La SantSi més llarga? (86km 2990m D+)

No sabia que fer, si sortir a córrer o escriure aquesta crònica, la veritat és que veure "The Fine Line" abans d´anar a dormir m´ha posat com una moto. Com que avui ja havia fet el meu entrenament doncs em decidiré a escriure i no posar-me la sabatilles. Feia molt temps que tenia en ment una volteta per la Catalunya central que em feia molta gràcia fer, no trobava mai el moment, fins que vaig decidir que abans d´acabar l´any havia de caure. Parlo amb el Jaume i ràpidament em confirma que vindrà, el farreti desgràciadament no pot per problemes tècnics. La data fixada serà el dia 30 de desembre, i ja l´hem batejat, la Santsi més llarga.
Són les 7 del matí, fa un fred que pela, encenem els frontals i gasss! Sortim del Cube, ja que fins arribar a la Mola seguirem el track de la cursa que es va fer el 2010. Sortim a ritmet a veure si entrem en calor però no hi ha manera, entre el fred i els 4 quilets de la motxilla vaig encarcarat i no em trobo gens a gust. Quan comença a trencar el dia ja som al Pont de Vilomara apunt d´enfilar per un corriol amb un pendent sostingut fins a Sant Jaume de Vallhonesta, aquest tram és genial i per sort ja entrats en calor comencen les bones sensacions.

 

 

 

Ens endincem de ple pel parc natural de Sant Llorenç i l´Obac, impressionant la de camins i corriols que veuen els nostres ulls. Tot xerrant ens anem menjant els quilometres passant pels Hostalets del Davi, el Paller de tot l´any, Coll de Correu fins que després d´una llarga baixada anem a parar a la carretera que va fins Estenalles, la Barata km 24. Cotxes, gent, bicis, es nota que estem aprop d´una metropolis, fins ara un parell d´excursionistes és el que ens haviem trobat. Agafem la pista que ens ha de portar fins a Can Pobla i poc després ja enfilem els 3km i 600metres D+ drets fins a d´alt del cim on a mi almenys, m´espera un deliciós entrepa de "nutella", el gran secret per afrontar llargues travesses.

 

El dia és increible, cel clar i calurós, no sembla pas 30 de desembre, amb en Jaume els dos coincidim que és una llàstima que l´entreno no acabi allà, si està de meravella i la veritat fa mandra tornar-si a posar. Així que sense entretenir-nos gaire marxem direcció al Coll d´Estenalles, potser massa ràpid, potser per mala sort, sento que el Jaume es queixa i veig que s´ha fet una torta al tormell. Merda!! Adolorit parem una estona i caminem a veure si per sort tot es posa a lloc, sembla que si, però el veig un pèl coix, així que un cop arribats a Estenalles li ofereixo un ibuprofé. A veure si només ha estat un bon ensurt i pot continuar, sense ell aquesta volta no seria el mateix, jo per la meva part també me´n prenc un altre que el pubis comença a fer de les seves i això s´ha de parar abans que sigui massa tard. Direcció Rellinars agafem un dels trams més bonics, el Gr5 que més tard enllaçarà amb la ruta dels 3 Monestirs que ve de la bonica població de Mura, corriols i carenes espectaculars amb vistes a tot el parc on disfrutarem de valent deixant anar tots els sentits. Arribem a Rellinars cap a la 13:00 del migdia, portem 50km a les cames i crec que és bona hora per parar a dinar i agafar forces per encarar
l´últim terç de la travessa.

 
Entrepà de "nutella" , coke, gel i gasss!!! Sortim del poble en busca de les marques (que per cert he de dir que tot i portar el track estava molt ben marcat), caminant per fer baixar el dinar encarem un dels dos turons que em de salvar abans d´arribar fins a Monistrol. Tornem a agafar un bon ritme i anem passant urbanitzacions, pistorres infinites, carreteres i fins i tot creuem l´autopista per sota, ens estem acostant a la civilització. Aquest tram és d´uns 10 km i es fa força ràpid, ja que no hi ha gaire desnivell i anant amb el Jaume ja se sap, els kms passen ràpid. Arribem a Monistrol i omplim d´aigua a la plaça, jo ja fa estona que miro el rellotge i ja li deixo caure al Jaume que si apretem una miqueta no ens em ni de posar el frontal. Sense temps de res ja estem enfilant cap a Sta. Cecilia pel cami de l´Àngel, última xinxeta abans de desfer el recorregut cap a Manresa.

 

 

Com era d´esperar la temperatura tant bona que ens havia acompanyat durant tot el matí cau empicat a l´acostar-nos a la muntanya màgica, perquè sempre hi fa tant fred? Sort en tenim que amb els 500m de desnivell positiu no el notem gaire i a més amb el ritme que estem pujant. Un cop arribats a la carena nosaltres deixem Montserrat i agafem el Gr4 que ens ha de portar cap a St.Cristofol, tot el que haviem pujat, ho anem desfent per una suau baixada que ens portarà a l´encreuament amb la carretera de Marganell. Després de 8 hores a les cames i uns 65km per fi sento que el meu cos no carbura, l´avís dún "ocellot" s´aproxima, sort que ja ens anem coneixent i avans de que sigui massa tard parem a menjar. En poc més de dos minuts m´endrapo tot el que em queda, barreta, bossa de cacauets amb mel i l´últim entrepa. De cop sento que torna la força i ja tornem a cavalcar per aquestes pistorres infernals que ens tornaràn al lloc d´on hem sortit aquest matí. Després de 10hores 29minuts, 86km i 5980metres de desnivell acumulat tornem al lloc de sortida. Molt contents i un pèl cansats ens donem un premi anant a berenar/sopar al Viena, moltes gràcies Jaume pel gran dia viscut.

Si, estem molt sonats, i que!! Com que soc un cul inquiet, no podia estar el 31 sense fer res, o sigui que a última hora m´apunto a la Sant Silvestre d´Avinyó, una de les poques que fan de muntanya i amb un circuit divertit, ràpid i dur. 10km a tota castanya on al principi surto a l´espectativa de com reaccionarà el cos després de la pallissa del dia abans, però al km4 veig que tot èstà a lloc i acabo apretant fins arribar a la recta d´arribada on m´espera el Jan per fer els últims 100 metres junts, m´encanta!!! Ara si, després d´una setmana amb la menys que despreciable xifra de 221km i qüasi 8000metres D+ em despedeixo d´aquest 2012 esperant que aquest 2013 ens porti salut i molts kms a tots.

Allà on siguis, espero que m´acompanyis a cada passa. Et trobem a faltar...