sábado, 29 de diciembre de 2012

Cursa neorural (24km1380m D+)

 
Des de que vaig conèixer al Santi i la Rosa tot han estat sorpreses, primer de tot, ell té l´honor de ser la persona que m´ha fotut més mal remenant-me, és un crak amb els pubis!! Són una parella molt catxonda, de les que m´agraden i s´agafen la vida amb molt humor. Un dia mentre em fotia mà a l´Espai Tortuga, em va comentar que tenia un circuit per muntanya al seu poble (Sta. Maria de Martorelles) molt extrem, que aviat esdevindria en cursa, segur que molts koales ens hi deixariem caure. Doncs així va ser, sona el despertador, em menjo la dosi havitual de "nutella", i em passa a buscar el Ruben i el Jose. Després d´encigalar-nos uns quants cops arribem al poble. Amb una hora per fer-ho tot, dorsals, XERRAR, canviar-nos, XERRAR, escalfar, XERRAR ... Fins que PAM!! Sortida a tota llet enfilant pels carrers del poble, cada cop se surt més ràpid i el meu cos no acaba d´assimilar aquestes sortides. Em sembla que em dedicaré exclusivament a Ultramaratons que vaig molt menys estressat. 
 
 

El Santi, director de la cursa on va rebre molt bones crítiques, no és per menys, ja que el circuit em va semblar espectacular, duríssim i per una serralada, la de Marina que em va encantar. Vegetació molt espessa en alguns trams on t´obligava a doblegar-te i mirar a terra per no menjar-te les branques dels arbres. L´endemà m´enrecordava d´algú ja que no recordo que les lumbars m´haguessin fet mai tant mal jejeje. És broma Santi, gran currada i gran joia la que tens al voltant del teu poble.




Aqui teniu dos dels especímens que us veu trobar a d´alt el Castell, el Koala i el Rastes, membres dels Koala´s Team. Córrer no sé si corren jejeje, però allà on van la lien. Quan vaig coronar el castell i vaig veure una rossa amb tutu em pensava que anava més cardat de lo normal, sort que va resultar un mal entés. S´ha d´agraïr la gran feina que van fer juntament amb la Mireia, l´Inyaki, la Queralt i el Kungfujete, que per cert no vaig poder saludar, a la pròxima segur!! Avituallament 100% Koala, amb molta cervesa, festa i aquest cop superant-se amb un sofà pel qui estigués més castigat i volgués descansar una estona. Que n´aprenguin!!!



Tornem a la cursa, em situo al capdavant per darrera del podi, els tres primers van molt llançats i sé que almenys dos d´ells sinó punxen no els pillo ni borratxo!! De fet el que em preocupa més és que no m´enganxin pel darrera, mirar de fer un bon paper i si hi ha sort poder enganxar la tercera plaça de podi, tot i que ho veig complicat. El circuit no té ni un minut de descans, puges per repetxons curts però molts drets, i baixes per corriols tècnics on has de posar tots els sentits per no deixar-hi alguna dent. Clar, vas tant collat que et passen els quilometres volant, però poc a poc començo a entrar en una dinamica de rampes i sobrecàrregues on mica en mica em van deixant ben tocat. La força m´abandona definitivament un pèl abans d´arribar al castell, tot i així amb el sobresforç aconsegueixo caçar al tercer corredor. Aqui hi han dues noticies, una de bona i l´altre dolenta. La bona és que tinc opció de podi, la dolenta és que vaig molt fos, però gràcies als meus amics koales i als seus crits arribem a l´avituallament tercert i quart junts. Ambient increible, ganes de beure una Voll i d´estar-me una estona allà però avui no puc :(  M´estic pocs segons on bec un got d´aigua i m´empasso un "cop de fuet" a veure si em surten forces d´algún lloc,  marxo a tota castanya. M´adono que he perdut un temps molt valuós ja que el que anava amb mi no estava per osties i no para, veig que le cagat i ja no tindré nassos d´atrapar-lo. Un cop coronat el castell em llanço cap baix ple de rabia i tot i que el segueixo veient de lluny el terreny no és el més adient per enxampar-lo, en poc més de 20 minuts ja tornem a ser al poble després de 2hores 10 minuts i en 4ta posició. Força content però amb el mal regust de que hauria passat sinó hagués parat al castell? Tant se val, lo important és que feia temps que no disfrutava tant fent la cabra amunt i avall.


Em trec el barret o el que sigui, però que dir de la nostra bestioleta, impressionant el Jaume Folguera, em sembla que l´any que ve disfrutarem molt veient-lo córrer i fotent canya a davant, felicitats!! L´enhorabona també amb el "perico" Granadero i tots els guanyadors. Per la meva banda vaig seguir la festa amb els amics hidratant-nos de civada i després amb la familia amb un gran tiberi a Sant Fost de CapCentelles. Per acabar la crònica, menció especial al "MegaPanetone" que va comprar la Meritxell a la fira de Nadal de Sta. Maria de Martorelles, ni dos dies va durar.



sábado, 1 de diciembre de 2012

Marató del Montseny (42km 2700mD+)



3 mesos desconectat de curses, marxes i ultratrails, molt de temps però tot té una explicació. Doncs que la familia ha augmentat i ja som quatre. Us presento el Lau, un vailet de qüasi 4 kilos (ara ja 7kg XD) on ens fa anar de cul tot el dia, deunidó quin canvi. A partir d´ara no tinc horaris, vaig a entrenar quan puc, l´estona que em deixen i depén del dia arrossegant-me, ja que a les nits dóna molta guerra, però que guapo que és. Després de les presentacins, anem al gra, a finals d´Octubre tocava Barraques de Vinya, ambient de les grans ocasions i gran cursa amb uns corriols increibles. Com vaig patir, ostia com corre la gent, i jo que volia enganxar-me amb ells. Vaig rebentar com un cuc però varem donar la cara, al final 6é amb 1h 55min. Segueixo entrenant amb moltes ganes i tres setmanes després ens enfrontem a una de les maratons fortes del país, la marató del Montseny. 42km i 2700metres D+ que ens posaràn les piles. Per fer-ho més epic, divendres dos dies abans, estic fulminat a casa amb vòmits i diarrea, el patiment està assegurat.


 
 
Em passa a buscar el Jordi (rastes) i successivament anem agafant koales fins arribar a Sta.Maria de Palautordera. Un pèl justets anem a buscar els dorsals i saludant amics, és el que més m´agrada d´aquest esport. A les 8 en punt i sota un cel amenaçador sortim tots amb el ganivet entre les dents. Increible el ritme des del principi, avui a davant hi ha molt ferro i això es nota, vaig tant collat que decideixo baixar una marxa que sinó ja em veig arrossegant abans d´hora. Sota una fina pluja anem corrent pels fals plans que ens han de dur fins a St. Bernat, les cames no responen i ja em poso de mala llet. Que vols nano si fa dos dies estaves ben tou! Doncs quan arribo a l´avituallament m´hidrato bé i m´enpasso el primer "Cop de Fuet", espero que m´ajudi a encarar la dura pujada fins el Coll de l´home mort. Duríssima però entretinguda és la pujada, on després d´una bona estona pujant ens deixa a pocs metres del cim del Matagalls. Està ple de gent que anima i això s´agraeix, sembla que me recuperat i he avançat algún corredor, mentre carenejem em comenten que ara bé una baixada acollonant fins a St. Marçal, doncs no em van enganyar. Quina delicia, entre fulles i rocs més la bojeria que portava en aquells moments, faig un descens acollonant, al límit de deixar-me les dents en algún racó del Montseny.
 
 


Un cop arribat a St. Marçal miro de menjar una mica que fins aleshores no m´havia entrat res, i pel que veig seguirà sent així. Unes quantes xuxeries, gel, got d´aigua i anar marxant. M´ajunto amb un noi de Mallorca on està al.lucinant amb el circuit, no és per menys li dic, els colors que vesteixen el Montseny aquesta epoca són per recordar. Tot xerrant i esbufegant ens mengem un bon tros de pista on i surt el corriol que ens ha de portar fins al cim de les Agudes. Tela com puja això, se´m comencen a enrampar els bessons i ja veig que a partir d´aleshores serà un calvari.
Espectacular la pujada fins al Coll, molt dura, a estones molt dreta i grimpant, llàstima que un cop d´alt plovia bastant i juntament amb la boira no es veia res.



Caraneixem una estona pel paradís i de cop no sé si són paranoies o el cansament que sembla que sonin tambors de guerra.  Nosaltres anem fent, seguint la carena impressionant que ens portarà al turó de l´home i on m´espera el super-avituallament de la Mireia, la Montse i en Mans. Arribo enrampat fins les celles, em prenc una Coke i m´adono que no porto gels, sort que hi havia per allà el Diego que me´n va donar un, gràcies soci!! Obsessionat en baixar de les 5 hores marxo cap enfilar el Turó i començar a espatllar encara més les cames amb els 1200 metres de desnivell negatiu. M´enganxo amb en Mia i gasss cap baix, em costa molt seguir-lo ja que tinc les cames com dos troncs, que en feia de temps que no tenia aquestes sensacions. El Mia s´escapa, està fort, tot i que jo no vaig pas lent, no puc abaixar el ritme o sinó el meu petit repte personal haurà fracassat.Com autèntiques cabres i després d´un descens tècnic però espectacular tornem a enganxar la pista que ens ha de tornar a St.Bernat.




 
 
Com es disfruta corrent pel Montseny, encara que estiguin apunt de saltar-me les biel.les. Estic molt castigat, últimament amb les dues feres no tinc gaire estona per entrenar, i ara ho estic notant.  Però tot i així estic content, em prenc l´últim gel que m´ha donat el Diego i començo a córrer com un boig a veure si acabo amb el patiment abans d´hora. A ritmes prou alts després de 36kms començo a divisar el poble però tinc la sensació de que falta una última sorpresa. Dit i fet, quan el rellotge em marca els 42km, veig un retól on diu, "falta 1,5km i ja hi sou" Collons!!!
Em queden 8 minuts, ja puc obrir gasss de debó o no arribo, com un boig travesso el riu, quatre "zig-zag" pel bosc i ara si que encaro l´última baixada cap a l´arc d´arribada. Objectiu aconseguit, 4hores 59minuts i el millor de tot, deixar de maltractar les cames.
 
 






Vull felicitar a tota la gent que va estar als avituallaments, patint fred, tot perquè nosaltres podem gaudir de la muntanya i d´una marató increible. Donar les gràcies al Melcior i tot l´equip i als fisios per com cuide al corredor i sobretot a un grup de bretòls anomenats Koalas. Mencio especial també pel nostre recordman que va fer una cursa impresionant, 2n i 4hores 19minuts, per flipar!! Per acabar com bons koales que som, ens vam reunir tots a un bar per agafar forces, menjar no vam menjar, però beure! Sense comentaris...







 

Apunteu-la al calendari, Marató del Montseny, senzillament brutal!!!