sábado, 23 de marzo de 2013

Trail de Xerta (70km 4000m D+)

 Després dels dos experiments amb l´asfalt toca centrar-me en el que més m´agrada, la muntanya, i gràcies als consells del meu bon amic Jaume Folguera, decideixo inscriure´m al Trail de les Fonts a Xerta, on diuen que és molt salvatge i espectacular, ara mateix us dic que ningú s´havia equivocat. Me enamorat dels Ports!!! Parlant amb la Meritxell decidim que marxi divendres i dormi allà, ja que la cursa comença molt d´hora, a les 6 del matí, i desde Manresa i tinc 200km. No m´ha agradat mai fer més kms amb cotxe que a peu, però a vegades no hi ha més remei. Divendres al vespre marxo trist, el Jan està bastant malalt i em fa pena, són moments durs, però la Meritxell em diu que marxi i disfruti, ho intentarem. Després d´un viatge pesat i molta son arribo a Xerta on vaig veient els frontals dels corredors que estàn fent la nocturneta.
Vaig a retrobar amics i koales, tinc ganes d´escoltar aventures i desproposits, doncs fa masses dies que no visc aquest ambient. Llàstima que és tard i marxem uns quants cap a una sala on l´organització ens hi deixa montar el campament. Entre volta i volta no crec que dormi més de dues hores, el meu cos ja no està acostumat a dormir a terra dins un sac. Però per fi sona el despertador, torrades de nutella, batut, sortida i gasss!!! És de nit però el dia ja comença a trencar i ben aviat tencarem els frontals. Des d´un principi m´enganxo amb el grup de davant, som cinc corredors capitanejats pel Guido, quin coet, però em sento bé i que carai avui no penso deixar res al dipòsit, vull veure en quin estat estic desprès de tants mesos sense curses. Anem fent per pistes i algún corriol sempre picant amunt fins a Paüls, poble preciós i primer avituallament on menjo bé, no vull sorpreses, a més aqui comença la cursa i comencem a enfilar de valent per un corriol espectacular, passant per sota d´una cinglera on cauen litres d´aigua en forma de cascada, per quedar-si una bona estona... Però estem en cursa i ja se sap, amunt i força, aqui en Jaume ja ens comença a deixar i ens quedem en Toni i jo, sembla que l´Adolf es queda i l´Israel també. La conexió amb en Toni és genial, a bon ritme i fent-la petar ens plantem a la Refoia km 18,5 on ens trobem amb el Ramon, autor de moltes de les fotos que veureu, aquest home és a tot arreu!!




No ens encantem gaire perquè a d´alt dels cims tot i que fa sol, el vent és força fred i jo que ho agafo tot, no em vull tornar a posar malalt. Ja m´havien avisat que el terreny era bastant salvatge, però veient-ho en propia persona he de dir que no m´ho pensava tant, perfecte per fer la cabra. Amb en Toni ens marquem un descens per un corriol brutal, a molt bon ritme direcció a Prat de Comte km 26, allà l´espera la seva xicota i jo encara m´hi trobo la Mireia, on amb la seva ajuda i ànims fa que voli en cada tram, és genial teniar assistència de luxe. Tornem a menjar, carreguem líquids i marxem amb bones sensacions tots dos, per una pista llarga amb uns fals plans duríssims, si vas tocat ets pell. No és el cas i ens plantem a la falda de la muntanya per enfilar-nos per unes rampes bastant verticals, amb molta pedra, fins i tot grimpant per una cresta al.lucinant, la vista dels Ports és genial. La pujada és curta, però dura, em gastat força gasolina i abans de fer cim em prenc un gel, no vull "ocellots" extranys. Un cop d´alt ens tornem a trobat amb en Ramon, on fa la seva cursa particular. Nosaltres el passem, saludem, i fem una de les crestes més xules que he fet mai, Tossal d´Engrillo km 33.




És un terreny molt tècnic, però divertit, has d´estar molt concentrat tota l´estona i això fa que el temps voli. Carreguem els bidons i amb en Toni ens llancem cap baix, fa molt bona pinta el descens que ens podem trobar fins a sant Roc. Abans però, un parell de tobogans per un paisatge on juraries que estàs als Pirineus no als Ports, cada km que faig em quedo més enamorat d´aquesta zona. De moment tot va de cara, circuit, companyia, em trobo fort, tot això abans de l´eslalom fins arribar a sant Roc.



Sant Roc km 41, molt ambient, aqui em trobo amb l´Albert i familia, descansant després de fer la TransGrancanaria, el que vaig com un coet i no em puc parar. L´avituallament és d´escandol, tot boníssim a part de l´ajuda moral de la Mireia i la xicota d´en Toni. No té desperdici la macrofont, sembla una cascada, a sobre remullant-me les cames visualitzo unes cerveses que han d´estar al punt... Ufff!!! Els voluntaris, que per cert van estar genials, ens comenten que ara ve una pujada llarga i dura, però realment tant me fa, em trobo tant bé que ja pot venir el que vulgui. Després d´un parell de sandvitxos de Nutella, gel i sals, em sento preparat per afrontar els 800m D+ que ens separen fins a l´Espina. Enmig d´un ambient molt guapo marxem amb en Toni per enfilar-nos altre vegada, aquest cop seguint la ruta dels Estels del Sud, no deixaré acabar l´any sense fer-la :)
Em trec el barret amb l´organització després de la feina que va fer amb aquest ascens, les nevades van destrossar bona part del recorregut amb arbres i verdissa caiguts enmig del cami, ells dos dies abans estaven desbrossant perquè una colla de bojos poguessim disfrutar de valent.
Seguim pujant, concentrats, no tinc ni ideia de com venen els del darrera, el que si que tinc clar és que lluitarem per mantenir el podi, i de pas ajudar al Toni a treure un bon coixí de minuts de cara a l´etapa de diuemenge.




Després d´una bona estona pujant coronem km 48 i ens deixem anar fins al poble de l´Alfara de Carles, 5km de descens on perdrem tot el que em guanyat feia una estona. Les curses són així, tot el que puja baixa diuen... Descens dret, tècnic, molta pedra, aquest si que fa mal a les cames un cop l´has fet, però que més dona si et trobes bé i vas a encarar l´última pujada de la cursa. Un cop entrem al poble veig amb el Ruben, no m´agrada veure corredors que ho han hagut de deixar, és molt dur. Però entre la seva ajuda, la de la Mireia i la Miriam em carreguen de força per afontar la pujada cap al Collado de Alfara, estem al km 53 i cada cop ho tenim més aprop. M´alegra molt també haver vist el Juanjo, ell correrà diumenge en el circuit de les terres de l´Ebre. Fa calor, anem pujant i bebent sovint, no sigui que apareguin les maleïdes rampes, torno a quedar bocabadat de la inmensitat dels Ports, aquest cop amb el Caro ben nevat i amb uns corriols tècnics on fan que disfruti com un nen.
Tinc ganes de tirar però em controlo, tampoc val la pena acabar trinxat per guanyar uns minuts, a més él millor d´aquestes curses és que t´endús cap a casa amistats per sempre, és molt gran aquest esport.
Un cop enfilats al coll, ens queden fer un parell de repetxons i deixar-nos anar fins a l´últim avituallament, la Font Nova km 64. Aqui ens avisen que el jaume acaba d´arribar, quina bestia, m´alegro molt per ell, aquest any en sentirem parlar molt. Ens estem poca estona, això si, ens mengem un coc boníssim, tot per encarar l´últim repetxonet i deixar-nos anar entre pistes i corriols per tornar a entrar a Xerta, després de 8h 37min en 2a i 3a posició.



Em va encantar trobar-me a un munt d´amics que no m´esperava, en Mans la Moix, Titan la Rosa, la Mireia el Jaume, el Ruben.... Molts que possiblement em deixi ja que anava cec de felicitat, però que us tinc a tots presents. Felicitar amb el Toni que finalment va quedar segon de les tres etapes, i com no al Jaume que va guanyar. A tots els "finishers" i els que ho vareu intentar, no desespereu, és dur no acabar un repte, però encara és més dur no començar-lo. QUE N´APRENGUIN!!





4 comentarios:

  1. D'en Sergi Cots aquest any també se'n sentirà a parlar!!! I moooooooolt!!!
    Endavant i força!!!
    Salut,
    Salvador

    ResponderEliminar
  2. Enhorabona Sergi! Com ens vas fer patir quan t'esperàvem a Xerta i vas desparèixer de les pantalles de seguiment (error informàtic!)i quina alegria al veure't arribar! Un plaer compartir aquests moments! Ens veiem a la propera!!!
    Míriam

    ResponderEliminar
  3. Quin gust llegar cróniques d´un super Ultreru!! Ben merescut tens aquest premis i molts més que vindran!! Espero estar aprop per viure-ho!! Moltes felicitats!!

    ResponderEliminar
  4. Salvador mentres sigui per bé jejeje. A veure si m´escapo un dia a fer kms amb tu i el Jordi. Salut!!
    Miriam moltes gràcies per l´ajuda i els ànims, em van anar de fabula. Quan vulguis ja pots tornar a casa, t´estarem esperant :)
    Albert crak, moltes gràcies, a veure quan aguantem sense que aquell parell de feres em passin algun virus jejeje. salut i canyaa!!

    ResponderEliminar