ET TROBAREM A FALTAR PAPA.

Quan vaig començar a còrrer fa uns 3 anys i vaig decidir fer aquest blog, mai m´hagués pensat que hauria d´escriure una crònica com aquesta, NO ÉS JUST. M´ha costat però ara que tinc moment de serenitat i estic un pèl més trànquil li vull dedicar quatre paraules a una de les persones que més m´ha marcat en aquesta vida juntament amb la meva mare. Entre els dos m´han ensenyat a estimar, lluitar, respectar, disfrutar de les persones i de l´entorn que tant estimem, la muntanya. Desde ben petits ens portaven primer a mi i després el meu germà a fer petites excursions, haviem fet molts cims quan eren ben bé uns marrecs. Li encantava la muntanya, aquest estiu em va acompanyar a Xamonix durant tota la setmana abans de l´UTMB i es va quedar meravellat d´aquella muntanya blanca tant imponent, els seus ulls desprenien felicitat, m´encantava veure´l tant feliç i a sobre amb tots nosaltres. Però aquest dissabte passat no havia d´haver arribat mai.

Els meus pares es van escapar a Andorra a fer una d´aquelles excursions que tant els agraden, la ruta dels estanys d´Angonella. Van deixar el cotxe a LLords i van començar a caminar tranquilament desafiant els 1000 metres de desnivell que hi havien fins els llacs. Un cop arribat al refugi d´Angonella el meu pare es va marejar i va caure a terra adormint-se per sempre més. La meva mare molt valenta va fer tot el que va poder per despertar-e´l però ja no va obrir més els ulls. Estic desfet, papa ets massa jove per deixar-nos sols, a partir d´ara comença una lluita molt pitjor que la d´un Ultra, però mica en mica lluitaré com ens vas ensenyar i espero que a partir d´ara vinguis amb mi en totes les aventures que tinc pensades per les muntanyes d´àrreu. T´ESTIMO!!!