La marca del vi Més que paraules del sopar de divendres em ve com anell al dit, doncs fan falta més que paraules per definir tota aquesta moguda. Ens ajuntem uns quaranta corredors al Bruc pel sopar de gala de la III marató pirata de Montserrat, això promet i ho demostra el fet que abans de sopar ja no quedaven Volls fresquetes, sacrilegi!!!! Quin fart de riure, parlar, beure que ens vam fer, fins i tot de postres va caure una ampolla de Charteuse on se´m van curar totes les ferides. El superdetallàs del pastís de l´Emi i el Roger no té preu, igual que els calçotets que li van regalar amb el Koala, que n´aprenguin!!! Són la una de la nit i marxem que a les dues comencen a sortir els diferents grups. Vaig bastant perjudicat a causa de l´alcohol, però encara n´hi ha algún que hi va més jajaja. Estem apunt de fotre la bojeria amb el Guido de fer dues voltetes al circuit, sort que ens ho van treure del cap. Ara com que veig que si he d´esperar a les vuit del matí al campament gitano acabaré agafant un pet espectacular doncs decideixo fer un puja/baixa a Sant Jeroni a veure si se´m passa el bolet. Sortim muntanya amunt caminant a bon ritme amb la Mireia, el Pau, l´avi Mena, l´Orzo i companyia. Al cap d´una estona de pujar, primeres rampes al bessó d´un pobre noi i m´ofereixo per acompanyar-lo al Bruc i el grup pugui seguir amb els seus plans. Baixem a poc apoc i en una hora més o menys ja som al campament. Hi ha una festa acollonant, algún molt passat de rosca, però no diré noms jajaja. Jo tinc molt fred i decideixo ficar-me al cotxe per escalfar-me i dormir algo, però és impossible, ja que aquella colla d´animals no paren de moure´l, que cabrons!!! Al final es calma una mica tot i entra el Koala a dormir al meu costat, però ja són qüasi les set i ell ha de sortir a trescar, porta una caraja impressionant i tinc la sensació de que les passarà canutes, igual que en Joel. La sortida de les set és impressionant, cinquanta i pico persones disposades a disfrutar de la muntanya màgica i l´ambient Koalí. Un cop marxats preparo les coses i arriben les màquines del grup de les vuit, tinc el cos fatal i em sembla que avui jo també patiré de valent. Surt el Guido, el Jaume Bragulat i el cambrer de "Cal Noio" a tota castanya, qui els va parir, el Charteuse només fot que pujar i baixar, estic apunt de deixar un regal a la cuneta varies vegades, fins que decideixo baixar un parell de marxes i pujar tot sol al meu ritme fins a Sant Jeroni. Per darrera venen el farreti amb el salvador i l´Armen fent a bon ritme, segur que ja em caçaràn. Corono Sant Jeroni i m´entra la pajara, em colo baixant al pla dels ocells i no em creuo ningú, vaig una mica extranyat, fins que ho puc confirmar quan arribant a Collbató en trobo en Kako i em diu que encara no ha passat ningú. Ens parem a Collbató, m´espero tot xerrant amb l´Emi i companyia fins que arriba el Jaume i el grup de les set. Tot trencat i en Joel perdut, quin crak!!! Marxo d´allà amb uns quants koales i el Tronja anar fent xino xano i disfrutant més que patint, ja era hora, no n´apendré mai. La pujada a sant Miquel se´m fa curtíssima, la del monestir fins al pla de Santa Anna també, aqui per això marxem un pèl més ràpid i el grup es trenca en dos. Uns es queden amb el Carles i jo marxo amb un grup capitanejat pel canibal de les muntanyes (Farreti), vaig una mica collat perquè la son i les rampes comencen a fer efecte, suposo que molt i té a veure la quantitat d´alcohol ingerida unes hores abans jejeje. Comencem a baixar pel meravellós cami de l´arrel cami de Santa Cecilia amb el Molist i per fi arribem al segon havituallament portat per en Massa i en Paco Ramos. Ens tornem a trobar uns quants i flipo quan veig en Guido, diu que ha fotut un pet bestial, fins i tot s´ha ajagut sobre una pedra, quin bestia!!! Menjo i sobretot bec molt i sense encantar-nos marxem direcció Can Massana perquè l´hora se´ns tira a sobre. No m´enrecordava de lo dur que era aquest tram de Gr, plé de tobogans amb un puja baixa constant on t´acava de posar les potes a lloc. Aqui m´ajunto amb l´Esteban i el seu colega andorrà i parlant de futurs projectes arribem a can Massana, tercer havituallament i el més original, el porten tres pirates, la Dolo, la Mireia i l´Assumpta. Ens fan fer una petita gimcama on acabes amb un bon gotet de vi dolç, "parxe" a l´ull i plé de farina per tota la cara, això si... Ja som pirates!!! Amb l´hora al cul ens tornem a ajuntar els del grup de les vuit i marxem direcció al Bruc, no sense patir la pujada al Vicenç Barbé i sobretot la baixada tècnica pel Torrent del LLoro. Ens creuem amb el Koala, que diu que ha retallat una miqueta i nosaltres ja enfilem la pista on ens porta un altre cop al Bruc i on hi ha un meravellós vermout gentilesa del Pedro. Ja veig el Jan corrent cap a mi i una vegada més acabo amb ell en braços, espero poder-ho moltes vegades més, fins que el pugui aixecar. Un cop descansats marxem una bona colla cap al restaurant a omplir els dipòsits i a fer les últimes rialles després d´un cap de setmana inolvidable. Nanos moltes gràcies a tots, Koales, Koales Staff, voluntaris, patrocinadors i sobretot a aquesta gran familia de corredors i grans persones que ens hem ajuntat. L´any que bé la IV marató pirata...
No té preu la cara de ma mare quan li he portat l´enganxina i li he ensenyat les fotos del pastísset. Us dona les gràcies a tots per recordar la memoria del meu pare.
Amunt i que n´aprenguin!!!
