Ronda dels Cims (160km 13000 D+)

Amb moltes ganes de tornar per acabar el que vaig deixar a mitges l´any passat tornava a Andorra, el petit país dels Pirineus. Molts nervis i ansietat, pensava que ho tenia tot controlat però des del primer moment que vaig trepitjar terreny andorrà em vaig adonar que estava com l´any anterior. Intento no pensar gaire disfrutant amb tots els amics que ens anem trobant i sobretot en el que ens espera l´endemà. Agafem dorsals, preparem les bosses dels avituallaments i marxem a sopar. Entrecot gegant i cap a l´apartament a descansar ja que dormir no crec, la nit abans d´un Ultra em costa moltíssim . Amb sensacions extranyes però amb moltes ganes marxem amb el Jordi cap a Ordino on a les vuit en punt donen la sortida amb aquesta meravellosa volta a tot el país. Sortim a bon ritme del poble i en pocs minuts ja estem pujant cap a la Collada de Ferreroles, sensacions boníssimes i un dia genial, tot i que a d´alt del cim puja la boira i el vent bufa fort. Coronem i tirem cap baix deixant-nos anar am el Jordi, aquest lloc és impressionant. Arribem a Sorteny km20, tres quarts d´hora menys que l´any passat, allà hi tenim en Massa i l´Assumpta on ens donen forces per encarar una altre pujada, Portell de Rialp. Les hores van passant ràpid i un cop fem cim ja es veu l´avituallament d´Ordino, ara queda carenejar, baixada i repetxo abans d´haver-nos guanyat un bon plat de pasta. Estem al km30, anem de conya, una hora i mitja per sota dels temps de l´any passat, físicament molt bé, però de cop torno a tenir malcos, el plat de pasta no se´m posa gaire fi, el Jordi s´adona de la situació i em diu d´anar tirant poc a poc per no pensar amb res més que no sigui la cursa. Comencem a enfilar el Cataperdís, em canso molt, les pulsacions se´m disparen, no em puc creure que m´estigui passant el mateix que fa un any, no ho entenc però tiro endavant intentant seguir el Jordi tot i que em costa moltíssim. Un cop arribem al Coll la muntanya ens deixa amb una d´aquelles vistes que és impossible d´esborrar,els tres llacs d´Angonella, a tothom que fagi muntanya li aconsello de pujar-hi perquè és una passada. El Jordi es llença cap baix i jo darrera seu, tot i que per dins sé que la cursa s´ha acabat, estic trist perquè tot són records, el cos se m´ha descontrolat un altre cop, no tinc ganes de continuar i necessito a la familia al meu costat. Però vaig fent darrera seu, coronem el Clot del Cavall però l´ansietat no em deixa ni respirar, o sigui que li dic al Jordi que tiri, no soc bona companyia i no el vull fer anar malament. Sense estressar-me vaig fent fins arribar al Refugi del Pla de l´Estany on entrego el dorsal. Vull donar les gràcies als koales per fer-me costat en aquells moments i a la Meritxell i el Jan per pujar a buscar-me a Andorra, no hi ha res com estar amb la familia. La Ronda haurà d´esperar com a mínim un any més...