sábado, 25 de junio de 2011

Ultratrail de Sobrarve (65km 3500m d+)


Ja tenim el pont de Sant Joan aqui i això vol dir que marxem amb la familia cap a Aínsa, en uns bungalows molt guapos i a descansar, bueno això ells... Doncs clar jo ja m´havia buscat l´excusa perfecte per marxar de casa i estar tots contents, un Ultra. Arribem divendres i deixem els trastos al bungalow, ens trobem a la familia Claveria, la de l´Enric i anem a la piscina. Ben dinat i cap al tard anem al casc vell d´Aínsa on s´hi troba el castell, lloc molt xulo i ben conservat, a buscar els dorsals per l´endemà, on el meu tiet Miquel va i es queda amb el dorsal que havia deixat lliure el meu germà, amb dos ... Aqui aprofitem i ens entaulem uns 20 i pico en un restaurant amb unes vistes acollonants al pantà d´Aínsa. Un parell de Volls i un bon sopar i cap a les dotze de la nit ens fiquem al llit. Em sona el despertador a les 5 del matí, ens vestim i sortim cap al castell caminant, allà comença la cursa. Torno a menjar una mica ja que el cos m´ho demana, em prenc un café, escoltem el Briefing, minut de silenci per la malaurada mort de l´Irene Edo (va perdre la vida mentre feia el que més li agradava, córrer) i au tots a córrer. Sortim uns tres km neutralitzats i un cop agafem el Gr19 el grup comença a trencar-se. Anem fent amb el Clave, el seu cosí i l´Enric a bon ritme, sense cremar-se, i ens mengem els 24km de tobogans fins a la Fortunada en 2 hores i 30 minuts.



Aqui mengem una mica i comencem a enfilar la primera de les dues pujades fortes, direcció al poble de Tella. Són vora les 9 del matí i comença a fer una calor bastant dura, de moment anem fent tots però el grup es va trencant, jo tinc ganes de marxa però em van frenant, gran encert. Sense cansar-me gaire arribem a Tella, poblet on sembla que no han passat els anys, vell, rústic, amb gallines i conills a peu de carrèr, molt xulo i trànquil. Baixem uns metres i tornem a enfilar ara si en busca del port per on ens ha de portar cap a Bielsa, Portiello de Tella 2100m.









A bon ritme anem fent però el grup es torna a trencar, jo i l´Enric decidim pujar fins d´alt i ja esperarem al Carles i el seu cosí que té problemems amb la Fascitis. L´últim tram és dret i camp a través, amb unes vistes on el cap es queda en blanc i l´únic que pots fer és al.lucinar i voler fer tots els cims que tens al voltant.



Al cap d´uns minuts arriba en Clave i ens tirem cap a Bielsa per una baixadeta pel mig d´una tartera bastant interessant. Gassssssssss cap avall i en 40 minuts som al punt de la marató, poble de Bielsa (6hores 30min). Molt bon ambient i gran havituallament, tornem a menjar fort, bueno al carles ja fa estona que va tocat i no li entra res, malament!! Aqui em trobo l´Albert una mica ratllat perquè s´ha perdut i diu que plega, "no home no", "vine amb nosaltres", no s´ho pensa i marxem. Una mica de trote al costat d´una riera amb una claretat de l´aigua espectacular, per poc no ens hi tirem, la calor que està fent a les dotze del migdia ens està deixant secs. Sort que entrem dins un bosc espés on el sol no hi toca però mica en mica la sensació de xafogor en deixarà més d´un arrossegant-se com un llimac.



De moment em trobo bé i vaig tirant, l´Enric puja i em deixat el Carles que vagi fent, anem guanyant alçada fins la Cruz de Guardia 2116m. Sort en tenim que pel cami es va creuant un riu i literalment ens hi fotem dins, remullant-nos totes les parts del cos, sort en tenim. Un parell d´hores i estem d´alt del Coll, descansant i esperant en Clave a veure com arriba. 30 minuts després treu el cap i sembla un cadaver el pobre, porta una pàjara important, s´asseu i li porto un parell de platàns, apenes pot menjar res i està molt fos.



Uns minuts després li foto canya i comencem el descens fins a Senyes, descens una mica guarro amb corriols sense desbrossar i plens d´ortigues, acabem amb les cames fetes un cromo. Aqui jo vagig tirant i esperant, marcant una mica el ritme a veure si s´animen i troten una mica. Costa però arribem a Serveto on hi ha l´últim repetxo d´uns 200m d+, curt però intens sota el sol abrassador de Sobrarve. Muntanya amunt fem el repetxo, quedem 8km i els dic que enecessito marxa i que necessito trotar una mica, sinó se´m fara molt pesat. Em sap greu però marxo direcció Plan on tinc ganes d´acabar i descansar una estona, amb 10 hores i 40 minuts entrem a meta amb l´Albert i el Jan, on amb 2 anys ja en porta unes quantes, a veure si s´enganxa :)



Al cap d´una estona arriba en Carles i l´Enric. Felicitar al Miquel, al LLuís i la Maite per haver-se treballat la marató en un dia molt i molt dur, es demostra la qüantitat d´abandonaments que hi va haver. A les vuit del vespre sopar de corredors al pavelló de Plan i cap a Aínsa a dormir després d´un dia molt llarg, intens i espectacular.



L´endemà diumenge enfilem tots cap a refugi de Viadós on ens espera un magnific menú, però sobretot unes magnifiques vistes de la vall del Possets, hi tornaré. Aquest caps de setmana són dels que et queden a la memoria però m´entristeixen una mica, ja que ens falta el meu pare al nostre costat. Tot aquest esforç i voluntat en les curses tu me l´has ensenyat. En una setmana més, la clàssica, Nuria-Queralt.




1 comentario:

  1. Mi fotos !!! ;-)
    On se verra à Sobrarbe 2012.
    Michel "Citadelles"

    ResponderEliminar