Després de la magnifica ideia de l´any passat d´organitzar una trobada guapa entre amics i fer una marató per la muntanya on vaig més a entrenar, aquest any arribava la segona amb moltes ganes. Desde que es va publicar al Blog koala i havia un ambient força important, a la gent que li agrada li encanten aquestes iniciatives. Tot va anar rodat fins que uns indesitjables se´ls hi va posar al cap que no deviem fer-la, resulta que espatllavem la muntanya... Què!!!!!! Quins collons, si els únics que no rebentem la muntanya som nosaltres que ens l´estimem i la cuidem com ningú. Primer que es mirin tota aquella colla de pixapins que hi pugen el cap de setmana, d´aquests si que jo entrenant per allà d´alt he vist més d´un tirar la merda a terra. No em vull encendre més perquè ja hi vaig prou en aquests moments. No és que estigui gaire inspirat però el que si que vull dir és que he tingut una gran sort d´haver conegut en tant poc temps gent tant i tant maca que fan el que els agrada disfrutant i deixant disfrutar. Donar les gràcies als Koala´s per haver dedicat aquesta segona marató al meu pare i fent el minut de silenci abans de començar a còrrer, MIL GRÀCIES A TOTS. La Marató doncs va ser genial, vaig sortir amb el grup de les vuit de matí per fer-la en unes 5 horetes.
Vaig desconectar uns moments i em vaig tornar a sentir d´alló més bé durant el temps que vaig durar, ja que l´abductor em continua castigant i vaig parar al km 23 sense quasi ni caminar. Dolgut perquè tenia moltes ganes d´acabar amb els meus companys de grup i anar trobant-ne d´altres pel cami. Vaig parar al monestir amb el meu germà on ens hi esperava la familia, feia un fred tremendo, plovia.
El Guido, el Joan i l´Albertus van tirar escales amunt tot anar buscant el cami de l´arrel. Vam esmorzar una mica i vam anar al bruc a veure uns quants companys, en tenia ganes, tot i que no vaig poder saludar-ne d´altres. No ens vam quedar a dinar ja que encara no estem preparats i no voliem amargar la festa (en el bon sentit). felicitar com no al Carles i al Pedro per tant bona ideia i sobretot a als que van estar al peu del canó als habituallaments, ja que feia un dia horrorós. Per llegir cròniques i fotos més extensament, passeu per la web de l´equip http://www.koalasteam.com/.
Bons moments disfrutant per Montserrat i coronant Sant Jeroni (punt més alt 1237 metres).
Gràcies a tu company !!!!!
ResponderEliminar