martes, 16 de noviembre de 2010

ET TROBAREM A FALTAR PAPA.


Quan vaig començar a còrrer fa uns 3 anys i vaig decidir fer aquest blog, mai m´hagués pensat que hauria d´escriure una crònica com aquesta, NO ÉS JUST. M´ha costat però ara que tinc moment de serenitat i estic un pèl més trànquil li vull dedicar quatre paraules a una de les persones que més m´ha marcat en aquesta vida juntament amb la meva mare. Entre els dos m´han ensenyat a estimar, lluitar, respectar, disfrutar de les persones i de l´entorn que tant estimem, la muntanya. Desde ben petits ens portaven primer a mi i després el meu germà a fer petites excursions, haviem fet molts cims quan eren ben bé uns marrecs. Li encantava la muntanya, aquest estiu em va acompanyar a Xamonix durant tota la setmana abans de l´UTMB i es va quedar meravellat d´aquella muntanya blanca tant imponent, els seus ulls desprenien felicitat, m´encantava veure´l tant feliç i a sobre amb tots nosaltres. Però aquest dissabte passat no havia d´haver arribat mai.



Els meus pares es van escapar a Andorra a fer una d´aquelles excursions que tant els agraden, la ruta dels estanys d´Angonella. Van deixar el cotxe a LLords i van començar a caminar tranquilament desafiant els 1000 metres de desnivell que hi havien fins els llacs. Un cop arribat al refugi d´Angonella el meu pare es va marejar i va caure a terra adormint-se per sempre més. La meva mare molt valenta va fer tot el que va poder per despertar-e´l però ja no va obrir més els ulls. Estic desfet, papa ets massa jove per deixar-nos sols, a partir d´ara comença una lluita molt pitjor que la d´un Ultra, però mica en mica lluitaré com ens vas ensenyar i espero que a partir d´ara vinguis amb mi en totes les aventures que tinc pensades per les muntanyes d´àrreu. T´ESTIMO!!!




16 comentarios:

  1. Ànim company. Mai havía vist una cronica així. Salutacions

    ResponderEliminar
  2. Sergi, molts anims!!! res del que podem dir o fer, tornara a ser aqui amb nosaltres, pero has de gaudir del record que t'ha deixat i disfrutar i viure el dia amb la gent que mes estimes. un peto molt fort i una abraçada de nosaltres!!!!!

    ResponderEliminar
  3. Sergi, molts d'anims!!!!
    Com be diu el teu blog... AMUNT!!!

    ResponderEliminar
  4. Quan les paraules surten del cor, t'emocionen, et possen la pell de gallina i se't fa un nus a la gola. Estic segura que a cada cim, en cada corriol, per les pedreres, pas a pas, el teu pare et farà costat, com ho va fer sempre. Descansi en pau.

    ResponderEliminar
  5. Sense paraules... molts ànims i AMUNT Sergi

    ResponderEliminar
  6. Moltes gràcies amics, en aquests moments durs, molt durs, estic molt orgullòs de tenir gent tant maca al nostre costat. La meva mare i el meu germà encara que ells no escriuen, us estàn molt agraïts amb tots vosaltres. Allà on siguis papa, descansa en pau. Això si, fins que em torni a calçar les bambes, peruè tornarem a tenir feina :) AMUNT!!!!

    ResponderEliminar
  7. Joder Sergi no sabia res... He estat na mica desconectat de tot i m'acabo d'asabentar llegint aquesta entrada! Molts ànims de part de la Lluïsa, la Maria i, evidentment, de part meva... A tu i a tota la familia.
    Amunt company!

    ResponderEliminar
  8. Que bonic Sergi! t'ho dic de cor, ja ho saps.
    Estic segura que el papa t'acompanyarà sempre i veurà a través dels teus ulls els imponents paisatges que travessaràs.
    Ell sempre ha estat i segueix estant orgullós de vosaltres: de tu, del Jordi i evidentment de la mama, que li ha mostrat un amor i una valentia infinita.
    Ànims i a seguir lluitant, com a ell li hagués agradat, perquè segur que si alguna cosa li dol és no poder estar al vostre costat donant-vos suport i estimant-vos físicament (ja que segueix estimant-vos des d'allà on sigui).

    ResponderEliminar
  9. Bé.... no sé, em sap greu Sergi.
    Suposo que necessites temps.
    va! ànims.

    ResponderEliminar
  10. Hola Sergi,
    sento molt lo del teu pare.
    La vida continua i has de tirar endavant amb forces, tú ets molt valent. Ell estarà amb tú i amb els teus!!PER SEMPRE MÉS!! Els dies t'ajudaràn a curar la ferida i a seguir endavant, mai enrere.
    AMUNT!! I BEN AMUNT...Sergi

    ResponderEliminar
  11. ÉS LA 1ª VEGADA QUE ESCRIC EN UN BLOC, PERÒ VULL DONAR LES GRÀCIES A TOTS PER EL SUPORT QUE ENS HEU DONAT TAN AL SERGI COM A TOTA LA FAMILIA.
    I AGRAÏR ALS MEUS FILLS I LES SEVES COMPANYES LES MOSTRES D'ESTIMACIÓ QUE M'HE ESTAN DONANT EN CADA MOMENT, I NO PUC DESCUIDAR.ME DE LA MEVA GEMANA QUÉ SEMPRE HI ÉS QUAN MÉS ÉS NECESSITA.
    GRÀCIES. EL CLAUDI HA D'ESTAR MOLT CONTENT.
    SEMPRE SERÀ AMB NOSALTRE.

    ISABEL

    ResponderEliminar