ASICS GEL FUGI ES

Ja tinc a casa les noves ASICS que m´acompanyaràn durant uns mesos pel meu medi més habitual, la muntanya. Doncs fa uns dies gràcies a TRND vaig rebre la bona noticia que m´havien seleccionat per fer la prova d´unes ASICS de Trail Running, quina sort ja que les sabatilles de muntanya les faig anar a tot drap i al llarg de l´any suposa una bona despesa. Havien agafat a 200 corredors d´entre milers de tot Espanya, per fer una macroenquesta de cinc models que ASICS havia llençat al mercat, tot depenent de les teves caracteristiques, t´enviarien un model o un altre. Els hi havies d´explicar per Mail una mica el teu perfil de corredor, nº de peu, tipus de petjada, curses en les que havies participat, quin era el medi en que més t´agradava còrrer i un llarg etc... Com que la muntanya és la meva afició, ja que cada cop m´hi passo més temps, els hi vaig enviar un bon informe, explicant també que tenia un blog on anava penjant les meves aventures. Ahir em van arribar i quan vaig obrir la caixa vaig veure les noves GEL FUGI ES, tenen molt bona pinta i no pesen gens, la sola sembla que s´agafarà bé al terreny, ho haurem d´anar a provar avui mateix, abans que acabi l´any. Salut, Muntanya i Força de cara al 2011 :)

Les GEL FUGI ES, el model de Trail d´ASICS en les que els hi farem molts kilometres.

Obrint la caixa per veure el model en que m´havien enviat. El Jan ja se les volia quedar...

Provant les raquetes al Pedraforca

26 de Desembre, Sant Esteve, decidim amb el meu germà fer alguna cosa diferent abans d´anar a dinar tota la familia junta i agafar gana. Com que el Tió ens "caga" unes raquetes doncs que millor que anar a estrenar-les, i per això escollim muntanya pota negra. Pujarem la tartera del Pedraforca, que per una webcam del "mountainrunners de Berguedà" varem veure que estava blanqueta. El passo a buscar d´hora i marxem encara de nit cap a Saldes, fot un fred que pela.

Faltant pocs kilometres per arribar a Saldes, fem una corva i ens trobem amb aquest paisatge tant espectacular, parem un moment amb el Jordi a fer la primera foto del dia, perquè s´ho mereix, quina muntanya, li tinc un respecte...

A 1/4 de 8 arribem al mirador de Gresolet i on el dia ens ofereix aquest espectacle tant al.lucinant, no hi ha ningú, estem solets i amb un vent que bufa francament fort, sortim del cotxe i la cosa no pinta bé perquè si a qui bufa tant, a d´alt pot ser increible. Amb el Jordi decidim que farem un troç i ja veurem si hem de girar cua. Agafem les motxiles i raquetes i cap al refugi anar fent a bon ritme.

Arribem al Refugi Lluís Estasen, i entre la temperatura i el vent la sensació de fred al cos és brutal, fem un parell de fotos i decidim que fins que no ens posem les raquetes no parem més, que el cos es refreda i costa entrar en calor un altre cop. Seguim el PR i en poca estona ens situem sota la tartera, aqui la cosa ja s´enfila i amb bon ritme anem salvant desnivell, en pocs metres ja ens podem posar les raquetes.

Enfilant la tartera, ja haviem entrat en calor i com més alçada guanyavem menys bufava el vent.

Aqui ja amb les raquetes posades, disfrutant de la neu nova i triscant per arribar a l´enforcadura

El Jordi apurant els últims metres de la tartera, i cremant els apats de Nadal.

Arribant a l´enforcadura, es pot veure com aqui també bufava el vent amb força tot enportant-se la neu del cim. Esperem que aviat caigui un bon paquet i tenyeixi de blanc tot el Pirineu, sinó en pocs dies desapareixerà tota la neu caiguda fins ara.

Un cop arribats a l´enforcadura varem estar una estona admirant les espectaculars vistes que es divisen desde allà, assentats sobre la neu, xerrant de les nostres coses, ara estem més units que mai, tinc ganes de fer coses amb el meu germà i disfrutar de la muntanya que tant ens agrada, encara que a ell li tira molt més penjar-se de les parets :) però crec que de cara l´any que ve el liaré per fer algún Ultra per etapes.

Imatges brutals desde l´enforcadura del Pedraforca, la muntanya sola per nosaltres.

Quan estàs bé el temps passa ràpid, i és el que ens va passar, mirant l´hora se´ns havia fet tard. Vam tirar tartera avall i la cosa ja es veia una mica més complicada, vaig fotre un castanyot i els pals em van anar a parar uns metres avall, sort vaig tenir que els vaig recuperar. La baixada va ser durilla, patinavem més del conte i varem llepar bastants cops. Un cop vam passar la neu, ens vam treure les raquetes i ja vam acabar de baixar la tartera com autèntiques cabres, com a mi m´agrada, jugant-me les dents a cada passa que faig, m´encanta. Acabades les pedres ens vam endinsar per el corriol que porta cap al refugi i sense temps de parar a fer el got vam càrregar els trastos i cap a Manresa, que tenien un altre tiberi per omplir els dipòsits d´energia. Aquest cop el cuiner era jo, BON NADAL A TOTHOM!!!

Muntanya en estat pur

Feia dies que no disfrutava tant d´un cap de setmana, hi aquest a estat genial, muntanya de la bona. Dissabte em llevo d´hora i marxo cap a Masella per pujar a la Tossa d´Alp i provar els esquis nous que em vaig autoregalar. Arribo, surto del cotxe i quedo acollonit, -11º sota zero, ostia quin fred que fot, però s´ha de patir una mica, sé que en poca estona estaré treient fum. Un cop preparat començo a enfilar pel sector de la Pia amunt, els telecadires comencen a funcionar, això vol dir que en pocs moments ja tindrem esquiadors avall. Vaig fent metres i desnivell i ja em sobra tot, perquè ha sortit el sol i ja apreta.

Pujant per les pistes.





Feia temps que no em sentia tant bé, sol sense ningú, pujo i parlo amb el meu pare, no sé si em sent, espero que si, però li vaig explicant totes les aventures que vull fer. Quan estic apunt d´arribar a la Tossa segueixo la traça d´uns esquiadors que diviso i enxampo quan soc a d´alt. Ells van cap al refugi i jo em quedo a fer un parell de fotos.

Seguint la traça

Marxo cap al Niu perquè fa molt fred, allà per això s´està de conya amb la llar de foc, em menjo un bon esmorzar, xarrem amb els guardes i al cap d´una estona gasssss cap avall, no sense tenir un parell de sustos, ja que em falta una mica de pràctica ... Bon matí de muntanya tastant la neu, esperem que en els pròxims dies caigui un bon paquet i anem a fer uns quants cims ben nevats.

Quins paisatges!!

Refugi del Niu de l´Aliga





Pedraforca i serralada del Cadí al fons.

Tossa d´Alp 2519 metres.

I avui diumenge hem pujat a fer la Berga-Queralt-Berga amb tota la recaptació per la Marató de TV3, amb el meu germà i el Joan. La meva mare també a pujat a fer la caminada junt amb els meus tiets. El circuit molt guapo, curtet però dur, i per uns corriols i paisatges esplèndids.

Circuit durillo de 14km i uns 800m desnivell +

Apunt de còrrer

La meva mare i els meus tiets en un dels molts corriols que hi havien en el circuit.

Vistes desde Queralt.

Bon cap de setmana aprofitant els matins a la muntanya i a la tarda passant-los en familia, tots fent pinya. Ara que venen uns dies de vacances miraré de fer el màxim de sortides disfrutant del que més m´agrada i m´ajuda a desconectar d´aquests moments tant durs. Però així és la vida, i el que hem de fer tots encara que ens costi és lluitar i cada dia que ens llevem viure el màxim. Salut i muntanya, AMUNT!!!

REPTES DEL 2011 (SI LA POTA ENS DEIXA)

GENER I FEBRER:

Aquests dos primers mesos de l´any vull mirar a veure si puc entrenar bé l´esquí de muntanya i mirar de fer alguna cursa de la FEEC tant d´esquí com raquetes. De totes maneres el Trail running no el deixarem de banda...








Març:


En un principi havia de seguir un pla per preparar la marató de Barcelona per baixar de 3hores, però per varis motius no crec que el segueixi gaire i aniré entrenant per sensacions i quan arribi l´hora mi llençaré de cap. A veure que surt, encara que em preocupen més els reptes de muntanya, com ara la marató del Congost, que serà la que marcaria el començament del nou any muntanyero.




42km per asfalt.





Marató del Congost (42km 3200metres desnivell +)




ABRIL:

Aquest més tenia previst el primer Ultra i viatjar cap a les illes a fer l´Ultratrail de la Serra de tramuntana, però em vaig empanar i se´m va passar. De totes maneres ja me inscrit a fer el Trail de 60km que crec que no està gens malament.





Trail Serra de Tramuntanya (62km 2700metres desnivell+)





MAIG:

Doncs continuem amb més kms, aquest més em decanto per l´Ultratrail de Barcelona, amb sortida i arribada a Sitges, tot pel Parc Natural del Garraf. El va comentar la Mireia a Corredors i em motiva bastant, també al ser aprop de casa.




UltraTrail Barcelona (106km 4000metres desnivell+)




JUNY:


Aquest any si!!!! O això espero, poder fer els Cavalls del Vent amb el meu germà, que ja fa un parell d´anys que ho diem i per un motiu o altre ell no pot. Jo serà la cinquena vegada però és que cada dia m´agrada més el parc natural Cadí-Moixerò.





Cavalls del Vent (80km 5000metres desnivell+)



JULIOL:

Doncs aqui arriba la pimera pedra de l´any, RONDA DELS CIMS, una volta espectacular i dura per Andorra i França. L´any passat quan vaig acabar l´Ultra mític vaig pensar que no tornaria, que cada any faria coses noves, però el destí a escrit que he de tornar i còrrer per les muntanyes on descansa el meu pare. Per això me inscrit i he escollit la cursa més llarga, per poder estar més hores amb ell.



Ronda dels cims (170km 11000metres desnivell+)




AGOST:


No he planejat res perquè esperaré a veure com estic físicament després de la Ronda dels cims, hauré de descansar i també hi han les vacances pel mig. O sigui ja decidirem sobre la marxa., ara que segur que una cosa o altre farem jejejeje.




SETEMBRE:


Doncs aqui hem arribat, ara que escric aquestes quatre línies espero arribar sencer i amb energia per afrontar el repte del 2011. TOR DES GEANTS, muntanya, pura muntanya. Una ruta per la Vall d´Aosta a Itàlia durant una setmana, la van fer els germans Terés juntament amb més gent l´any passat i em van posar les dents moooooolt llargues. Primer hauré de mirar si puc canviar vacances i com m´ho monto tot, ja que ho he de parlar amb la familia que són els que tenen l´última paraula. Esperem poder anar-hi juntament amb grans amics com en Clave, Bodi....





TOR DES GEANTS (330km 24000metres desnivell+) amb 150 hores.


De moment això és tot, esperem poder cremar les potes a base de kms, energia, respecte i sobretot molta il.lusió. D´això me´n sobra... GAS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!