Cavalls del Vent (75km 5200m d+)

Portem uns dies de pluja i sembla que no vol parar. El cadí té d´estar espectacular, som divendres 10 de juny i hem quedat uns quants colegues per fer la travessa dels Cavalls del Vent. A les 20:00 de la tarda plou amb ganes al mirador de Gresolet, agafem les motxilles amb el meu germà i pugem cap al refugi Estasen on hem quedat amb en Clave, en Lluís, el Roger i el Jordi per sopar. Puntualment a 2/4 de 9 sopem i ens comencem a preparar els trastos ja que a les 22:00 volem sortir.



Aqui arriben en Guido, el Joel i l´Oriol, que s´apunten a fer la travessa amb nosaltres. Arriba l´hora i sortim direcció Gresolet, on la baixada està fatal i no parem de llepar el terra, 40 minutets i ja estem fitxant al refugi. Marxem ràpidament encarant la pujada que ens portarà al Coll de la Bauma, el terreny està fatal, molta aigua i fang on costa avançar i les cames pateixen més del comte. A sobre comença adescàrregar de valent i ens posem els "packlites" per no acabar com peixos. La sensació d´estar de nit, sols amb els frontals i plovent, és indescriptible, senzillament al.lucinant. Anem fent grupets i xerrant tot trotant i ens posem als peus dels empedrats, Cal Cerdanyola. Aqui em prenc un gel on se´m creua a l´estòmac. Anem pujant mica en mica pels Empedrats i travessant la riera, baixa força aigua però em pensava que estaria molt pitjor. En 50 minuts estem al refugi de Sant Jordi, on carreguem aigua, fitxem i tirem direcció Coll d´escriu, portem 3hores i 15 minuts. Anem avançant en la nit, para de ploure i sembla que el temps s´obre ja que aparèixen algunes estrelles. Fa fred i anem ben xops, estic preocupat ja que a d´alt del Niu potser que les pasem magres. Arribem a Greixer, travessem la carretera i comencem a enfilar cap al refugi de Rebost i així salvant els 1700m de desnivell positiu que hi han fins arribar a la Tossa d´Alp. El terreny en aques punt és fatal, fang i aigua fins a mitja cama, els peus ben congelats i avançant a pas de tortuga, ostres com costa. L´estòmac a part me l´està jugant i tot el que miro de menjar no tinc nassos a empassar-mo, m´estic debilitant mica en mica i la "pàjara" que porto és bastant bèstia. A més començo a patir un atac de son que em costa m´antenir-me dret, no penso en res, la ment en blanc i camino. Així de penós arribo a Rebost, on fa un fred que pela. Ens abriguem amb tot el que portem, fitxem i comencem a enfilar cap al Niu. Són les 5 del matí i sé que d´aqui una hora ja serà de dia i les coses segur que canvien. Creuem la ruta del trencapinyes i enfilem pels prats amunt. La boira fa acte de presència i el vent cada vegada és més fort, entre tots estem lluitant de valent per poder arribar al Niu. Ens perdem per culpa de la boira, no es veuen les estaques, a mi se´m passa la "pàjara" però veig al meu germà i algún colega molt tocats. Arribem al Niu i es fa de dia, el que el refugi està tencat i hem de baixar pitant perquè la sensació de fred és molt bestia, tartera avall i entrem als corriols que ens porten fins a Coll de Jou, aqui estem resguardats i parem un moment, ja que el Roger tira cap a Bagà i on l´acompanyen l´Oriol i el meu germà, que va molt tocat, em sap greu per ell però tornarem i acabarem el que em començat. Nosaltres seguim a bon ritme i amb ganes de menjar un entrepa al Serrat de les Esposes.



Corren pels Prats del Moixerò un se sent lliure, m´encanta aquest lloc, a més vinc molt a entrenar-hi. Ens endinssem dins el tub que porta el torrent i on arribem per fi al refugi, on fem una parada bastant llargueta i on ens mengem uns entrepans de truita i un café amb llet que em deixen la bateria a punt per tornar-hi. Aqui el Jaume es despedeix ja que ha quedat amb la Mireia per marxar cap a França. Nosaltres i tornem xino-xano cremant l´entrepà que ens hem menjat, i on en menys d´una hora ja estem a Cortals de l´Ingla. Un minut per fitxar, omplir d´aigua i tirem cap al penúltim refugi, passant pel temut Coll de Vimboca (on ens el fem en un tres i no res) el Serrat de la Muga, aqui el grup es separa i decidim que nosaltres tres, en Clave, en LLuís i jo ens separem d´en Jordi i d´en Joel, per no perjudicar-nos mutuament. El cami fins a Prat d´Aguiló és llarg i dur, però en menys de 2 hores i 30 minuts per fi li veiem les orelles al llop. Coca cola i entrepanet i sortim pitant per encarar l´última pujada seria de la travessa, el Pas dels Gosolans.





Com que m´encanta aquesta pujada se´m passa ràpid tot xerrant amb en Clave i els excursionistes que ens anem creuant. Arribem a d´alt i això ja està llest, una bandera blaugrana ens recorda el doblet espectacular d´aquest any. Aqui ja si que ens embalem una miqueta i comencem a trotar per la Serra Pedregosa on hi llueix un verd esplèndid, un cop llesta, agafem el cami que ens ha de portar fins al Colell i d´aqui cinc kms de pista per acabar el bucle fins a Estasen. 17 hores de travessa, il.lusions, patiments, però sobretot companyerisme i muntanya. Estic content perquè m´he trobat molt fresc de cames, l´únic que el pubis encara em fa la guitza i acabo amb bastant mal. Em sembla que patirem a Andorra :)


Salut i muntanya!!