Olla de Nuria (23km 1800m d+)

20 dies desprès de la pallissa més gran que mai havia fet, tocava la gran Olla de Núria, clàssica entre les clàssiques, no estava gaire per tirar coets, però com que ja havia fet la inscripció i les ganes tiren molt més doncs em presento a fer ben bé el que pugui. La zegama catalana li diuen, i de fet quan estàs apunt de coronar el Puigmal un se sent important sentint com l´aninem, apreta les dents i fa servir les poques forces que li queden després de fer 1000m positius en poc més de 4km.

Arribo a Ribes amb el Robert, aparquem i agafem el cremallera on ens porta als corredors cap d´alt el santuari de Núria. Que guapo que és aquest lloc, m´encanta!! Anem a buscar el dorsal i ens comencema preparar les coses per deixar-ho tot ben lligat. Comencen a aparèixer craks per tot arreu, Kilian, Agustí Roc, Jessed, Ricardo Mejia, Just .... I molts que em deixo, aquesta cursa és pota negra. Saludo als molts amics que avui han vingut a fer aquesta meravellosa cursa i anem a escalfar una estona, ens plantem a la sortida i ... Amunt!! Mare meva que dreta que és la pujada, des del primer moment ja em noto les cames molt pesades, no tiro i ja veig que patiré, m´agrada. Vaig tirant com puc sense menjar-me gaire el cap, i més quan corono el Puigmal i veig que he fet exactament el mateix temps que l´any passat, que malament que vaig. Menjo i bec algo i em deixo anar cap baix, ara comença una altre cursa, plena de tobogans i molta pedra, a disfrutar.

Començo a adelantar força gent i això m´anima una mica a apretar la màquinaria, comencem a coronar pics Noucreus, Noufonts ... Tot això per sobre dels 2700 metres d´alçada durant força estona. Ens anem creuant amb excursionistes i gent que anima, se´m fa prou entretinguda fins que sento que em criden, ostres si són els koales Manel, Martox i la seva dona l´Alba, estàn fent l´Olla en plan entrenament i en sentit invers al que fem nosaltres. Dues paraules i marxo ràpid, que tinc ganes d´acabar i mirar de baixar el temps de l´any passat.





Corono l´últim cim, em sembla que el pic de l´Aliga i gassssssssssss cap abaix, baixada força dreta i tècnica que han canviat respecte l´any passat, aqui perdo temps segur perquè no em puc deixar anar del tot. Ja sento l´Speaker que va dient els noms de la gent que va arribant. Últim tram encimentat abans d´arribar al monestir, apreto per veure si puc baixar el temps, però sorpresa, han canviat el final. S´ha de donar tota la volta al llac, s´em destrempen els plans, ja ni miro el crono i faig la volta tot gaudint i esperant l´arribada on en trobaré amb la familia que ja tinc ganes de veure. El millor de tot, poder fer els últims metres amb el meu fill el Jan. No té preu!! Al final doncs 3h 10 min i cincuanta i algo de la general, encara està prou bé tot i que l´any passat em vaig sentir molt millor, clar que no encara no feia bestieses d´aquestes de 100km. Salut i muntanya!!!!