lunes, 22 de marzo de 2010

Marató congost (42km 3600m desnivell+)

Perfil brutal de la marató de la Vall del Congost, 36oom desnivell positiu ens esperen per posar-nos a tots les cames al seu lloc, però el circuit és senzillament espectacular, un 10!!!



Bueno ja una mica més descansat i més trànquil i amb ganes d´escriure una miqueta, farem un petit resum del que ahir va ser per mi la millor cursa que he fet fins ara, per molts motius.....Feia molts dies que anava capficat anar mirant el perfil i menjant-me el cap haviam que havia de fer un pringat com jo, ho sortir regulant i corrent amb una mica de cap (cosa que em costa) o sortir en plan Koala o millor dit, en plan Guido (ni de conya) i a rebentar. Doncs arriba l´hora de la veritat i ja som 21 de març, arribo a Aiguafreda i em començo a trobar a tota la colla de tarats de la muntanya (que és com em diuen els del meu voltant) i fem la xarradeta, cosa que cada cop m´agrada més i després un no té ganes de còrrer, simplement de seguir xerrant i fer algunes cervesetes. Deixem-nos d´històries.... PAM!!!! Sortim una mica esverats pels carrers d´Aiguafreda però a les primeres de canvi quan s´enfila el corriol doncs es fa una mica de tap i aqui vulguis o no ja regules perquè t´has de posar al ritme del que va davant teu.
Les sensacions de moment molt bones ja que normalment fins que no porto una estona corrents no estic a gust. El primer tram fins al km26 me´l coneixia o sigui que ja sabia el que em venia a sobre, però és tant maco el circuit, que realment vaig arribar a disfrutar molt, i sincerament no se´m va fer gens pesada, a més me acostumat a patir com un porc, cada dia mi trobo millor. Les primeres remullades al riu no em van anar gaire bé, ja que al cap de poc les plantes del peu ja em fotien mal, però com molt bé diu l´organitzador de la cursa "con dos......", ets un crak Abuelo. La pujada al Paraiso va ser de película, vaig passar amb un parell, i com que sabia que arribava el KM17 i ja sentia el xibarri que estaven organitzant alguns membres dels Koala´s Team, doncs em vaig esberar i se´m va fer molt curta.
Gràcies Raül i companyia per fer-nos aquell troç tant agradable, i quina festa. Com que anava tant excitat ni vaig parar, vaig començar el descens haviam si podia enganxar algú més. Després la la baixada tremenda vaig coincidir amb el Boulderban i junts van fer un bon troç anar xerrant de les nostres cosetes. Gràcies a ell tant la pujada després de la pista on es separava la mitja marató (collons que dreta) i després el temut Purgatori ( a mi personalment em va encantar) se´m van passar volats i així vam arribar a Can Vellber on vaig poder saludar al gran Rül. Allà vaig parar a menjar algo i a beure perquè fotia una xafogor tremenda.
L´Esteban es va quedar i jo vaig decidir no parar gaire estona perquè després em costa molt arrancar. Gasssss cap abaix i començar a pujar al Castell on la pujadeta em va deixar un pèl tocat, però no enfonsat. Ja coronat el Castell comença una baixada dreta i espectacular on em jugo les dents, però com que ja anem cap el Km 30 doncs ara si que un s´ho ha de juagar tot. Baixant sento una esquella sonant i de cop em trobo a l´Ives, gràcies crak pels ànims. Segueixo animant-me i fotent-li perquè després de fotre´m un gel em trobo com nou. Segueixo el cami cap a Aiguafreda, abans per això ja sento una veu que em crida i és el JordiPapiol, està a la vora del riu Congost tirant fotos, sense pensar-mo em foto dins el riu i el passo com un boig, em diu que vaig dels 10 primers i ja només em faltava això.
Comença la pujada a la trona i me l´agafo trànquilament, tant trànquil que al cap d´una estona apunt de coronar-la m´agafen el Mia de Diedre i un altre noi, collons me adormit. Bueno em va bé perquè l´últim tram de la cursa el faré acompanyat i això sempre és agradable. Anem fent tots tres pim pam anar xerrant de la gran cursa que havien muntant l´Abuelo i companyia. Però encara faltava una sorpresa, la pujada a Valldaneu. Allà a mitja pujada se´m van pujar els 2 quadriceps qüasi a l´alçada dels ous, collons quina putada, no m´hopodia creure, amb lo bé que havia anat tot. Com era d´esperar aquell parell se´m van escapar i jo vaig anar tirant fins arribar al Km 39,5 on hi havia l´últim havituallament amb la Caloreta i la gent de Santvi, bec una mica xarro amb ells i apa em diuen que queda un corriol de baixada bastant tècnic i un km d´asfalt per dins el poble. Doncs apreto el cul i apa em llenço cap a Aiguafreda en busca de la meva tercera marató i segurament la més dura que faré mai. Encaro l´última recta del poble i la gent crida, com m´agrada, com ets sents, sento la veu de l´Abuelo dient el meu nom, això s´ha acabat.
Molt Content també per la bona cursa que havia fet, 5hores 38min i 12è de la general.
Per suposat que sinó passa res aquesta cursa no me la penso perdre mai més, fins el dia que les cames diguin prou.
FELICITATS A TOTS ELS ORGANITZADORS, VOLUNTARIS, CORREDORS, ACOMPANYANTS I HA TOTS ELS QUE EM DEIXI.
PD: Apa, després del rotllo, bona nit. ah....... i que n´aprenguinnnnnnnnnnnnnnn!!!!!

7 comentarios:

  1. Gran crònica SerGi ! m'has fet agafar encara més ganes de venir-hi a patir l'any que ve !

    Felicitats que estas a tope !

    ResponderEliminar
  2. Ja ho dius bé ja Albert, a patir tots plegats !!

    Bona crònica Sergi

    ResponderEliminar
  3. Bon resultat i bona crònica

    Sembla difícil millorar-la cada any... però jo ja en porto quatre edicions (el 2008 no n'hi ha va haver) i continuo encisat

    ResponderEliminar
  4. Felicitats màquina!!!! Com vàrem disfrutar (i patir) tots plegats!!!! Tothom a donar-ho tot dintre de les seves posibilitats... Quin goig!!!! I quins corriols... Quins rierols... joer no podem fer 4 o 5 maratons del congost a l'any?

    ResponderEliminar
  5. molt bé Sergi, vas fer una gran cursa, si senyor! i deunidó els teus resultats.
    amunt! sempre amunt! i l'any que ve a tornar-hi.

    ResponderEliminar
  6. Gràcies companys, però és que quina cursa s´ha currat l´abuelo i companyia. De les millors, sinó la millor, l´any que ve si estic en condicions no me la perdo per res. Gasssssss, salut i muntanya!!!!!!!!!!!!

    ResponderEliminar
  7. Bona crònica Sergi i millor resultat es nota que vas disfrutar moltíssim de la marató que ha parit l'abuelu! L'any que ve espero no perdre-me-la.

    Ens veiem!

    ResponderEliminar