sábado, 1 de diciembre de 2012

Marató del Montseny (42km 2700mD+)



3 mesos desconectat de curses, marxes i ultratrails, molt de temps però tot té una explicació. Doncs que la familia ha augmentat i ja som quatre. Us presento el Lau, un vailet de qüasi 4 kilos (ara ja 7kg XD) on ens fa anar de cul tot el dia, deunidó quin canvi. A partir d´ara no tinc horaris, vaig a entrenar quan puc, l´estona que em deixen i depén del dia arrossegant-me, ja que a les nits dóna molta guerra, però que guapo que és. Després de les presentacins, anem al gra, a finals d´Octubre tocava Barraques de Vinya, ambient de les grans ocasions i gran cursa amb uns corriols increibles. Com vaig patir, ostia com corre la gent, i jo que volia enganxar-me amb ells. Vaig rebentar com un cuc però varem donar la cara, al final 6é amb 1h 55min. Segueixo entrenant amb moltes ganes i tres setmanes després ens enfrontem a una de les maratons fortes del país, la marató del Montseny. 42km i 2700metres D+ que ens posaràn les piles. Per fer-ho més epic, divendres dos dies abans, estic fulminat a casa amb vòmits i diarrea, el patiment està assegurat.


 
 
Em passa a buscar el Jordi (rastes) i successivament anem agafant koales fins arribar a Sta.Maria de Palautordera. Un pèl justets anem a buscar els dorsals i saludant amics, és el que més m´agrada d´aquest esport. A les 8 en punt i sota un cel amenaçador sortim tots amb el ganivet entre les dents. Increible el ritme des del principi, avui a davant hi ha molt ferro i això es nota, vaig tant collat que decideixo baixar una marxa que sinó ja em veig arrossegant abans d´hora. Sota una fina pluja anem corrent pels fals plans que ens han de dur fins a St. Bernat, les cames no responen i ja em poso de mala llet. Que vols nano si fa dos dies estaves ben tou! Doncs quan arribo a l´avituallament m´hidrato bé i m´enpasso el primer "Cop de Fuet", espero que m´ajudi a encarar la dura pujada fins el Coll de l´home mort. Duríssima però entretinguda és la pujada, on després d´una bona estona pujant ens deixa a pocs metres del cim del Matagalls. Està ple de gent que anima i això s´agraeix, sembla que me recuperat i he avançat algún corredor, mentre carenejem em comenten que ara bé una baixada acollonant fins a St. Marçal, doncs no em van enganyar. Quina delicia, entre fulles i rocs més la bojeria que portava en aquells moments, faig un descens acollonant, al límit de deixar-me les dents en algún racó del Montseny.
 
 


Un cop arribat a St. Marçal miro de menjar una mica que fins aleshores no m´havia entrat res, i pel que veig seguirà sent així. Unes quantes xuxeries, gel, got d´aigua i anar marxant. M´ajunto amb un noi de Mallorca on està al.lucinant amb el circuit, no és per menys li dic, els colors que vesteixen el Montseny aquesta epoca són per recordar. Tot xerrant i esbufegant ens mengem un bon tros de pista on i surt el corriol que ens ha de portar fins al cim de les Agudes. Tela com puja això, se´m comencen a enrampar els bessons i ja veig que a partir d´aleshores serà un calvari.
Espectacular la pujada fins al Coll, molt dura, a estones molt dreta i grimpant, llàstima que un cop d´alt plovia bastant i juntament amb la boira no es veia res.



Caraneixem una estona pel paradís i de cop no sé si són paranoies o el cansament que sembla que sonin tambors de guerra.  Nosaltres anem fent, seguint la carena impressionant que ens portarà al turó de l´home i on m´espera el super-avituallament de la Mireia, la Montse i en Mans. Arribo enrampat fins les celles, em prenc una Coke i m´adono que no porto gels, sort que hi havia per allà el Diego que me´n va donar un, gràcies soci!! Obsessionat en baixar de les 5 hores marxo cap enfilar el Turó i començar a espatllar encara més les cames amb els 1200 metres de desnivell negatiu. M´enganxo amb en Mia i gasss cap baix, em costa molt seguir-lo ja que tinc les cames com dos troncs, que en feia de temps que no tenia aquestes sensacions. El Mia s´escapa, està fort, tot i que jo no vaig pas lent, no puc abaixar el ritme o sinó el meu petit repte personal haurà fracassat.Com autèntiques cabres i després d´un descens tècnic però espectacular tornem a enganxar la pista que ens ha de tornar a St.Bernat.




 
 
Com es disfruta corrent pel Montseny, encara que estiguin apunt de saltar-me les biel.les. Estic molt castigat, últimament amb les dues feres no tinc gaire estona per entrenar, i ara ho estic notant.  Però tot i així estic content, em prenc l´últim gel que m´ha donat el Diego i començo a córrer com un boig a veure si acabo amb el patiment abans d´hora. A ritmes prou alts després de 36kms començo a divisar el poble però tinc la sensació de que falta una última sorpresa. Dit i fet, quan el rellotge em marca els 42km, veig un retól on diu, "falta 1,5km i ja hi sou" Collons!!!
Em queden 8 minuts, ja puc obrir gasss de debó o no arribo, com un boig travesso el riu, quatre "zig-zag" pel bosc i ara si que encaro l´última baixada cap a l´arc d´arribada. Objectiu aconseguit, 4hores 59minuts i el millor de tot, deixar de maltractar les cames.
 
 






Vull felicitar a tota la gent que va estar als avituallaments, patint fred, tot perquè nosaltres podem gaudir de la muntanya i d´una marató increible. Donar les gràcies al Melcior i tot l´equip i als fisios per com cuide al corredor i sobretot a un grup de bretòls anomenats Koalas. Mencio especial també pel nostre recordman que va fer una cursa impresionant, 2n i 4hores 19minuts, per flipar!! Per acabar com bons koales que som, ens vam reunir tots a un bar per agafar forces, menjar no vam menjar, però beure! Sense comentaris...







 

Apunteu-la al calendari, Marató del Montseny, senzillament brutal!!!

2 comentarios:

  1. Arribo a saber que et tenia a tocar i apreto...
    hahahahaha

    Quina animalot que estàs fet!

    Ens anem veient, maco!
    A cuidar-se.

    ResponderEliminar
  2. Ei Jordi ja vaig veure que em xafavesels talons jejeje. Guapa la cursa, a veure si em convides un dia a ca la Montse i m´ensenyes alguna ruta nova. A reveure crak, salut :)

    ResponderEliminar