Marxem amb l´Albert cap a Estasen per pasar la nit al refugi i sortir l´endemà ben d´hora a fer la travessa. Arribem un pèl abans de sopar però la olor que surt de la cuina fa presagiar del bon sopar que ens serviràn. Deixem els trastos i canviem impressions amb els altres corredors que estan al refugi. Al cap de poc ens estem cruspint una paella de muntanya al.lucinant, mentre preparem el pla per atacardemà la travessa, li comento d´anar per feina però sense estressar-nos, ell com no em dona el visti plau jejeje. Marxem a dormir d´hora i cap a les 4 del matí ens llancem a la conquesta del Cadí.
Sortim llençats direcció Gresolet, tant que amb menysde mitja hora ja estem al refugi, comencem molt bé, el que la xafogor que fa a aquestes hores del matí fa presagiar que patirem de calor. Fitxem, i sense perdre gaire temps enfilem cap al Puig de la Bauma, amunt garlant com dues cotorres arribem el coll més ràpid del previst. Ens llancem cap al corriol i la pista que ens ha de portar cap a Cal Cerdanyola, el dia es va acalarint i un cel blau ens acompanya a la meravellosa pujada dels Empedrats. Baixa poca aigua, és una llàstima perquè aquest tram és genial, abon ritme i fent saltirons entre el riu ens plantem al Sant Jordi en 45 minuts. Aqui ens mengem uns entrepanets de pernil salat per omplir bé el dipòsit de cara a la dura pujada fins al Niu de l´Aliga. Abans, Coll d´Escriu i pistaaaa fins a Gréixer, on seguim fins creuar la carretera de Coll de Pal i aqui si que ja ens comencem a enfilar cap a Rebost entremig d´un bosc espés. Comencem a sentir esquelles, moltes i cada cop més aprop, i després dún revolt ens surt tot un ramat de vaques a tot drap que venen cap a nosaltres. Ostia!! Ens enfilem marge amunt salvant el cami i bocabadats del "santFermin" que acabem de veure. En un moment ho vam entendre tot,a darrera hi anava el pastor amb el Patrol pressionant-les, qui el va parir... Encara amb el susto al cos enfilem els 800m D+ cap al Refugi, on hi arribem molt sencers, carreguem aigua i amb ganes de tirem amunt fins al Niu on aqui si que parem 15 minuts per esmorzar i agafar forces per encarar la segona part de la travessa.
Ben tips li comento amb l´Albert que sinó punxem tenim el sub13 fàcil, ell no ho veu gaire clar però em veig confiat i avui crec que és el dia per fer un bon temps. Marxem amb un sol que comença a apretar de valent i ens llancem per la tartera, m´encanta tot aquest tram que ens ha de portar cap al serrat de les Esposes, corriols plens d´avets amb vistes cap a la Cerdanya, el repetxo curt però dret que ens porta al cim dels Penyes Altes, els prats espectaculars del Moixeró (tot i que aquest estiu estàn molt secs), natura en estat pur. Tot el desnivell que haviem guanyat desde Gréixer el perdem en poc més d´hora i mitja fins arribar al refugi, fa molta calor, és l´únic inconveient que ens pot fer la guitza des d´ara fins al final.
Tornem a omplir aigua i marxem cap a Cortals, tram molt curt però dur a causa del sol que ens cau damunt sobretot en tot el tram de pista, sort que són pocs kms... 45 minuts i ja estem assentats dins del refugi prenent-nos un parell de Cokes cada un, sabem que ens falta el tram més llarg però un cop fet ja només ens quedarà Gosolans i gasss cap a Estasen. La guarda ens explica que aquest any han tret el tram de Vimboca i que es puja fins a Pendis pel Gr150, on pel meu gust és més divertit i més corrible, ens va agradar molt als dos. Un cop passat Pendís vas a buscar el cami que ens conduïrà cap al serrat de la Muga i a disfrutar de les imponents parets del Cadí-Moixeró.
M´encanta aquest massís rocós que de ben petit sempre veia quan passava en cotxe, ara tinc l´oportumitat de passar-hi tot corrent. Amb moltes ganes fem l´últim repetxo que ens porta cap al refugi de Prat d´Aguiló, un parell de refrescos i amunt, enfilem la curta però dura pujada cap a Pas de Gosolans.
M´encanta aquesta pujada, hi ha molta gent que no, però a mi em té enamorat, tot i que moltes vegades he acabat agafant un "ocellot" al.lucinant. Un cop salvats els 2km i 500m D+ ja li veiem les orelles al llop, ens trobem uns amics que estaven a Estasen i ens deixen una estampa com a record d´aquesta meravellosa sortida. Miro el rellotge i li dic al´Albert que si li fotemcanya podem fer un sub 12h 30min. Ho intentem i comencem a cavalcar per la Serra Pedregosa com si fossim autèntics Cavalls del Vent. Pocs minuts desprésja divisem l´imponent Pedraforca i ens llancem cap al Colell i lapista que ens tornarà a portar al lloc d´origen de la travessa, el Lluís Estasen.
Objectiu aconseguit, vam còrrer de valent tota la pista 12hores 29minuts. Tant aviat com varem arribar al refugi, dues estrelles ben fresques per celebrar aquest gran dia de muntanya. Vull donar les gràcies a l´Albert per haver-me acompanyat i fer-me disfrutar de l´amistat d´una gran persona. Que us vagi molt bé amb el naixement de la Claudia.
