IV cursa Pedraforca-saldes (13,3 km 1298d+)

Com ja havia predit fa uns dies, al final he llepat . Feia temps que no menjava terra i avui era el dia. Però al final no ha estat a la tartera jejeje, ha estat al corriol quan faltava poc per enllaçar amb la pista que ens portava a saldes. però bueno no ha estat res , genolls i mans una mica pelades . Sortim a les 9 en punt amb una calda que fotia on ja es veia a venir que les passariem putes avui. Al principi molt malament, s´ha format un tap monumental al corriol on s´ha perdut una bona estona fent cua. En quan el cami s´ha anat aixamplant he pogut anar recuperant posicions i anar trobant el lloc on em correspon. La cosa en un moment s´ha començat a enfilar i no ha parat fins ser a d´alt del Pedra, tela amb el desnivell bestia que es fa amb pocs km. He anat pujant com podia, sem feia bastant dur, però bueno al cap d´una estona se m´ha posat tot a lloc i me començat a trobar més be. Tenia les cames carregadíssimes, no ho entenia, i tela el que em quedava per pujar. Passem el mirador, recta petitissima i tornem a enfilar, ara cap al refugi. Pim pam, mica en mica hem anat superant km i sobretot desnivell, quan faltava poc pel refugi ja se sentia xibarri i es preveia que allà hi havia ambient del bo. De puta mare veure la gent com anima, això et dona forces per anar pujant i arribar al cim. Al cap d´una estona de pujar i pujar arribem a coll de verdet, allò ja feia preveure que la grimpada era aprop i el cim era a tocar. Allà m´enganxo amb el Joan, el company del Raul (Koalesteam) a qui jo vaig coneixer fa poc en una de les sortides que fem per Montserrat. Molt ben parits els dos, ens veiem a Andorra la setmana que ve.Grimpem i pugem i el cim ja s´olora, més be se senten les esquelles i la gent com animen als corredors que van coronant el Pedra de mica en mica. Quins nervis que m´entren, ara un cop fet el cim, admiro uns segons el paisatge meravellos que tenim en aquest pais, Catalunya. Sense temps de disfrutar-ho començo a baixar com les cabres tenint uns quants sustos fins arribar a la tartera, on em llanço a per totes hasta que faig la primera aterrissada, res m´aixeco i torno a lliscar tartera avall. Cap al final anava tant embalat que m´ha semblat veure l´Sting però no le pogut saludar. Felicitats per les fotografies tant guapes que tant sortit. Deixo la tartera i agafo el corriol on en un moment em passa el matiner, el saludo i pam. Me fotut una castany que tela, els genolls i les mans ben pelades, ha estat un segon que me despistat i ja la tens . M´aixeco i continuo amb un mal al genoll tremendo, espero que només sigui el cop, sinó ja l´hem parit. Arribo a Saldes bastant content per la cursa, només amb un petit pero. Si no hagues caigut podia haver baixat de 2 hores. De totes maneres estic content, perquè avui hi havia molt nivell al ser cursa puntuable pel campionat de Catalunya i m´ha anat prou bé.

29 Sergi Cots independent dorsal 260 2 h 00 min 54 seg