sábado, 29 de diciembre de 2012

Cursa neorural (24km1380m D+)

 
Des de que vaig conèixer al Santi i la Rosa tot han estat sorpreses, primer de tot, ell té l´honor de ser la persona que m´ha fotut més mal remenant-me, és un crak amb els pubis!! Són una parella molt catxonda, de les que m´agraden i s´agafen la vida amb molt humor. Un dia mentre em fotia mà a l´Espai Tortuga, em va comentar que tenia un circuit per muntanya al seu poble (Sta. Maria de Martorelles) molt extrem, que aviat esdevindria en cursa, segur que molts koales ens hi deixariem caure. Doncs així va ser, sona el despertador, em menjo la dosi havitual de "nutella", i em passa a buscar el Ruben i el Jose. Després d´encigalar-nos uns quants cops arribem al poble. Amb una hora per fer-ho tot, dorsals, XERRAR, canviar-nos, XERRAR, escalfar, XERRAR ... Fins que PAM!! Sortida a tota llet enfilant pels carrers del poble, cada cop se surt més ràpid i el meu cos no acaba d´assimilar aquestes sortides. Em sembla que em dedicaré exclusivament a Ultramaratons que vaig molt menys estressat. 
 
 

El Santi, director de la cursa on va rebre molt bones crítiques, no és per menys, ja que el circuit em va semblar espectacular, duríssim i per una serralada, la de Marina que em va encantar. Vegetació molt espessa en alguns trams on t´obligava a doblegar-te i mirar a terra per no menjar-te les branques dels arbres. L´endemà m´enrecordava d´algú ja que no recordo que les lumbars m´haguessin fet mai tant mal jejeje. És broma Santi, gran currada i gran joia la que tens al voltant del teu poble.




Aqui teniu dos dels especímens que us veu trobar a d´alt el Castell, el Koala i el Rastes, membres dels Koala´s Team. Córrer no sé si corren jejeje, però allà on van la lien. Quan vaig coronar el castell i vaig veure una rossa amb tutu em pensava que anava més cardat de lo normal, sort que va resultar un mal entés. S´ha d´agraïr la gran feina que van fer juntament amb la Mireia, l´Inyaki, la Queralt i el Kungfujete, que per cert no vaig poder saludar, a la pròxima segur!! Avituallament 100% Koala, amb molta cervesa, festa i aquest cop superant-se amb un sofà pel qui estigués més castigat i volgués descansar una estona. Que n´aprenguin!!!



Tornem a la cursa, em situo al capdavant per darrera del podi, els tres primers van molt llançats i sé que almenys dos d´ells sinó punxen no els pillo ni borratxo!! De fet el que em preocupa més és que no m´enganxin pel darrera, mirar de fer un bon paper i si hi ha sort poder enganxar la tercera plaça de podi, tot i que ho veig complicat. El circuit no té ni un minut de descans, puges per repetxons curts però molts drets, i baixes per corriols tècnics on has de posar tots els sentits per no deixar-hi alguna dent. Clar, vas tant collat que et passen els quilometres volant, però poc a poc començo a entrar en una dinamica de rampes i sobrecàrregues on mica en mica em van deixant ben tocat. La força m´abandona definitivament un pèl abans d´arribar al castell, tot i així amb el sobresforç aconsegueixo caçar al tercer corredor. Aqui hi han dues noticies, una de bona i l´altre dolenta. La bona és que tinc opció de podi, la dolenta és que vaig molt fos, però gràcies als meus amics koales i als seus crits arribem a l´avituallament tercert i quart junts. Ambient increible, ganes de beure una Voll i d´estar-me una estona allà però avui no puc :(  M´estic pocs segons on bec un got d´aigua i m´empasso un "cop de fuet" a veure si em surten forces d´algún lloc,  marxo a tota castanya. M´adono que he perdut un temps molt valuós ja que el que anava amb mi no estava per osties i no para, veig que le cagat i ja no tindré nassos d´atrapar-lo. Un cop coronat el castell em llanço cap baix ple de rabia i tot i que el segueixo veient de lluny el terreny no és el més adient per enxampar-lo, en poc més de 20 minuts ja tornem a ser al poble després de 2hores 10 minuts i en 4ta posició. Força content però amb el mal regust de que hauria passat sinó hagués parat al castell? Tant se val, lo important és que feia temps que no disfrutava tant fent la cabra amunt i avall.


Em trec el barret o el que sigui, però que dir de la nostra bestioleta, impressionant el Jaume Folguera, em sembla que l´any que ve disfrutarem molt veient-lo córrer i fotent canya a davant, felicitats!! L´enhorabona també amb el "perico" Granadero i tots els guanyadors. Per la meva banda vaig seguir la festa amb els amics hidratant-nos de civada i després amb la familia amb un gran tiberi a Sant Fost de CapCentelles. Per acabar la crònica, menció especial al "MegaPanetone" que va comprar la Meritxell a la fira de Nadal de Sta. Maria de Martorelles, ni dos dies va durar.



No hay comentarios:

Publicar un comentario