sábado, 4 de julio de 2009

Trail Andorra (30km 1800+ 2200-)











AL.LUCINANT!!!!

Amb el temps que porto en aquest món ( 1 any i poc) mai m´hagués pensat que podria patir, disfrutar... però sobretot no em pensava que em podria emocionar tant com ho he fet aquest cap de setmana. Ha estat increible. Arribo dissabte a les 8 del matí amb taxi a Ordino (estava amb un hotel de les Escaldes) on ens espera un bus que ens portarà cap a l´estació d´esqui de Pal. No coneixo a ningú, se´m fa extrany, ara que començo a conèixer un munt de persones super be parides. Pugem al bus i marxem cap a Pal, supertrànquil perquè havia decidit pendrem la cursa com un entrenament, disfrutant del paisatge que ja es veia a venir que valdria la pena. Arribem a Pal i sorpresa, em trobo al Guillem, parlem una mica i anem a l´havituallament que hi havia pels de l´Ultratrail, SORPRESSAAAA!! Ens trobem l´Albertus i el Raül dels Koalasteam, que grans, molt ben parits, em presenten amb el Xavier Martorell, company seu de batalles. Prlem una estoneta i els continuen amb l´Ultra. Sense gaire temps de més i sense haver escalfat res, ens expliquen que el trail s´ha retallat per culpa de la meteorologia, l´Ultra també el van retallar. Amb música i tres pots de fum amb els colors de bandera d´Andorra (molt emocionant) Donen la sortida i em coloco més o menys el 10, amb el grup capdavanter. Comencem a pujar de cop i dret, tela com puja, però soc sincer, cada cop m´agrada més pujar i patir, seré massoca? Vaig aguantant el ritme però vaig veient que s´escapa un grup de 4 o 5 corredors, cap problema vaig a disfrutar!!














Arribo al primer cim i planegem una estona admirant el paisatge espectacular que podem gaudir en aquestes curses de muntanya tant ben parides. Comença la baixada, molt tècnica, pedregar total, començo a baixar i em trobo molt comode avanço uns quants corredors i veig que els hi vaig treient segons a marxes forçades, em trobo molt bé i baixant molt ràpid. Arribo al control i paro uns segons a omplir la camelbag perquè no l´havia omplert, ara ja puc tirar km perquè ja tinc líquid. Vaig tirant cap a baix i em vaig creuant excursionistes de tot arreu, t´animen i encara vaig baixant més depressa. Vaig una estona tirant tot sol, distret i disfrutant molt de la cursa, fins que arribo amb un control de pas i em diuen:

"Va campió que tens els dos primers a tocar".
Ostia això que vol dir, que vaig tercer... La mare que em va parir, de cop tota la pressió del món s´apodera de mi, però em dic, he d´anar a totes, tinc l´oportunitat de fer podi i que collons, inclus guanyar la cursa. Apreto i trec forces de tot arreu fins que en una baixada sense arbres ni res veig els dos primers, m´envalo que no em toquen ni els peus a terra jejeje. Es una passada, però en pocs minuts els enganxo. Ostia l´adrenalina em va a tope, però no estic gens cansat, continuem i els vaig seguint d´aprop, sense que s´escapin. Passem pel refugi al pla de l´estany , bevem i continuem la cursa, tornem a enfilar-nos i el primer s´escapa un pèl més endavant, m´enganxo al segon i tiro darrera d´ell on comencem una baixada tremenda on costa d´aguantar-se per la pendent tant bestia que hi ha, però veig com em va frenant i jo em noto que puc anar més ràpid, li demano pas i ...
















"Atxassu" començo a còrrer com un boig, les úngles se´m claven a les bambes, quin mal, però és igual. S´ha de patir en aquesta vida per aconseguir alguna cosa. Acabo la baixada i conecto amb l´asfalt, Ordino ja s´olora. Acabo de fer els ultims km a un bon ritme que em serveix per anar controlant amb el tercer que el tinc llunyet per+o no puc atrapar amb el primer que ja se m´ha escapat. Arribo a Ordino i diviso la linia d´arribada, se´m posen els pèls de punta i enacara que el tercer no m´atraparia, foto un sprint que arribo a la linia emocionadissim, escoltant l´speaker com diu el meu nom, segon!!!!!!!!!! Impressionant, la gent aplaudint, el primer classificat em felicita, em fan una entrevista, fotos... Al.lucino!!! Em felicita la meva xicota i el meu Jan. Es increible. Després al cap d´una estona de relaxar-me i parlar amb el Guillem, qui també a fet un trail de puta mare, escolten que arriba a Ordino el gran campió, Killian Jornet. El tio va sobradissim i acaba de fer 85 km amb un desnivell acollonant. L´endema diumenge fan l´entrega de trofeus i tot és impressionant, coneixo amb en Killian, ens fem unes fotos, El primer que em diu el tio és:
- Que com t´ha anat?

Jejejeje que gran que és, i quina màquina.




























Així més o menys ha estat un cap de setmana que sempre quedara en la meva ment en aconseguir el meu primer trofeu com a skyrunner. Espero que sigui el primer de molts jejejeje.

5 comentarios:

  1. Enhorabona!
    Ens va anar bé que ens animessis allà a dalt i vaig al·lucinar diumenge amb el teu segon.
    Em sembla q corres com independent, no voldries pas córrer per l'equip dels més tarats...
    Que n'aprenguin!

    ResponderEliminar
  2. Quina passada nen , moltes felicitats !!!

    Salut !

    ResponderEliminar
  3. Gracies a tots companys, ha estat un cap de setmana increible. Ens veiem!!! salut i muntanya amunt

    ResponderEliminar
  4. Moltes felicitats Sergi!! Quin crack i "futur" Koala!!! je je... Que tremoli el que surt a la foto al costa del Jan!!!
    Koala Manolito (Manel

    ResponderEliminar