dir que apostaven fort pel trail-running ja que aquest any havien notat un boom espectacular i que les TRABUCO havien triumfat. A mi em van regalar unes ASICS GEL NIMBUS 11 i ara a cremar-les fent km jajajajaja.







Doncs va ser una experiència diferent, coneixent una miqueta més d´aquest món que és el running. A part d´estar una miqueta de sort perquè em seleccionessin. Salut i muntanya!!!

Marató de muntanya Sant Llorenç Savall (42,470km 3450 d+/-)

Doncs ja tinc la primera marató de muntanya a la butxaca. Després d´aquest últim més on ha estat de bojos (no sé pas quants km he fet!!), tanquem l´octubre del 2009 amb una marató de muntanya, m´ha agradat moltíssim. 5:20 de la matinada del diumenge, em passen a buscar per casa el Xavier Martorell, i el Raül (Koala), després anem a buscar el Farreti i l´Isma. Un cop tots al cotxe comencem una altre aventura, aquest cop cap a Sant Llorenç. Collons que malament va començar el dia, vaig agafar una macropajara amb les putes corves espectacular. Sort que aquella tropa no paraven de fer conya i se´m va passar ràpid. Arrivem al poble i anem a buscar els dorsals, quina cua!!! sort que jo havia d´anar a incidències i no en vaig haver de fer jejeje. Un cop amb el dorsals no queda gaire temps i anem a canviar-nos al cotxe i ja baixem al punt de sortida, saludo a un munt de corredors i ens posem en situació.

Donen la sortida i allà tothom surt cagant llets, no s´havia que fer, si començar rebentant o mirar de regular una mica i a la meitat de la cursa fotre-li gas. Doncs agafo la segona opció, regulant però a bon ritme, de moment em trobo bé i no tinc molesties als abductors (la meva fisio preferida em va fer un taping d´aquells de colorets que quedava la mar de bé jajaja). La cursa comença amb pendents i baixades suaus, molt entretinguda per anar cremant km. Els habituallaments per mi un 10, molts i ben posats estrategicament. M´enganxo darrere un bon amic (Jordi Marti) que veig que porta un ritme similar al meu i això em va perfecte. Van passant els km i per fi torno a ser feliç, sense molesties importants, i arriba el km 17. Pujada a la Mola, m´ho agafo de tranquis i vaig pujant trotant i on s´enfila molt camino a bon ritme. No em vull cremar abans d´hora. Tirem muntanya amunt el Jordi i jo, i després de 7km coronem la Mola, hi ha molt bon ambient, mengem i bebem una mica i tirem cap avall.

Baixada molt tècnica, mullada, molt perillosa!! No es pot còrrer gaire perquè et jugues deixar-te les dents a terra, quina ràbia. Però tot i així déu nido el ritme a que baixem. Merda!! De cop em noto una molestia a l´abductor, no!!! No pot ser, em miro la cama i per sorpresa meva no porto el tapping, que ha passat? No entenc com es va desenganxar l´espadadrap (després es veu que se´l van trobar els Koala´s tirat per la muntanya). De moment puc anar tirant però li dic al Jordi que tiri que si puc ja l´enganxaré. Prenc un ibuprofé i continuo, de cop em trobo al farreti caminant que també havia punxat (recupera´t fenomenu!!). L´ibuprofé sembla que fa una mica d´efecte i no em fa tant mal l´abductor i puc accelerar el ritme, les vistes són espectaculars, ens anem creuant amb molts excursionistes i ens van animant, això també ajuda i molt si vas una mica tocat. Per fi puc tornar a enganxar-me amb el Jordi i anem passant corredors i agafo molta moral, tanta que em poso jo a davant i començo a tibar. Anem passant km i controls ( a cada control reflex per un tubo) i anem xerrant dels pròxims objectius tant meus com seus. Arribem al famós km 32 on hi ha un pujadon on foto un pet espectacular, entre dreta que és la pujada i el sol que ens fot de ple, es va veient la gent que puja lenta, però a base d´esforç i de collons arribem a d´alt. Aqui si que em foto dos o tres gots de cola i menjo uns platàns haviam si podem acabar descentment, queden 7km.

Marxem els dos i al cap de res ja tornem a pujar, i tela com puja el turó aquest. Sort que és curtet i en poc temps ja som a d´alt, ara si que amb les ganes i la baixada ens deixem anar i comencem a baixar a molt bon ritme, avancem a molts corredors que fan la mitja, però faltant uns 3km ja si que em fot una ostia l´abductor que he de parar un moment a estirar. Li dic al Jordi que tiri que ell encara està bastant bé i jo no vull que m´esperi. Faig els últims km a un ritme bastant penòs però bueno, sé que al poble m´espera la Meritxell amb el Jan i això em dona forces per acabar. Entro al poble i ja els veig, quina emoció!! La Meritxell em dona el jan i acabem els últims 50m els dos junts, que maco. Final, arribo a meta amb 4h 40 min, i li pengen la medalla de finisher amb el Jan, clar com que ha suat tant el tio jajajaja. Em fa una mica de rabia perquè volia baixar de 4h 30 min, l´any que ve si no passa res allà estarem per baixar temps. Ara d´aqui 2 setmanes toca la primera cursa de muntanya que vaig fer ara farà un any, la Montserrat Nord, veurem si hem millorat o no.

Marató Pirata x Montserrat (42,5km 5000m d+/-)

Doncs allà va una petita crònica del que ens espera el 21 de novembre. Ja fa un temps que amb companys de corredors.cat anem fent entrenaments per Montserrat, on són una canya!! Entre que a tots ens encanta la muntanya (en especial aquesta), i que són gent de puta mare, doncs s´ha convertit ja en un costum, amb cada vegada més bestieses a fer. Entre ells tenim el guia jajajaja, el Carles que és un crak de la muntanya, i el Pedro un megacrak dels GPS i aquests aparells diabòlics, i tota la resta que estem bastant tarats, doncs no se´ns ha ocorregut res més que fer una marató pel nostre conte, en plan pirata i autosuficiècia total. Serà un recorregut que se les pela, us ho asseguro, trencacames brutal, pedregar espectacular, ara això si, serà la bomba. Arrel d´això ja hi ha el circuit fet i els traks penjats al fil de corredors per si algu el vol anar a fer per trams, així el dia 21 ja sabrà amb que se les haurà de veure. Ahir precisament vam quedar uns quants companys al Bruc per fer els primers 16 km de la marató, tela, tela!!! Semblavem cabretes tots allà d´alt, i a sobre corrent el risc de que ens fotessin un tiro, ja que estava el tema calentet, ple de caçadors encegats en matar qualsevol cosa. Val molt la pena haver-me enganxat en aquest món de l´skyrunning perquè a part de còrrer com animalots per aquestes muntanyes coneixes gent meravellosa i això fa que encara t´enganxis més. Després d´haver acabat l´entrenament vam fer Sessió Tècnica al bar jejejeje, esmorzar i unes Volls, que diuen els experts (que ni aquarius ni osties) que és el millor recuperant. Companys encantat de còrrer per la muntanya amb vosaltres. Fins la pròxima!!!

-Aqui estem uns quants companys a d´alt de Sant Jeroni (1236m),
falten uns quants companys, el Jordi que s´amagava del vent jeje,
el Robert que es va fer mal al genoll (recupera´t company) el Pau
i el Pedro que van fer el tram caminant.

Cavalls del Vent Cursa (80km 5000m d+)

Content!!! Però...

Per fi ja he pogut treure´m l´espina que portava clavada desde l´estiu on no vaig poder acabar Cavalls del Vent open24h. Expèriencia increible i on cada cop estic més enganxat en aquest "mundillo" de l´Ultratrail. Mira que arriba a ser malparit, perquè arribes a patir molt i molt, però enganxa, és droga dura em van dir una vegada, tenien tota la raó. És una lluita contra un mateix, és el saber dominar el teus cos i ment, conèixer els teus límits ... Però sobretot disfrutar, conèixer gent espectacular on t´ensenyen un munt de coses i on l´amistat està per sobre de tot, aqui un no pensa en guanyar (excepte esportistes d´èlit), sinó en superar-se a un mateix, posar el teu cos al límit i on arribar a meta ja és un premi espectacular. Acabada aquesta aventura ara ja tinc els punts que em faltaven per poder intentar fer l´any que ve fer l´UltraTrail del Montblanc, sona molt bestia ara mateix, però a partir d´ara m´espera un any dur, molt dur d´entrenaments, però amb la il.lusió i l´ajuda dels meus segur que ho puc aconseguir.

3 d´octubre de 2009 (pensava que mai arribaria) 11 del matí a Bagà, saludo amb un munt de companys de corredors, estem tots molt nerviosos i amb ganes de començar, ens desitgem sort. Sona la banda sonora de "El Ultimo mohicano" i PAM!! donen la sortida, en questió de segons ja ni m´enrecordo dels nervis que portava feia uns moments, fem uns metres pel poble de Bagà però rapidament enfilem cap a rebost.

Em situo en el grup capdavanter però a ritme molt comode sense presses que això és molt llarg. Fa un dia preciós i uns paisatges espectaculars, a més hi ha un nivell de corredors impressionant, que tiren com dimonis. Anem pujant i al cap d´una hora arribo al primer refugi, rebost. menjo una mica, carrego el camelback i marxo cagant llets cap al Niu de l´àliga, que em trobo molt bé i a vegades parar gaire és un error fatal. Anem pujant metres de desnivell i em trobo en Rül pel cami, i on serà protagonista. Doncs em fot una foto que quan la vaig veure em vaig quedar al.lucinat i le posat de portada al Blog perquè em sembla fantàstica. Arribo al Niu de conya, 2hores 16 min i sobretot molt bones sensacions, ens hem menjat molt desnivell i ara bé un bon troç on li vull fotre canya. Començo a baixar com una cabra i al cap de poc, em fot una castanya l´abductor que em queda la cama ben enrampada i on em se´m van apareixer tots els fantasmes de l´abandonament. Quin mal!! Paro a estirar i em faig unes fregues amb pomada. Començo a trotar, acollonit, amb por que no em torni a passar.



Vaig direcció al Serrat de les Esposes, motivat i amb ganes d´arribar perquè hi ha el meu cosí de Casseres i sempre és agradable trobar-te algú que saps que t´estima i et donarà uns ànims tremendos per continuar amb aquesta bogeria. Arribo al refugi on hi ha una pujada final i se´m tornen a enrampar els abductors, paro en sec i arribo caminant. Hi ha un ambient tremendo però estic una mica desmotivat perquè començo a veure que els temps que tenia previstos sen van a la merda. Xarro una mica amb el meu cosí i la sandra, la seva dona. M´ensenyen l´Aina que ja està molt gran i m´animen, pit i collons!! Engego un altre cop i em vaig repetint que sisguii com sigui he d´acabar, necessito els punts i ja per amor propi, costi el que costi. El troç fins a Cortals de l´Ingla és on ja no puc ni trotar i decideixo arribar al refugi caminant i allà a veure que és el que faig. Arribo al refugi i em trobo amb en Massa on també m´anima i em diu que vaig bé, però no és pas el que a mi em sembla. descarrego la motxilla, menjo uns plàtans i començo a estirar haviam si marxen les maleïdes rampes, no em podia haver passat un altre dia!!!!! Quina mala sort, amb lo motivat que estava. Mentre estiro espero si venen alguns corredors per enganxar-mi i així no rallar-me tant en els temps i el mal que em fan les cames.

- Perfil del recorregut duríssim dels Cavalls del Vent

Arriba en Xesc, mité de l´Ultratrail i on coneixo en aquell moment i decideixo marxar amb ell i un parell de corredors més. Comencem a enfilar el Coll de Vimboca, fatal, entre que no m´agrada, pujada durissima, tinc un moment de devilitat oncomenço a pensar amb la familia, el Jan, la Meritxell els meus pares... malament, he de tirar endavant però pam!! Un altre cop enrampada espectacular i on em quedo clavadissim, el xesc em passa i diu que tira, li dic que si, que jo em quedo a estirar i haviam si puc arribar com pugui a Prats d´Aguiló. Em quedo sol, enmig d´aquell bosc, creuat que vaig, no em puc creure el que m´està passant, jo havia vingut a disfrutar. Miro de treure´m els malpensaments i camino a bon ritme fins que m´enganxo amb un noi on també va "tocadillo", anem caminat i xerrant i a ixí arribem al refugi de Prats, meitat de la cursa. Arribo tocadissim de les cames i el primer que faig és demanar per un fisio haviam si pot posar deixar-me les cames en condicions per poder apretar, és que a partir del pas dels gosolans és baixada fins al refugi de Gresolet, i ho vull aprofitar, entro al refugi i sorpresa!! Allò semblava el final d´una guerra amb tots els soldats ferits, uff!! hi ha molta gent i alguns pitjor que jo, ho sigui que el tema fisio descartat. Surto i demano als de la Creu Roja un parell de ibuprofens i que m´untin les cames de reflex haviam si guanyem alguna cosa. Mentres menjo a l´havituallament veig arribar el meu bon amic Angel Moreno on em dona una alegria tremenda, i on també agafa algo de menjar i ja em diu...

- Sergi sigueme!!

Comencem a pujar el pas dels gosolans, tremendo, com s´enfila, però aquell troç a mi especialment m´agrada, se´m fa entretingut i no tinc cap pega a pujar-lo a bon ritme darrera el mestre. Mentres em sona el mobil i per fi puc parlar amb la Meritxell, ja que per problemes de cobertura no havia pogut parlar amb ella durant hores. Que bé se´m posa escoltar la seva veu en aquells moments tant durs per mi. Motivat com mai segueixo pujant fins arribar a d´alt de tot, objectiu complert, ara si els abductors m´ho permeten sé que podre disfrutar de la cursa una bona estona i llançar-me a l´atac, primer planejant i després amb una llarga i suau baixada arribarem fins al refugi Lluís Estassen tot presidit amb unes vistes extraordinaries, el Pedraforca, espectacular!! Començo a trotar molt decidit però en poc segons i fent cas a l´Angel decideixo parar i continuar a bon ritme però caminant, quina putada!!!

He de mentalitzar-e que tot el que em queda ho he de fer caminant, encara que per mi sigui un suplici, se´m fa etern, però mica en mica anem avançant xerrant i rient mentres sens fa de nit per la pista arriban a l´Estassen. Ens posem els frontals i poc després encarem la pujada al refugi, només arribar bones noticies, canten gol per la radio, a marcat el Barça. Mengem una miqueta, omplo el bidó i marxem direcció a Gresolet. Collons!! Quina merda de baixada, dreta, humida i plena d´arrels on em fan tastar el terra un parell de vegades, només en faltava això, sort que se´m fa curt i amb poc més de 3/4 d´hora arribem al refugi de Gresolet. La meva motivació creix una miqueta més en pensar que només queda un refugi, un sol refugi!! Se que ens queden un parell de pujades dures, però el fet de que això s´acaba em don les últimes forces per poguer acabar. Estem poca estona al refugi i marxem enfilant cap al coll de la bauma, durissima la pujada, i si miraves enrera hi havia tota una filera de gent amb els frontals on creava una imatge espectacular. Costa molt, però a base de coratge pugem i arribem fins a d´alt. Ara ens ve una baixada on se´m fa llarguíssima pel fet que les meves cames no em deixen còrrer, i menys baixant. Mentalment estic fent un entrenament de puta mare, perquè estic aguantant tots els intents d´abandonament que se´m passen pel cap i amb això ja estic molt més que satisfet, perquè en aquest món de l´Ultratrail si que has d´estar bé fisicament, però el que has de tenir més clar és el cap, que en moments molt delicats és el que tira i fa que vagis endavant. Arribem a cal Cerdanyola, els Empedrats, última pujada seria cap el refugi de Sant Jordi, ens ajuntem quatre corredors i mentre anem xerrant de lo cascat que està l´un i altre per fi divissem el refugi, no sense caure algun cop dins la riera o entrebancant-nos amb tot el que puja més d´un pam de terra, és que ja no podem aixecar els peus. Arribem al refugi i aqui si que faig uns últims estiraments seriosos i menjo per poder acabar decentment, em trobo amb l´Albertus on em dona una alegria brutal en aquells moments, i decidim empendre el cami fins a Bagà junts. Aquest troç final encara el vam passar bastant distrets, rient i al final vam poder arribar fins a Bagà trotant els últims 4 km d´asfalt, tot i rabiar amb els maleïts abductors. Entrem a Bagà on no hi ha ni una ànima pels carrers, euforics, havent superat molts contratemps i sobreposant-nos a moltes situacions adverses. Creuem la linia d´arribada, si senyor, 15 hores 30 minuts, però realment el temps no m´inportava, havia complert per fi un dels meus somnis aquest any, acabar els mítics Cavalls del Vent. Per allà el km 30 em pensava ben bé que no arribaria aquest moment. Molt bo, el primer que se´m va passar pel cap només travessar la línia d´arribada...

- Ostia!! si l´any que ve vull fer l´Ultratrail del Montblanc ara hauria de tornar a fer un altre cop Cavalls.

Uffff!! Estic ben sonat, mira que pensar aquestes coses en aquells moments. En fi amics, aquesta és la meva crònica d´aquests Cavalls del Vent on per mi segurament suposaràn un abans i un després en la meva curta vida com a Skyrunner. Moltes gràcies per les fotos que he agafat al Rül, Pau i en Massa.Fins la pròxima!!!!

Enllaç del video de la cursa de Cavalls del Vent fet per ENGARRISTA:

http://www.engarrista.com/content/view/205/28/

Matagalls-Montserrat (83,4km 5980d+/-)

Dissabte 19 de setembre, porto 3 o 4 dies amb uns nervis impressionants, ja sé que mai no he fet una distància tant bestia, però em veig més que preparat per acabar-la i amb un bon temps. A més he d´acabar per nassos, ja que necessito els punts per poder fer l´any que ve l´UTMB, se m´ha ficat al cap i la gent que em coneix sap de sobres que quan em capfico amb alguna cosa no paro fins aconseguir-la. El dia comença perfectament podent deixar el cotxe a l´estació del cremallera a Monistrol i on un Bus em portarà fins a Collformic on tenim hora guardada al restaurant per dinar i carregar piles per la travessa. Arribo a Monistrol i començo a conèixer a tot el grup de correcats que puja amb el mateix bus, Kiskejr, fuentesss, LIEHBERR, Xeix, grampi, l´Egaco ... i no se si em deixo algú, molt bona gent. Comença el trajecte cap a un dels meus objectius fixats per aquesta temporada, quins nervis!!! Després d´un viatge molt plàcid arribem a Collformic i anem a buscar el dorsal, fot un fred que pela allà d´alt. Un cop amb els papers arreglats anem al restaurant a fer un bon tiberi. A mig dinar apareix el Carles de Martorell, també "nerviosillo". Fem la xarradeta i marxem cap a la sortida a veure companys d´altres curses o travesses. Em trobo el gran mestre Angel Moreno (on m'ho vaig passar de puta mare a la marxa capderec) on em presenta el fiera del Carles Claveria (Clave) molt ben parits tots. Ens fem unes fotos i vaig trobant-me coneguts i em van presentant correcats, Caloreta, Sioux ... A les 17:30 comença la marxa. A mi s'em fa molt pesada l´espera, surto a les 18:43 i encara falta estona. Cada Minut va sortint gent i és un no parar... 18:43, ja era hora. Pam surto i ja em trobo una cua espectacular al corriol. Sergi tranquil, que falta molt. Arribo a la pista i començo a fotre-li una mica de canya ja que el Pedro m´havia aconsellat que al principi corrès una mica per adelantar el màxim de gent possible sinó faria moltes cues als corriols. Vaig fent a un bon ritme sense passar-me pel pla de la calma, (perquè hi han 3000 persones, perquè aquest pla fa honor al seu nom) i així entre cues, esperes i adelantaments, arribo a Aiguafreda km16.

Espectacular avituallament de corredors.cat a càrrec del Buff, Jordipapiol i Massa, foto de rigor que em tira en Jordi, agafo una mica de coco i xocolata, em presento amb el Buff, xarrem 2 minuts i foto el camp direcció pla de la garga km21,5 on hi ha la primera pujadeta un pel forta, s'em fa de nit i ja li foto canya al frontal... Collons quin "pepino", gràcies a Manel que és el comercial de LED LENSER i me'n va portar un perquè el provès. I no vegis com em va anar de bé, un 10!! Continuo a un ritme comode i van passant els km i vaig adelantant gent, tot i que de nit és un pèl pesat, però em trobo molt bé. Desprès d´anar passant controls, i menjant als avituallaments lo just perquè no m´entra gaire cosa, només líquids, arribo al coll de Matafaluga km36,6 i on començo la baixada (on se´m farà molt i molt llarga) fins a Sant Llorenç Savall, punt mig de la cursa i on hi ha un gran avituallament, massatges i molt bona animació km45,3. Paro i agafo un parell de gots de coca-cola i xocolata, entrepans no perquè se que no me´ls podré menjar. Menjo, estiro una miqueta i em poso un compeed a la planta del peu dret perquè se m´està fent una ampolla i abans que vagi a més... Em trobo amb el Xevi de DIEDRE i tirem junts ja fins quasi al Monestir, ens anirem passant l´un a l´altre però molta estona junts. Porto ja unes 7 hores de marxa i em trobo sobrat, el cos em demana que li foti més canya però sort que encara tinc el cap fred i decideixo seguir com fins ara. Arribem a les Arenes i se que aqui comença una pujada llarga i bastant dreta on diuen que el que arriba a d´alt del coll de la Grua km57,4 bé de forces ja té la marxa a la butxaca. O sigui que em mentalitzo i comencem a tirar amb el Xevi anar passant gent i parlant del gran crak de l´Ultratrail, en Kilian Jornet.

Avituallament corredors.cat amb en BUFF (Foto del JordiPapiol)

Se´m fa curtissima i no gaire dura, tal com me l´havien pintat. Arribem a d´alt i amb en Xevi ens mirem volguent dir que això ja estava superat, arribem a l´havituallament dels "donuts" i parem a menjar alguna cosa, uns quants estiraments, omplir la camelback i cap al coll del Queixal km65 on em repeteixo que ja és l´ultima pujada a part de la del Monestir (que tantes vegades he fet). Aqui engeguem i començo a fotre-li canya perquè ja veig que em queden uns 18 km i si revento ja acabaré caminant. arribo a Vacarisses km71,9 i tinc una gana de mil dimonis, clar com que quasi no he menjat res en tota la nit, aqui semblo un desesperat i començo a endrapar com un animalot. FATAL!!!! Fins aqui havia fet una cursa molt ben preparada i amb molt de cap, però aqui la vaig cagar de ple i ho acabaria pagant. Marxo de Vacarisses i començo a veure que l´estomac em fotarà una mala jugada, vaig corrent però cada vegada el ritme és més patetic fins que decideixo acabar la meva aventura caminant a bon ritme. Amb penes i treballs caminant, mig trotant arribo a Monistrol km 78,6, mai m´hagués pensat que m´alegraria tant de veure un poble, i això que em quedava una pujadeta al Monestir dura, dura. Començo a enfilar com les formigues, xino xano perquè ara el cos si que ja no tira ni "patrás", però amb satisfacció de saber que ja ho tinc al sac. Ultim control abans d´arribar al Monestir on tenen una festa montada impressionant i això m´acaba d´ajudar a arribar fins a dalt. Km 83,4 SIIIIIIIIIIIIII!!!!! Ho hem aconseguit, no porto ni un any amb això de la muntanya i ja tinc la primera Matagalls-Montserrat al sac.
11 hores 30 min de sacrifici i comprensió per per part meva i sobretot per la meva familia, la meva xicota Meritxell i així espero un nou crak a la muntanya jajajaja el Jan, pobret. Gràcies a tots perquè he aconseguit sentir-me d´allò més bé amb mi mateix aconseguint aquest repte, tot i que amb aquest esport és pateix de collons!!! Gràcies també amb un bon amic, el Carles on me´l vaig trobar al Monestir i on també havia acabat molt bé, gràcies a la seva xicota la Montse i al seu germà per portar-me a l´estació del cremallera, sinó encara estaria allà a d´alt. La pròxima d´aqui dues setmanes a Cavalls del Vent. ¡¡¡¡Estem ben bojos!!!!

Marxa dels 3 pics (21,1km 815m d+)

Desprès d´unes vacances on he fet bastant el gos ( a part de la setmana de la Vall d´Aran) em torno ha posar un pitrall i a còrrer. Dissabte a les 18:30 a Navàs, una calda tremenda, sense fer res ja estaves suant, només de pensar el que m´esperava ja estava flipant. Donen la sortida i surt el grup del davant com un coet, encapçalat pel Just, m´enganxo darrera d´ells (cagada). Tiren com dimonis i ja veig clar que el ritme aquell no l´agunataré gaire estona, però de moment tivo amb ells. Arriba el primer pic i allà afluixo un pèl el ritme, al arribar a d´alt paro a beure aigua perquè estic deshidratat. Començo la baixada a bon ritme i se que pel segon pic falgta una bona estona i aprofito per fotre-li canya. Arribo a sota el segon pic i tiro cap amunt, fort però amb la sensació que fotaré un pet impressionant, dit i fet. Primera "pajara" seria de la meva vida, desde que corro mai no havia tingut aquesta sensació de vòmits, tremolors a les cames... Collons que malament que estava.

Això per apretar tant al principi, m´ho havia buscat. Camino poc a poc esperant a arribar a d´alt. Em prenc un gel i bec aigua, començo la baixada trotant tranquilament i xarrant amb un company que amablement s´ha parat (Jordi Martí), anem tirant junts ja tota l´estona fins al final de la cursa, a bon ritme però disfrutant i comentant les curses que ens venen a l´un i l´altre. Que guapo que és còrrer sense mirar el rellotge. Sens passa l´últim tram de cursa ràpid, comencem a pujar a l´ultim pic on ja tenim Navàs a sota els peus i ja només queda una última baixada i l´entrada al poble fins arribar a la plaça de l´ajuntament. La cursa l´ha guanyat (com no, quina màquina!!) el Just Sociats, rebaixant el récord de la cursa en 5 minuts l´any passat. Jo he acabat encara força bé tot i la "pajara" que he agafat jejejejeje. Així ja se que és el passar-les putes.

13 SERGI COTS 150 Sènior 1:42:03 4,8 FAES

III Olla Vall de Núria (21km 1940d+ 1940d-)

Cursa espectacular a quasi 3000 metres d´alçada . Vaig arribar a Queralbs fet pols, havia dormit 2 hores a causa d´un casament . Em notava cansat i amb un mal estar brutal, amb les ganes que tenia de fer aquesta cursa. Però bueno al final vaig acabar prou satisfet, però amb la sensació que podia haver fet molt més. Arribem al cremallera amb el [b]Robert[/b] i ens trobem al [b]Carlesmartorell[/b]. Pugem cap al santuari de Núria i anem abuscar els dorsals i esmorzem una mica. El Carlesmartorell em presenta la makina del Guido estava un pèl tocat. Després trobem al jballest i ens comenta un a mica la cursa mentres al nostre costat només faig que veure craks, Kilian, Agusti Roc, Ricardo Mejia (amb voladores d´asfalt :oh:) ... Molt nivell. Reivindicament per les seleccions catalanes, clar que si, aquests de la selecció espanyola sempre foten el mateix, passen de tot fins que veuen que poden fer negoci. Després si que si s´interessen, quina ràbia. Deixem-ho que em poso a 1000. Comença l´espectacle, falten pocs segons, sona la banda sonora de carros de foc i pam, sortida per darrera el Santuari, una mica de pla i cap amunt, 1000 m d+ en uns 4 km. quin pepino de pujada. Em trobava fatal no tirava, fins i tot en algun moment tancava els ulls, m´estava adormint. A d´alt el Puigmal una mica més i ploro de l´emoció (que et cridin pel teu nom quan estàs apunt de coronar-lo no té preu). Després va ser un no parar de pujar i baixar, coll de finestrelles, pic nou fonts, pic de fontnegra ... Molt dura, trencacames, i a sobre tot això per sobre dels 2700m tota l´estona i on vaig notar bastant la falta d´aire (suposo que era l´alçada o potser l´alcohol que havia ingerit la nit de divendres de festa i dissabte al casament jejejeje). No ho se, el que mai m´havia passat que el cos no em respongues com jo volia, ho sigui que vaig decidir que havia d´anar a disfrutar i acabar la cursa dignament. Al final els ultims 5 km de baixada encara em vaig trobar bastant bé i vaig poder baixar a bon ritme. Al final 3 hores 8 minuts, no vaig poder baixar de les 3 hores. Potser l´any que ve. Per cert em deixava al matiner, amb qui vaig parlar i estava lesionat, que et recuperis aviat. Guapes guapes les fotos.He de felicitar a l´organització perquè jo vaig trobar una cursa molt ben organitzada. Haviam si a partir d´ara agafa una bona volada i aconseguim omplir l´olla de gent i senyeres. Salut i muntanya .

UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ!!!

La classificació:

49 Sergi Cots homes absolut dorsal 216 3 hores 8 minuts

Trail Andorra (30km 1800+ 2200-)

AL.LUCINANT!!!!

Amb el temps que porto en aquest món ( 1 any i poc) mai m´hagués pensat que podria patir, disfrutar... però sobretot no em pensava que em podria emocionar tant com ho he fet aquest cap de setmana. Ha estat increible. Arribo dissabte a les 8 del matí amb taxi a Ordino (estava amb un hotel de les Escaldes) on ens espera un bus que ens portarà cap a l´estació d´esqui de Pal. No coneixo a ningú, se´m fa extrany, ara que començo a conèixer un munt de persones super be parides. Pugem al bus i marxem cap a Pal, supertrànquil perquè havia decidit pendrem la cursa com un entrenament, disfrutant del paisatge que ja es veia a venir que valdria la pena. Arribem a Pal i sorpresa, em trobo al Guillem, parlem una mica i anem a l´havituallament que hi havia pels de l´Ultratrail, SORPRESSAAAA!! Ens trobem l´Albertus i el Raül dels Koalasteam, que grans, molt ben parits, em presenten amb el Xavier Martorell, company seu de batalles. Prlem una estoneta i els continuen amb l´Ultra. Sense gaire temps de més i sense haver escalfat res, ens expliquen que el trail s´ha retallat per culpa de la meteorologia, l´Ultra també el van retallar. Amb música i tres pots de fum amb els colors de bandera d´Andorra (molt emocionant) Donen la sortida i em coloco més o menys el 10, amb el grup capdavanter. Comencem a pujar de cop i dret, tela com puja, però soc sincer, cada cop m´agrada més pujar i patir, seré massoca? Vaig aguantant el ritme però vaig veient que s´escapa un grup de 4 o 5 corredors, cap problema vaig a disfrutar!!

Arribo al primer cim i planegem una estona admirant el paisatge espectacular que podem gaudir en aquestes curses de muntanya tant ben parides. Comença la baixada, molt tècnica, pedregar total, començo a baixar i em trobo molt comode avanço uns quants corredors i veig que els hi vaig treient segons a marxes forçades, em trobo molt bé i baixant molt ràpid. Arribo al control i paro uns segons a omplir la camelbag perquè no l´havia omplert, ara ja puc tirar km perquè ja tinc líquid. Vaig tirant cap a baix i em vaig creuant excursionistes de tot arreu, t´animen i encara vaig baixant més depressa. Vaig una estona tirant tot sol, distret i disfrutant molt de la cursa, fins que arribo amb un control de pas i em diuen:

"Va campió que tens els dos primers a tocar".

Ostia això que vol dir, que vaig tercer... La mare que em va parir, de cop tota la pressió del món s´apodera de mi, però em dic, he d´anar a totes, tinc l´oportunitat de fer podi i que collons, inclus guanyar la cursa. Apreto i trec forces de tot arreu fins que en una baixada sense arbres ni res veig els dos primers, m´envalo que no em toquen ni els peus a terra jejeje. Es una passada, però en pocs minuts els enganxo. Ostia l´adrenalina em va a tope, però no estic gens cansat, continuem i els vaig seguint d´aprop, sense que s´escapin. Passem pel refugi al pla de l´estany , bevem i continuem la cursa, tornem a enfilar-nos i el primer s´escapa un pèl més endavant, m´enganxo al segon i tiro darrera d´ell on comencem una baixada tremenda on costa d´aguantar-se per la pendent tant bestia que hi ha, però veig com em va frenant i jo em noto que puc anar més ràpid, li demano pas i ...

"Atxassu" començo a còrrer com un boig, les úngles se´m claven a les bambes, quin mal, però és igual. S´ha de patir en aquesta vida per aconseguir alguna cosa. Acabo la baixada i conecto amb l´asfalt, Ordino ja s´olora. Acabo de fer els ultims km a un bon ritme que em serveix per anar controlant amb el tercer que el tinc llunyet per+o no puc atrapar amb el primer que ja se m´ha escapat. Arribo a Ordino i diviso la linia d´arribada, se´m posen els pèls de punta i enacara que el tercer no m´atraparia, foto un sprint que arribo a la linia emocionadissim, escoltant l´speaker com diu el meu nom, segon!!!!!!!!!! Impressionant, la gent aplaudint, el primer classificat em felicita, em fan una entrevista, fotos... Al.lucino!!! Em felicita la meva xicota i el meu Jan. Es increible. Després al cap d´una estona de relaxar-me i parlar amb el Guillem, qui també a fet un trail de puta mare, escolten que arriba a Ordino el gran campió, Killian Jornet. El tio va sobradissim i acaba de fer 85 km amb un desnivell acollonant. L´endema diumenge fan l´entrega de trofeus i tot és impressionant, coneixo amb en Killian, ens fem unes fotos, El primer que em diu el tio és:

- Que com t´ha anat?

Jejejeje que gran que és, i quina màquina.

Així més o menys ha estat un cap de setmana que sempre quedara en la meva ment en aconseguir el meu primer trofeu com a skyrunner. Espero que sigui el primer de molts jejejeje.