Provant les raquetes al Pedraforca

26 de Desembre, Sant Esteve, decidim amb el meu germà fer alguna cosa diferent abans d´anar a dinar tota la familia junta i agafar gana. Com que el Tió ens "caga" unes raquetes doncs que millor que anar a estrenar-les, i per això escollim muntanya pota negra. Pujarem la tartera del Pedraforca, que per una webcam del "mountainrunners de Berguedà" varem veure que estava blanqueta. El passo a buscar d´hora i marxem encara de nit cap a Saldes, fot un fred que pela.

Faltant pocs kilometres per arribar a Saldes, fem una corva i ens trobem amb aquest paisatge tant espectacular, parem un moment amb el Jordi a fer la primera foto del dia, perquè s´ho mereix, quina muntanya, li tinc un respecte...

A 1/4 de 8 arribem al mirador de Gresolet i on el dia ens ofereix aquest espectacle tant al.lucinant, no hi ha ningú, estem solets i amb un vent que bufa francament fort, sortim del cotxe i la cosa no pinta bé perquè si a qui bufa tant, a d´alt pot ser increible. Amb el Jordi decidim que farem un troç i ja veurem si hem de girar cua. Agafem les motxiles i raquetes i cap al refugi anar fent a bon ritme.

Arribem al Refugi Lluís Estasen, i entre la temperatura i el vent la sensació de fred al cos és brutal, fem un parell de fotos i decidim que fins que no ens posem les raquetes no parem més, que el cos es refreda i costa entrar en calor un altre cop. Seguim el PR i en poca estona ens situem sota la tartera, aqui la cosa ja s´enfila i amb bon ritme anem salvant desnivell, en pocs metres ja ens podem posar les raquetes.

Enfilant la tartera, ja haviem entrat en calor i com més alçada guanyavem menys bufava el vent.

Aqui ja amb les raquetes posades, disfrutant de la neu nova i triscant per arribar a l´enforcadura

El Jordi apurant els últims metres de la tartera, i cremant els apats de Nadal.

Arribant a l´enforcadura, es pot veure com aqui també bufava el vent amb força tot enportant-se la neu del cim. Esperem que aviat caigui un bon paquet i tenyeixi de blanc tot el Pirineu, sinó en pocs dies desapareixerà tota la neu caiguda fins ara.

Un cop arribats a l´enforcadura varem estar una estona admirant les espectaculars vistes que es divisen desde allà, assentats sobre la neu, xerrant de les nostres coses, ara estem més units que mai, tinc ganes de fer coses amb el meu germà i disfrutar de la muntanya que tant ens agrada, encara que a ell li tira molt més penjar-se de les parets :) però crec que de cara l´any que ve el liaré per fer algún Ultra per etapes.

Imatges brutals desde l´enforcadura del Pedraforca, la muntanya sola per nosaltres.

Quan estàs bé el temps passa ràpid, i és el que ens va passar, mirant l´hora se´ns havia fet tard. Vam tirar tartera avall i la cosa ja es veia una mica més complicada, vaig fotre un castanyot i els pals em van anar a parar uns metres avall, sort vaig tenir que els vaig recuperar. La baixada va ser durilla, patinavem més del conte i varem llepar bastants cops. Un cop vam passar la neu, ens vam treure les raquetes i ja vam acabar de baixar la tartera com autèntiques cabres, com a mi m´agrada, jugant-me les dents a cada passa que faig, m´encanta. Acabades les pedres ens vam endinsar per el corriol que porta cap al refugi i sense temps de parar a fer el got vam càrregar els trastos i cap a Manresa, que tenien un altre tiberi per omplir els dipòsits d´energia. Aquest cop el cuiner era jo, BON NADAL A TOTHOM!!!