Va ser fa uns quants anys quan era petit (uns 5 anys) on vaig demanar als meus pares que m´apuntessin al cau del meu poble, així ho van fer, no deixaven anar a nens tant petits però amb mi van fer una excepció jeejejeje. Quan arribaven els estius feiem els campaments i anavem dues setmanes per aquestes muntanyes a viure i assaborir la natura. Tot el dia pels boscos fent el boig, allà va ser on vaig començar a tastar el que ara al cap d´uns anys, m´ha ben enganxat... PUJAR MUNTANYES!!! Coses de la vida he estat molts anys sense pujar-hi, on l´únic contacte que hi tenia era anant a esquiar els hiverns però poca cosa més. Fins que fa un parell d´anys la meva vida canvia radicalment, coneixo a la Meritxell, me´n vaig a viure a Manresa, començo a còrrer on m´ajuda a deixar de fumar, i neix el Jan.... Uff!! Quants canvis, però gràcies a ells he aconseguit ser feliç i conèixer a tot un grup de persones genials i autèntiques on tot el que volem és disfrutar de la muntanya cremant km i km. Dissabte 21 de Novembre de 2009 sempre quedarà a la memòria de tots perquè ningú es pensava que aquella marató pirata faria sentir tantes coses especials a més d´un.
La muntanya s´ho valia, les sensacions de cada un de nosaltres van ser molt especials, sortint desde les 2 de divendres fins les 8 del matí de dissabte, tothom a l´hora que ell volia i el ritme que li anava més bé. Tot per arribar més o menys junts des d´on haviem sortit feia unes quantes hores, l´arribada només es pot descriur en una paraula... ESPECTACULAR!! Tanta gent esperant-he, semblava que feia dies que havies marxat, que et trobaven a faltar, va ser impressionant, no es pot descriure les sensacions que vaig sentir, només m´haguessin faltat els meus. Carles i Pedro aqui s´ha vist que amb la il.lusió es pot aconseguir el que un es proposa, si estima allò que més li agrada. Ni tots els diners del món poden comprar les sensacions de cada un de nosaltres per allà d´alt el cel de Montserrat, només us puc dir una cosa, GRÀCIES!!!! Us heu currat un marató espectacular, on em sembla que no tardaré gaire a tornar-la a fer, ara que la tinc fresca jajajajaja.
I que haig de dir dels craks com el Guido, Rül, Farreti on vaig poder compartir la sortida, un plaer. I que haig de dir de tots els que vareu estar al peu del cano als havituallaments, allà perduts en la boira i el fred de Montserrat, això no té preu, com diria un amic meu... QUE N´APRENGUIN!!!!!!! I que haig de dir dels craks que vareu sortir a les 2 de la nit, Montserrat a aquelles hores tenia que ser espectacular, felicitats a tots. I que haig de dir del Joan (un crak en la muntanya i les cròniques) que va sortir a les 4 de la nit i es va maracar tota la marató tot solet, si senyor!!!! I que haig de dir del grup de les 5:30... esteu fets uns craks!!! Vareu disfrutar com nens veient l´Alba a Sant Jeroni, quines fotos més maques. I que haig de dir del grup de les 7, segurament el més animat i els que anaven més resguardats amb el guia més ben parit que coneixo. I finalment, que haig de dir del grup que van sortir a les 8 fent la marató curta, l´estona que vam estar esperant les 8 ens ho vam passar de conya, encantat de conèixer a més correcats. I que haig de dir amb la gran S.T que varem fer després tots junts, amb diploma i samarreta inclòs, sensacional.
No faré una crònica en primera persona perquè per mi dissabte era lo de menys, volia sortir a disfrutar i ho vaig fer, ostres si ho vaig fer, i tot gràcies a la il.lusió de tots els que ens agrada volar per aquestes muntanyes. D´això se´n diu "SKYRUNNING". S´acaba una temporada repleta de curses i travesses on m´han tornat a introduïr de ple en la muntanya, territori que mai haguera hagut de deixar, i en comença un altre en la que els projectes i somnis que tinc en ment junt amb altres companys espero que podem fer realitat, o sigui que ja sabeu ... Salut i muntanya!!!
Les fotos espectaculars les van fer la Montse (xicota Carles), Marta i Assumpta.
