jueves, 24 de mayo de 2012

Marató Zegama-Aizkorri (42km 5430 Dacumulat)




 Han passat quatre dies, estic al sofà amb la pota tiesa i encara digerint el gran cap de setmana a Zegama, mirarem que surti una bona crònica. És la primera vegada que la nit abans d´un Ultra o cursa descanso, i no ho entenc, perquè us asseguro que de nerviós n´estava un rato. Serà bo o dolent, això ja ho veurem d´aqui una estona. Em llevo, miro per la finestra i segueix plovent, tot són dubtes i no sé que agafar, definitivament i veient com està el temps i sobretot el terreny deixo la "xuleta" del sub5h a l´hotel. Això si, les dues neurones que encara em queden i funcionen prou bé han retingut algún dels parcials que necessito per cumplir la meva missió. Quedem a dos quarts de set amb l´Abel per esmorzar i omplir el motor de gasolina que avui tinc la sensació que el portaré passat de voltes.
Enmig d´una intensa boira i pluja marxem cap a Zegama amb moltes ganes de marxa. La cosa continua anant bé quan ens fan aparcar just davant del pavelló on ens dutxarem després, i on el dia havia quedat al.lucinat de la pota que correria aquest any la marató, quants craks!!
Ens posem la roba de feina i marxem cap a la plaça en busca d´amics i ambient, aviat ho trobem tot. Abraçades, riures, tot això és genial per passar els nervis previs a la sortida d´una cursa que promet ser èpica. Ens fem alguna foto amb algún dels craks que coneixo (aqui amb l´Oriol), i a dos quarts de nou entrem dins el recinte tancat on et fan el control de dorsal i xip.


Continuem amb l´escalfament de llengüa (no n´apendrem mai) i a les nou en punt PAM!!! Com un ramat de cavalls desbocats sortim tots a estirar el grup pels carrers de Zegama fins que en sortim, i atenció la xinxeta que comencem a pujar. Aqui ningú camina, vaig amb el ganxo bastant endavant, però a diferència d´altres dies em sento còmode, ostia que la liarem... Un cop passats els primers kms tothom a lloc i continuo a bon ritme pujant en busca d´una bona roda que em porti a bon cami. El terreny està fatal però m´ho agafo bé i de moment ni una molestia al pubis. Un cop arriben a l´avituallament de Bidarte (km5), comença una baixada amb tonelades de fang fins arribar al control de pas d´Otzaurte (km7). Miro el crono i la neurona m´informa que vaig clavat amb els parcials del sub5h. Que faig em pregunto? Li foto gas a veure que surt o miro de disfrutar més i a pendre pel sac el temps? Si fos una altre marató possiblement hagués triat la segona opció, però tractant-se d´aquesta vull intentar i aconseguir plaça directe per l´any que ve, got d´isotònic i amunt!!!


L´ambient en aquest punt és increible, gent cridant el teu nom pensant que són amics i no. Són autòctons paper en mà, amb una dels dorsals amb el nom, això és brutal.
No perdo gaire temps i agafem un corriol amb forta pendent i amb una barreja de fulla+fang  on fas un pas endavant i un altre enrerra, ric per no plorar però n´hi han d´altres al meu costat que es caguen amb la mare d´algú, no crec que valgui la pena perquè és el que ens espera en els següents 35km restants.


Sortim d´aquell fangar i enllacem uns kms bastant ràpids per una fageda plena de tobogans i on em deixo portar per la inmensitat d´aquell lloc. Estic disfrutant com mai i xupant roda d´un parell de bascos sortim d´aquell lloc tant increible per passar amb un altre que no té desperdici. Pedra i més pedra per assolir el primer cim del dia, l´Aratz (km16). A mida que anem pujant el vent áugmenta i la pluja transforma amb flogs de neu que se´t van esclafant a la cara. És per quedar-te allà parat, no pensar en res més del que la natura t´està donant, però em desperto i m´adono que estic glaçat, em poso el paravent i augmentem el ritme per atravessar la carena i agafar el prat que ens portarà cap a Santi Spiritu no sense abans passar pel tunel de pedra natural que la natura va decidir esculpir en aquell lloc. Sento un murmurri que gaire bé no sé d´on bé fins que després d´un revolt tancat i uns 200 metres de corriol apareixo als peus de Santi Spiritu (km20). Gel, got d´isotònic, agafo aire i amunt!!!!


Em trobo als peus de l´Aizkorri amb una xinxeta impressionant i desenes de persones cridant "oso ondo" "aupa sergi". Com collons voleu que un no s´esveri, doncs gassss amunt i passi el que passi. De cop em trobo amb el Bodi que em dóna anims i m´informa que un pèl més a d´alt hi ha un descans, l´Assumpta i el Jordi Saragossa fent unes fotos espectaculars, i segur que molts més que no vaig veure a causa de l´encegada que portava. Ara us ho dic, sort que no em vau veure al descanset aquell, perquè una mica més i trallo, ho vaig donar tot en aquell repetxo. Un cop marxats d´aquell lloc màgic torno a centrar-me i caminant a bon ritme, pujo i pujo adelantant a uns quants corredors i excursionistes que amb els seus crits et porten volant fins el cim de l´apreciat Aizkorri (km23).



Un cop sortits del bosc el vent i la neu tornen a fer acte de presència, aquest cop encara amb més força que l´Aratz, em torno a abrigar i entro a la carena on només unes cintes de plàstic em separen dels valents que hi han al cim de l´Aizkorri. Allò és una festa, el Jaume fent fotos, l´Ives amb el seu creeeeek, en Massa al petit refugi, però el temps i sobretot el crono no em deixen disfrutar d´aquell moment, un altre cop serà. Menjo un parell de gominoles, got d´isòtonic i marxo a enfrentar-me a l´aeria i sobretot tècnica carena que em portarà fins el punt més alt de la cursa, l´Aitxuri (km24 1550m). Trec el cap i m´apareix la famosa i temuda baixada "Ostiagorri" li diuen, m´ho crec perquè em sembla que mai havia fet una pendent tant dreta cara avall. Tot i així passant de les cordes que havien posat per assegurar el primer tram em llanço cap a baix no sense llepar un parell de vegades i on dono caça a la primera dona (Ohiana Kortazar) i l´Arnau Julià (campió del Món de raids), mare meva quina pota que tinc al davant!
Tot i així em trobo tant bé que obro gas i anem fent la goma durant una bona estona, em porten a bon ritme i estic disfrutant com mai, tant que me n´oblido fins i tot de parar a fer un pipi i me´l faig a sobre. No es pot perdre aquell ritme per res del món, total per una mica més de merda a sobre no?
Enmig de prats i on veus com les vaques disfruten menjant aquella herba tan fresca, nosaltres a tota castanya arribem a l´avituallament que hi ha just sota l´Andraitz (km28). Els bessons comencen a fer de les seves i em menjo un parell de plàtans, he d´assegurar perquè encara hi ha molta tela que tallar. Fa estona que no sé com vaig de temps, ara seria l´hora de treure la "xuleta" i no la porto, però un cop coroni l´Andraitz ja podré treure la calculadora i fer números. Esperonat pels voluntaris marxo i en poc més de 20 minuts arribo al cim on em trobo amb el Ramon amb la camera deixant constància d´aquell moment. Ara si, km 30 i el Bodi em va dir que tenia 12km per córrer de valent, això si, si el terreny estigués en millors condicions potser seria més fàcil.


Miro el crono i tot i que no vaig sobrat veig que si apreto baixaré de 5 hores i hauré aconseguit l´objectiu. Em llanço com una aguila sobre la seva presa muntanya avall, per corriols i pistes amb fang, fang i més fang. Rellisco, corro i em deixo anar, tant que en el km 34 més o menys em foto un lletot on pico de genoll al terra. Entre el fang i les perneres no m´adono del viatge que porto al genoll, potser millor, no sigui que m´entri el canguelo i ho foti tot a rodar. Uns minuts fora de combat però mica en mica em vaig refent, miro el crono i m´adono que estic volant fins arribar al km38 on m´esperen l´Anna, els Koales Jordi i Roger amb les respectives xicotes. Vaig tant encegat que no m´estic ni dos segons, ho sento nois però avui tenia feina, ja em perdonareu. Gas i més gas ja sento l´speaker de Zegama com va arribant la gent, entre el fred i l´emoció tinc tot el cos amb pell de gallina, igual que ara quan escric aquesta frase. T´adones que t´acostes a Zegama per la quantitat de gent que et vas trobant pel cami i et va cridant, en mans amb els seu colegues, en Bodi, el meu cosí, estelades, icurrinyes... Que gran que és tot això!! Després de 4 hores i 56 minuts i 77 de la general passo per sota de l´arc d´arribada muntat a la plaça, objectiu complert i si no passa res l´any que ve hi tornarem a ser. Gora Zegama :)


Com anècdota al finalitzar la cursa m´adono que el pinyo tindrà més conseqüències de les previstes, ja que després d´una dutxa em porten en ambulància junt amb un altre corredor cap a l´hospital de Zumarraga a cosir-me´l. Total 8 puntets de sutura i a descansar uns dies. Salut, muntanya i kms!!!
Vull agraïr l´esforç de la Meritxell, el Jan i el del petit Lau acompanyant-me en aquest viatge d´última hora tant especial per mi. Us estimo molt!!! I donar les gràcies a TOTS als que m´heu animat, ja que aquests dies són una mica durs, ja que no puc disfrutar del que més m´agrada, la muntanya.



10 comentarios:

  1. Sergi, quin crack estàs fet! M´en alegro molt que algú pogués disfrutar enmig d´aquell terreny impracticable. Felicitats i molts ànims, que d´aquí 4 dies tornes a donar guerra!!!

    ResponderEliminar
  2. Quina enveja nano! Ben parit! Moltes felicitats!

    Uns dies sense córrer no passa res, que et quitin lu bailat ;)

    Pau.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. MOLT autentic Sergi! espectacular! ets un crack del patiment i el sacrifici,et mereixes recuperar-te aviat i tornar a fotrali fort,a vera si coincidim algun dia en alguna cursa,seria super emocionant.

      PD: cronica espectacular...s´emporta la palma...lu del "pipi a sobre".

      Eliminar
  3. Molt gran!! Si, senyor. Quan diumenge vaig veure el teu temps vaig al.lucinar "pepinos" amb la de fang que hi havia. Felicitats!!!

    ResponderEliminar
  4. ostia Sergi, que wuapo! estàs que te sales nen, ànims i recupera.
    El 2010 va ser igual, fang fang i fang

    ResponderEliminar
  5. Ets molt gran, Sergi!

    Ara que ja puc tornar a posar un peu davant de l'altre a un ritme suficient com per dir-ne "córrer" ja m'atreveixo a llegir els vostres posts èpics.

    Quan ho llegeixo, és com si corregués amb tu. I aquesta vegada també m'he emocionat amb tu. Felicitats!

    Ens veiem aviat. Una abraçada!
    C.

    ResponderEliminar
  6. NOI, et felicito per la teva gran cursa!! La veritat és que em fas enveja, excepte en això de pixar, perquè et va sortir la cursa com tenies pensat. Els tens molt ben posats!! Salut

    ResponderEliminar
  7. Qumli moltes gràcies, m´agrada quan el terreny és òstil.
    Pau doncs ara uns dies ko al sofà, tothom em diu que m´anirà bé, però jo el que vull és córrer. Ens veiem benparit!!
    Ramón a veure si coincidim en alguna que no hi ha manera, em pensava que a la Cerdanya si però al final t´has canviat catxis!!! Fot-li canya que tu també vas molt fort!! Almenys podem fer algún entreno pel cadí o Berga, ja diràs ;)
    David moltes gràcies, però felicitats a tu també, que a menorca vas volar fiera!!!
    Carles moltes gràcies crak, quan em deixin tornar a la muntanya a veiure si en fotem alguna de bona. salut!!
    Armen gràcies crak, ja m´ha dit un ocellet que feu més kms que un camió. Aquest any en teniu una de bona a la PTL. Molta força, ens veiem.


    Ferrun gràcies crak, vaig anar a per totes i va sortir bé la cosa, salut :)

    ResponderEliminar
  8. Collons quin patir i quina alegria. Felicitats!
    A recuperar i tornem-hi!

    ResponderEliminar
  9. Andreu / gàltix25 de mayo de 2012, 8:35

    kin tros de crack !!
    A veure si l'any vinent hi puc tornar a ser!

    ResponderEliminar