III Olla Vall de Núria (21km 1940d+ 1940d-)

Cursa espectacular a quasi 3000 metres d´alçada . Vaig arribar a Queralbs fet pols, havia dormit 2 hores a causa d´un casament . Em notava cansat i amb un mal estar brutal, amb les ganes que tenia de fer aquesta cursa. Però bueno al final vaig acabar prou satisfet, però amb la sensació que podia haver fet molt més. Arribem al cremallera amb el [b]Robert[/b] i ens trobem al [b]Carlesmartorell[/b]. Pugem cap al santuari de Núria i anem abuscar els dorsals i esmorzem una mica. El Carlesmartorell em presenta la makina del Guido estava un pèl tocat. Després trobem al jballest i ens comenta un a mica la cursa mentres al nostre costat només faig que veure craks, Kilian, Agusti Roc, Ricardo Mejia (amb voladores d´asfalt :oh:) ... Molt nivell. Reivindicament per les seleccions catalanes, clar que si, aquests de la selecció espanyola sempre foten el mateix, passen de tot fins que veuen que poden fer negoci. Després si que si s´interessen, quina ràbia. Deixem-ho que em poso a 1000. Comença l´espectacle, falten pocs segons, sona la banda sonora de carros de foc i pam, sortida per darrera el Santuari, una mica de pla i cap amunt, 1000 m d+ en uns 4 km. quin pepino de pujada. Em trobava fatal no tirava, fins i tot en algun moment tancava els ulls, m´estava adormint. A d´alt el Puigmal una mica més i ploro de l´emoció (que et cridin pel teu nom quan estàs apunt de coronar-lo no té preu). Després va ser un no parar de pujar i baixar, coll de finestrelles, pic nou fonts, pic de fontnegra ... Molt dura, trencacames, i a sobre tot això per sobre dels 2700m tota l´estona i on vaig notar bastant la falta d´aire (suposo que era l´alçada o potser l´alcohol que havia ingerit la nit de divendres de festa i dissabte al casament jejejeje). No ho se, el que mai m´havia passat que el cos no em respongues com jo volia, ho sigui que vaig decidir que havia d´anar a disfrutar i acabar la cursa dignament. Al final els ultims 5 km de baixada encara em vaig trobar bastant bé i vaig poder baixar a bon ritme. Al final 3 hores 8 minuts, no vaig poder baixar de les 3 hores. Potser l´any que ve. Per cert em deixava al matiner, amb qui vaig parlar i estava lesionat, que et recuperis aviat. Guapes guapes les fotos.He de felicitar a l´organització perquè jo vaig trobar una cursa molt ben organitzada. Haviam si a partir d´ara agafa una bona volada i aconseguim omplir l´olla de gent i senyeres. Salut i muntanya .

UNA NACIÓ UNA SELECCIÓ!!!

La classificació:

49 Sergi Cots homes absolut dorsal 216 3 hores 8 minuts

Trail Andorra (30km 1800+ 2200-)

AL.LUCINANT!!!!

Amb el temps que porto en aquest món ( 1 any i poc) mai m´hagués pensat que podria patir, disfrutar... però sobretot no em pensava que em podria emocionar tant com ho he fet aquest cap de setmana. Ha estat increible. Arribo dissabte a les 8 del matí amb taxi a Ordino (estava amb un hotel de les Escaldes) on ens espera un bus que ens portarà cap a l´estació d´esqui de Pal. No coneixo a ningú, se´m fa extrany, ara que començo a conèixer un munt de persones super be parides. Pugem al bus i marxem cap a Pal, supertrànquil perquè havia decidit pendrem la cursa com un entrenament, disfrutant del paisatge que ja es veia a venir que valdria la pena. Arribem a Pal i sorpresa, em trobo al Guillem, parlem una mica i anem a l´havituallament que hi havia pels de l´Ultratrail, SORPRESSAAAA!! Ens trobem l´Albertus i el Raül dels Koalasteam, que grans, molt ben parits, em presenten amb el Xavier Martorell, company seu de batalles. Prlem una estoneta i els continuen amb l´Ultra. Sense gaire temps de més i sense haver escalfat res, ens expliquen que el trail s´ha retallat per culpa de la meteorologia, l´Ultra també el van retallar. Amb música i tres pots de fum amb els colors de bandera d´Andorra (molt emocionant) Donen la sortida i em coloco més o menys el 10, amb el grup capdavanter. Comencem a pujar de cop i dret, tela com puja, però soc sincer, cada cop m´agrada més pujar i patir, seré massoca? Vaig aguantant el ritme però vaig veient que s´escapa un grup de 4 o 5 corredors, cap problema vaig a disfrutar!!

Arribo al primer cim i planegem una estona admirant el paisatge espectacular que podem gaudir en aquestes curses de muntanya tant ben parides. Comença la baixada, molt tècnica, pedregar total, començo a baixar i em trobo molt comode avanço uns quants corredors i veig que els hi vaig treient segons a marxes forçades, em trobo molt bé i baixant molt ràpid. Arribo al control i paro uns segons a omplir la camelbag perquè no l´havia omplert, ara ja puc tirar km perquè ja tinc líquid. Vaig tirant cap a baix i em vaig creuant excursionistes de tot arreu, t´animen i encara vaig baixant més depressa. Vaig una estona tirant tot sol, distret i disfrutant molt de la cursa, fins que arribo amb un control de pas i em diuen:

"Va campió que tens els dos primers a tocar".

Ostia això que vol dir, que vaig tercer... La mare que em va parir, de cop tota la pressió del món s´apodera de mi, però em dic, he d´anar a totes, tinc l´oportunitat de fer podi i que collons, inclus guanyar la cursa. Apreto i trec forces de tot arreu fins que en una baixada sense arbres ni res veig els dos primers, m´envalo que no em toquen ni els peus a terra jejeje. Es una passada, però en pocs minuts els enganxo. Ostia l´adrenalina em va a tope, però no estic gens cansat, continuem i els vaig seguint d´aprop, sense que s´escapin. Passem pel refugi al pla de l´estany , bevem i continuem la cursa, tornem a enfilar-nos i el primer s´escapa un pèl més endavant, m´enganxo al segon i tiro darrera d´ell on comencem una baixada tremenda on costa d´aguantar-se per la pendent tant bestia que hi ha, però veig com em va frenant i jo em noto que puc anar més ràpid, li demano pas i ...

"Atxassu" començo a còrrer com un boig, les úngles se´m claven a les bambes, quin mal, però és igual. S´ha de patir en aquesta vida per aconseguir alguna cosa. Acabo la baixada i conecto amb l´asfalt, Ordino ja s´olora. Acabo de fer els ultims km a un bon ritme que em serveix per anar controlant amb el tercer que el tinc llunyet per+o no puc atrapar amb el primer que ja se m´ha escapat. Arribo a Ordino i diviso la linia d´arribada, se´m posen els pèls de punta i enacara que el tercer no m´atraparia, foto un sprint que arribo a la linia emocionadissim, escoltant l´speaker com diu el meu nom, segon!!!!!!!!!! Impressionant, la gent aplaudint, el primer classificat em felicita, em fan una entrevista, fotos... Al.lucino!!! Em felicita la meva xicota i el meu Jan. Es increible. Després al cap d´una estona de relaxar-me i parlar amb el Guillem, qui també a fet un trail de puta mare, escolten que arriba a Ordino el gran campió, Killian Jornet. El tio va sobradissim i acaba de fer 85 km amb un desnivell acollonant. L´endema diumenge fan l´entrega de trofeus i tot és impressionant, coneixo amb en Killian, ens fem unes fotos, El primer que em diu el tio és:

- Que com t´ha anat?

Jejejeje que gran que és, i quina màquina.

Així més o menys ha estat un cap de setmana que sempre quedara en la meva ment en aconseguir el meu primer trofeu com a skyrunner. Espero que sigui el primer de molts jejejeje.