Sortida pel berguedà (28km 1850m d+)

Continuem amb els meus entrenos a ritmes suaus, ja que la maleïda pubalgia no m´acaba de deixar còrrer bé del tot. Començo a estar una mica desesperat veient que el temps passa i s´acosten els reptes que tinc aquest any. Porto cinc mesos sense posar-me cap dorsal i sincerament, tinc un mono bestial, però que hi farem... Surto d´hora dissabte cap a Berga per fer una sortideta per aquestes contrades. Deixo el cotxe a la plaça de la Font del Ros i encaro la pujadeta que em portarà cap als Rassos de d´Alt (2050m).


M´esperen uns 1500m de desnivell positiu fins a d´alt. M´ho agafo amb molta calma i disfruto de les vistes tot menjant corriols fins a la Figuerassa, mare meva com puja. Un cop a l´antena una mica de treva i cap avall per corriol primer i pista després fins arribar a Corbera. Allà em menjo un parell de "gominoles" de cafeïna que entren la mar de bé. Tornema enfilar cap a Coll de Tagast passant per la font de la Cresta, que fa molt goig la d´aigua que i surt. Aqui ja començo a trobar força plaques de neu i amida que guanyem alçada el gruix comença a ser considerable fent que em costi molt avançar.


Començo atrobar força gent amb raquetes pels Rassos de d´Alt i em miren una mica extranyats com un sonat va en sabatilles ben xop i mirant d´avançar davant el mig metre de gruix de neu. Un cop d´alt encaro la pista llarga que em portarà al parkin de l´estació. Allà vaig al bar i em foto una Coke d´una tacada, ostres quina set. Comença el descens i decideixo agafar el cami de la Rassos-Manresa, que veig que hi ha traça i així em costarà menys.

A bon ritme arribo a Castellar del Riu on les vaques ja surten a menjar l´herba fresqueta que ha deixat les nevades dels últims dies. Porto ja uns quants kms a les cames i la falta d´entrenament es nota, començo a arrossegar-me i encara em queden uns repetxons fins arribar a Queralt. Vaig fent, és mig dia i em començo a creuar gent i això m´ajuda a arribar a Queralt sense adonar-me´n.

Em paro al mirador uns segons a veure les vistes acollonants que hi han desde allà d´alt i gasssssssss cap abaix. En tres kms més ja torno a ser a la plaça. Uns estiraments i cap a Manresa que com sempre ja faig tard. Apa fins la pròxima, que espero que ja pugui ser una cursa.