Ens hem de posar les piles!!!

A escassos 20 dies pel primer Ultra de l´any tornem a posar el blog apunt perque l´hem tingut una mica abandonat. Han estat mesos molt durs (i encara gràcies que vaig poder descobrir el meravellós món de la bici de carretera) on el cap no ha parat de treballar sempre en contra meva, la osteopatia de pubis que porto arrossegant desde fa més d´un any m´ha minat moralment.



Desde novembre sense posar-me cap dorsal, sense córrer que és pitjor, amb un protòcol específic cada dia d´uns 45 minuts de treball abdominal, glutís, aductors ... Fins els ous!!! I lo bo és que segons el metge no ho hauria de deixar mai més sinó vull haver de tornar a parar, per flipar, que hi farem. Entre mig de tot això gràcies a les dues rodes he conegut un munt de gent nova i ben parida que sincerament m´han posat les piles cada dia que sortia amb ells. Cada cop feia més kilometres i el ferro que portava es mereixia que el jubilessin, així que al final com no, em vaig gastar els quatre quartos que tenia i em vaig comprar una bona màquina de segona mà, no en tindrem mai ni cinc.



Amb el gran koala hem fet junts bastants kms per aquestes carreteres secundaries del nostre petit país, però tinc la sensació de que encara me´n falten fer molts més, i és que hi han rumors d´alguns reptes del club 3HM acollonants. Mica en mica tornarem, i és que m´he perdut infinitat de sortides per la muntanya amb els meus amics i jo des del sofà de casa mirant per l´ordinador em queia la baba d´enveja. Quatre mesos!! Massa temps sense trepitjar el meu medi preferit, fins que fa un parell de setmanes vaig decidir que aniria a fer la Punk Trail al meu poble, Sallent. El Jordi, en Victor i d´altres companys organitzaven la primera cursa de muntanya, i això no m´ho podia perdre, i que collons, així també veuria en quin punt em trobava. Vaig fer els 21km a un ritme molt suau i vaig acabar bastant content, amb molesties però res de l´altre món. A més amb la festassa que es va muntar va valdre la pena, i gratis.



De moment ara vaig fent dia si dia no i les sensacions han estat bastant bones, sort de la bici aquest temps que m´ha conservat la pota. Però tot i que ja no em fa el mal que hem va fer plegar al novembre, també és veritat que tinc petites molesties que m´han fet emprenyar molt, tant que vaig anar a veure el metge. Entre els dos vam quedar que provariem de fer un parell d´infiltracions a veure si al final feia net, ja que amb l´ecografia que m´havia fet uns dies abans ja no s´hi veia res. Aquest dimarts passat vaig fer la segona i ahir vaig sortir pels meus racons a trotar una horeta i vaig tornar ben content. M´ha dit que no em passi de rosca (però que no em coneix!!!) sort que no sap lo de Mallorca, sinó no crec que em vulgui veure mai més. Espero que mica en mica torni tot a la normalitat i poguem tornar a trobar-nos per les muntanyes a fer la cabra, perque us trobo molt a faltar.

Són boixos aquests romans ;)