domingo, 25 de octubre de 2009

Marató de muntanya Sant Llorenç Savall (42,470km 3450 d+/-)


Doncs ja tinc la primera marató de muntanya a la butxaca. Després d´aquest últim més on ha estat de bojos (no sé pas quants km he fet!!), tanquem l´octubre del 2009 amb una marató de muntanya, m´ha agradat moltíssim. 5:20 de la matinada del diumenge, em passen a buscar per casa el Xavier Martorell, i el Raül (Koala), després anem a buscar el Farreti i l´Isma. Un cop tots al cotxe comencem una altre aventura, aquest cop cap a Sant Llorenç. Collons que malament va començar el dia, vaig agafar una macropajara amb les putes corves espectacular. Sort que aquella tropa no paraven de fer conya i se´m va passar ràpid. Arrivem al poble i anem a buscar els dorsals, quina cua!!! sort que jo havia d´anar a incidències i no en vaig haver de fer jejeje. Un cop amb el dorsals no queda gaire temps i anem a canviar-nos al cotxe i ja baixem al punt de sortida, saludo a un munt de corredors i ens posem en situació.




Donen la sortida i allà tothom surt cagant llets, no s´havia que fer, si començar rebentant o mirar de regular una mica i a la meitat de la cursa fotre-li gas. Doncs agafo la segona opció, regulant però a bon ritme, de moment em trobo bé i no tinc molesties als abductors (la meva fisio preferida em va fer un taping d´aquells de colorets que quedava la mar de bé jajaja). La cursa comença amb pendents i baixades suaus, molt entretinguda per anar cremant km. Els habituallaments per mi un 10, molts i ben posats estrategicament. M´enganxo darrere un bon amic (Jordi Marti) que veig que porta un ritme similar al meu i això em va perfecte. Van passant els km i per fi torno a ser feliç, sense molesties importants, i arriba el km 17. Pujada a la Mola, m´ho agafo de tranquis i vaig pujant trotant i on s´enfila molt camino a bon ritme. No em vull cremar abans d´hora. Tirem muntanya amunt el Jordi i jo, i després de 7km coronem la Mola, hi ha molt bon ambient, mengem i bebem una mica i tirem cap avall.



Baixada molt tècnica, mullada, molt perillosa!! No es pot còrrer gaire perquè et jugues deixar-te les dents a terra, quina ràbia. Però tot i així déu nido el ritme a que baixem. Merda!! De cop em noto una molestia a l´abductor, no!!! No pot ser, em miro la cama i per sorpresa meva no porto el tapping, que ha passat? No entenc com es va desenganxar l´espadadrap (després es veu que se´l van trobar els Koala´s tirat per la muntanya). De moment puc anar tirant però li dic al Jordi que tiri que si puc ja l´enganxaré. Prenc un ibuprofé i continuo, de cop em trobo al farreti caminant que també havia punxat (recupera´t fenomenu!!). L´ibuprofé sembla que fa una mica d´efecte i no em fa tant mal l´abductor i puc accelerar el ritme, les vistes són espectaculars, ens anem creuant amb molts excursionistes i ens van animant, això també ajuda i molt si vas una mica tocat. Per fi puc tornar a enganxar-me amb el Jordi i anem passant corredors i agafo molta moral, tanta que em poso jo a davant i començo a tibar. Anem passant km i controls ( a cada control reflex per un tubo) i anem xerrant dels pròxims objectius tant meus com seus. Arribem al famós km 32 on hi ha un pujadon on foto un pet espectacular, entre dreta que és la pujada i el sol que ens fot de ple, es va veient la gent que puja lenta, però a base d´esforç i de collons arribem a d´alt. Aqui si que em foto dos o tres gots de cola i menjo uns platàns haviam si podem acabar descentment, queden 7km.


Marxem els dos i al cap de res ja tornem a pujar, i tela com puja el turó aquest. Sort que és curtet i en poc temps ja som a d´alt, ara si que amb les ganes i la baixada ens deixem anar i comencem a baixar a molt bon ritme, avancem a molts corredors que fan la mitja, però faltant uns 3km ja si que em fot una ostia l´abductor que he de parar un moment a estirar. Li dic al Jordi que tiri que ell encara està bastant bé i jo no vull que m´esperi. Faig els últims km a un ritme bastant penòs però bueno, sé que al poble m´espera la Meritxell amb el Jan i això em dona forces per acabar. Entro al poble i ja els veig, quina emoció!! La Meritxell em dona el jan i acabem els últims 50m els dos junts, que maco. Final, arribo a meta amb 4h 40 min, i li pengen la medalla de finisher amb el Jan, clar com que ha suat tant el tio jajajaja. Em fa una mica de rabia perquè volia baixar de 4h 30 min, l´any que ve si no passa res allà estarem per baixar temps. Ara d´aqui 2 setmanes toca la primera cursa de muntanya que vaig fer ara farà un any, la Montserrat Nord, veurem si hem millorat o no.

6 comentarios:

  1. Felicitats per la teva primera marató, jo encara soc "verge"... i quin gran temps per ser l'estrena !

    Ens veiem aviat...

    ResponderEliminar
  2. Felicitats nano, vaja tiempazo nen, fins aviat.

    ResponderEliminar
  3. Collons nano!! Quin debut en marató! I a sobre mig tocat de l'abductor fent un temps boníssim.

    Moltes felicitats, i sort per Montserrat Nord. Ens veiem dissabte.

    ResponderEliminar
  4. Moltes gràcies màquines!!! Vaig aprenent de tots una mica i fotent-li canya a la muntanya. Raül ens veiem dissabte. A10

    ResponderEliminar
  5. Sergi cabroooooo, no et queixis del temps tio, que has fet un tiempasu...tu recuperat que dissabte va arder Troya

    ResponderEliminar
  6. Quin salvatge!
    Per cert, el tapping aquell duia un testicle enganxat. Has mirat que tinguis els dos?
    Enhorabona pel debut, ara ja ets maratonià jejeje

    ResponderEliminar