sábado, 20 de noviembre de 2010

II Marató Pirata de Montserrat (42km 2750mk d+)

Després de la magnifica ideia de l´any passat d´organitzar una trobada guapa entre amics i fer una marató per la muntanya on vaig més a entrenar, aquest any arribava la segona amb moltes ganes. Desde que es va publicar al Blog koala i havia un ambient força important, a la gent que li agrada li encanten aquestes iniciatives. Tot va anar rodat fins que uns indesitjables se´ls hi va posar al cap que no deviem fer-la, resulta que espatllavem la muntanya... Què!!!!!! Quins collons, si els únics que no rebentem la muntanya som nosaltres que ens l´estimem i la cuidem com ningú. Primer que es mirin tota aquella colla de pixapins que hi pugen el cap de setmana, d´aquests si que jo entrenant per allà d´alt he vist més d´un tirar la merda a terra. No em vull encendre més perquè ja hi vaig prou en aquests moments. No és que estigui gaire inspirat però el que si que vull dir és que he tingut una gran sort d´haver conegut en tant poc temps gent tant i tant maca que fan el que els agrada disfrutant i deixant disfrutar. Donar les gràcies als Koala´s per haver dedicat aquesta segona marató al meu pare i fent el minut de silenci abans de començar a còrrer, MIL GRÀCIES A TOTS. La Marató doncs va ser genial, vaig sortir amb el grup de les vuit de matí per fer-la en unes 5 horetes.



Vaig desconectar uns moments i em vaig tornar a sentir d´alló més bé durant el temps que vaig durar, ja que l´abductor em continua castigant i vaig parar al km 23 sense quasi ni caminar. Dolgut perquè tenia moltes ganes d´acabar amb els meus companys de grup i anar trobant-ne d´altres pel cami. Vaig parar al monestir amb el meu germà on ens hi esperava la familia, feia un fred tremendo, plovia.




El Guido, el Joan i l´Albertus van tirar escales amunt tot anar buscant el cami de l´arrel. Vam esmorzar una mica i vam anar al bruc a veure uns quants companys, en tenia ganes, tot i que no vaig poder saludar-ne d´altres. No ens vam quedar a dinar ja que encara no estem preparats i no voliem amargar la festa (en el bon sentit). felicitar com no al Carles i al Pedro per tant bona ideia i sobretot a als que van estar al peu del canó als habituallaments, ja que feia un dia horrorós. Per llegir cròniques i fotos més extensament, passeu per la web de l´equip http://www.koalasteam.com/.



Bons moments disfrutant per Montserrat i coronant Sant Jeroni (punt més alt 1237 metres).

martes, 16 de noviembre de 2010

ET TROBAREM A FALTAR PAPA.


Quan vaig començar a còrrer fa uns 3 anys i vaig decidir fer aquest blog, mai m´hagués pensat que hauria d´escriure una crònica com aquesta, NO ÉS JUST. M´ha costat però ara que tinc moment de serenitat i estic un pèl més trànquil li vull dedicar quatre paraules a una de les persones que més m´ha marcat en aquesta vida juntament amb la meva mare. Entre els dos m´han ensenyat a estimar, lluitar, respectar, disfrutar de les persones i de l´entorn que tant estimem, la muntanya. Desde ben petits ens portaven primer a mi i després el meu germà a fer petites excursions, haviem fet molts cims quan eren ben bé uns marrecs. Li encantava la muntanya, aquest estiu em va acompanyar a Xamonix durant tota la setmana abans de l´UTMB i es va quedar meravellat d´aquella muntanya blanca tant imponent, els seus ulls desprenien felicitat, m´encantava veure´l tant feliç i a sobre amb tots nosaltres. Però aquest dissabte passat no havia d´haver arribat mai.



Els meus pares es van escapar a Andorra a fer una d´aquelles excursions que tant els agraden, la ruta dels estanys d´Angonella. Van deixar el cotxe a LLords i van començar a caminar tranquilament desafiant els 1000 metres de desnivell que hi havien fins els llacs. Un cop arribat al refugi d´Angonella el meu pare es va marejar i va caure a terra adormint-se per sempre més. La meva mare molt valenta va fer tot el que va poder per despertar-e´l però ja no va obrir més els ulls. Estic desfet, papa ets massa jove per deixar-nos sols, a partir d´ara comença una lluita molt pitjor que la d´un Ultra, però mica en mica lluitaré com ens vas ensenyar i espero que a partir d´ara vinguis amb mi en totes les aventures que tinc pensades per les muntanyes d´àrreu. T´ESTIMO!!!




jueves, 11 de noviembre de 2010

Tornarem!!!!!

L´altre dia com és habitual vaig anar a fer massatge amb la meva fisio preferida :) i mentres m´apretava em va fotre bronca perquè havia abandonat totalment el Blog, tenia raó. Doncs últimament entre les lesions i que vaig de cul no tenia gaire temps ni ganes d´escriure totes les curses i travesses que vaig fent. També influeix bastant el fet que al fitxar pels Koala´s doncs tenim un equip de periodistes i informàtics que són un 1o i un s´acomoda deixant que facin la feina els craks com el Koala, Martox, Albertus ... Només dir que a partir d´ara penso anar actualitzant el blog de mica en mica fins deixare´l al dia altre cop. Em queda molta feina per fer però ja ho farem ja. La pròxima cursa que faré serà aquest diumenge la Berga-Santpedor juntament amb un altre company, el Martox. 55 km de pistes xtremes pel Bages i Berguedà on patirem i molt, aqui s´ha de còrrer de valent. SALUT I MUNTANYA ... SEMPRE!!!!!!!




Que n´aprenguin!!!!!