Sortim desde les pistes d´esquí salvant un bon desnivell des del principi, el dia es presenta espectacular i la companyia brutal, que més pot demanar un?? Pim Pam anem pujant i pràcticant unes voltes maria per pujar un dels varis repetxons que ens varem trobar en el recorregut. Fa una calor tremenda i ens anem treient capes.
Després de parar una estoneta a càrregar energia, tornem a enfilar directes cap al cim (on es pot veure al fons) on tinc ganes d´arribar perquè les vistes prometen. Últimament em trobo com peix a l´aigua per sobre dels 2.000 metres, qui pogués viure-hi tot l´any.
Apunt de coronar em giro i es poden apreciar les traces que anem deixant tant de pujada i baixada. Tot s´ha de dir que és un cim bastant asequible de pujada, tant amb esquis, com caminant o en raquetes. De baixada ja és una altre cosa, ja que si t´encigales amb alguna pala esquiant, un ja ha de tenir cert nivell, mare meva la de "pinyos" que em vaig fotre.
El Ferran i el Zecri fent els últims metres abans de fer el Pic de la Mina, tot s´ha de dir que a alta muntanya i tot nevat, a un li queden unes fotos que no tenen desperdici. A d´alt del cim en Ferran ens va obsequiar amb un troç de coca de Cercs i un té calent, això si que no té preu. Que n´aprenguin!!
Mentres varem estar pujant vaig tirar del grupet junt amb el Marc i en Cinto, darrera venien més trànquilets, l´Abel, en Ferran i el Zecri. A l´hora de baixar tot va canviar, jo anava a la cua tancant el grupet, ja que el meu nivell d´esquí fora pista no és gaire bo, seguirem millorant per això.
Al cap d´unes 3 horetes arribem un altre cop al parking de Porté desprès d´un gran dia de muntanya de la bona. Al cotxe en Ferran i la seva dona, la Queralt ens tornen a obsequiar amb unes patates, olives i cerveses, mare meva, això si que és un avituallament :) Ens van sortir qüasi 10km amb 900 metres de desnivell + . Anem sumant de cara aquest 2011 on s´espera molt dur, però pot ser espectacular.
No hay comentarios:
Publicar un comentario