TOR DES GÉANTS noticia a manresainfo.cat

Païnt de mica en mica el que ha suposat aquest llarg viatge de 330km i analitzant dades, fotografies, fent memoria dels llocs, pobles i paisatges que he estat aquesta última setmana. Per fer una crònica a l´alçada de la cursa (això espero) necessito més temps, per això de moment us deixo la noticia que van publicar a manresainfo.cat gràcies al meu gran amic Raül "Koala" que em va fer una petita entrevista, gràcies a tots per tot el suport que m´heu donat i gràcies a l´equip dels Koala´s, sou benparits :)


Cots finalitza una cursa de més de 128 hores per la muntanya


El millor esportista de Sallent del 2011 aconsegueix acabar el Tor des Géants, una de les proves d'ultraresistència més dures del món Sergi Cots en el transcurs de la prova d'ultraresistència.

L'esportista sallentí Sergi Cots del Koala's Team Skyrunners va assolir la fita de finalitzar el Tor des Géants després de córrer per la muntanya durant més de cinc dies. Tot i disputar-se'n tot just la segona edició aquesta cursa està considerada com una de les més extremes del món ja que superaria l'Ultra Trail del Montblanc si es fes en les dues direccions de forma consecutiva.

Coincidint amb la Diada es va donar el tret de sortida al Tor des Géants, una cursa de muntanya de 330 kilòmetres i 24.000 metres de desnivell positiu que recorre els paratges alpins de la vall d'Aosta a Itàlia per la Via Alta núm. 1 i la Via Alta núm. 2. El recorregut travessa valls d'alta muntanya i colls de més de 3.000 metres a l'ombra de gegants com el Montblanc, el Cervino, el Gran Paradisso o el Monte Rosa, i d'aquí l'anomenada de la prova.

Enguany es disputava la segona edició i van prendre-hi part 550 corredors provinents d'arreu d'Europa dels quals només 301 van aconseguir fer el traçat circular amb sortida i arribada a Courmayeur. El guanyador va ser el suïs Jules Hernry Gabioud amb un temps de 79 hores i 58 minuts. El primer català va ser Eugeni Rosselló que va arribar en desena posició en 98 hores i 17 minuts. El darrer classificat va arribar dissabte, a les 15:54 de la tarda, després de gairebé 150 hores de competició. La resta de catalans van tenir sort diversa ja que en Carles Claveria i en Francesc Boada van poder finalitzar la prova, mentre en Marc Grases i en Manel Balet van haver d'abandonar.

Sergi Cots va fer gala de la seva categoria i estratègia com a corredor d'ultrafons i va demostrat perquè va ser escollit millor esportista de Sallent el 2011. La seva aventura va finalitzar divendres a les 18:27 hores, després de 128 hores i 27 minuts de travessa. Els moments viscuts en una epopeia d'aquestes dimensions són de tota mena, i les anècdotes incomptables. Poc després d'acabar, però, el patiment encara és el record més viu. Les butllofes i les ferides als dos peus provocades per la pluja de la primera nit són la seqüela física d'un repte una magnitud que costa d'imaginar.

La superació del dolor va ser el repte principal, juntament amb la son. "Des de diumenge fins divendres a la tarda vaig dormir un total de set hores: una estona tres hores, una altra dues i mitja, i vàries dormidetes de mitja hora. Paràvem a qualsevol lloc i posàvem l'alarma per a tornar a despertar al cap de 20 minuts. El més sorprenent és que despertaves com nou", explica el protagonista.

El suport rebut des de la distància per part de familiars i amics va ser fonamental, segons el mateix Cots, perquè aconseguís acabar la travessa. Un company i amic va facilitar el seu número de mòbil a través del fòrum corredors.cat, i en Sergi va rebre "un autèntic allau de missatges que em van ajudar moltíssim a superar els mals moments, a tots ells els hi vull donar les gràcies", recorda emocionat.

Els missatges i trucades de la família el van esperonar, però va ser sobre tot la força que li aportava una persona molt especial que el van anar fent avançar i, finalment, el van dur de tornada a Courmayeur: "Durant dijous i divendres vaig haver de deixar de córrer, caminava i només pensava en avançar, mica en mica però en avançar. No podia tornar a casa havent-me retirat d'aquesta bonica cursa. A més li devia al meu pare, ja que des que va morir el novembre passat corro per a ell i només per a ell."

I ara, mentre les ferides es guareixen, ja toca pensar en els següents reptes. De moment el calendari es presenta amb la Naturetarils Cavalls de Vent a principis d'octubre i la cursa de Muntanya Barraques de Vinya de Manresa. A mig termini en Sergi Cots té clars els objectius: "De cara l'any que ve si pogués m'agradaria fer una cursa pel desert, per etapes. No sé, primer ho he de parlar amb la família que són els que més pateixen alhora d'assumir aquests reptes, ja que necessiten de moltes hores d'entrenament i sacrifici. I de molts calés...".