Cursa de muntanya de Manresa (19km 560m d+)

Doncs és diumenge 28 de març i em presento a la cursa de Manresa per la trucada d´una amiga que corre al club atlètic, dient-me que em guarda un dorsal. No tenia previst fer-la ja que el dia abans havia fet un super entrenament a Collbaix que m´havia deixat les cames toves toves. Set pujades amunt i avall per les diferents vies de la nostra muntanya. Em llevo d´hora com sempre, esorzo i me´n vaig cap al congost on em trobo als companys i al meu germà. Avui si que hi ha molta gent coneguda.

Agafo el dorsal i escalfem una estona, poc com de còstum. Comença la cursa, desde els primers metres ja em sento les cames com dos llistons de fusta, ostres com pesen. Però hi fotem ganes i fins que rebenti, després ja arribarem com pugui. La pujada a Collbaix per una de les sevesvies més dretes se´m fa duríssima, clar el dia abans me l´havia fet uns quants cops. Un cop d´alt doncs a disfrutar de l´espectacular carena i després Gasssssss pels camins del Gorg Blau i el Suanya.

Allà faig uns kms amb el Matiner (Jordi) que també s´havia fotut canya el dissabte, anem els dos ben fossos. Em van passant ruteros ja que aquells camins tant plans són per còrrer de veritat. Total que en 1hora 28 minuts ja torno a entrar al Congost i on m´espera lo millor del dia, poder fer els últims metres amb el Jan, quina delicia :)
Al final encara prou content ja que vaig rebaixar el crono en 6 minuts respecte l´any anterior.

Marató congost (42km 3600m desnivell+)

Perfil brutal de la marató de la Vall del Congost, 36oom desnivell positiu ens esperen per posar-nos a tots les cames al seu lloc, però el circuit és senzillament espectacular, un 10!!!

Bueno ja una mica més descansat i més trànquil i amb ganes d´escriure una miqueta, farem un petit resum del que ahir va ser per mi la millor cursa que he fet fins ara, per molts motius.....Feia molts dies que anava capficat anar mirant el perfil i menjant-me el cap haviam que havia de fer un pringat com jo, ho sortir regulant i corrent amb una mica de cap (cosa que em costa) o sortir en plan Koala o millor dit, en plan Guido (ni de conya) i a rebentar. Doncs arriba l´hora de la veritat i ja som 21 de març, arribo a Aiguafreda i em començo a trobar a tota la colla de tarats de la muntanya (que és com em diuen els del meu voltant) i fem la xarradeta, cosa que cada cop m´agrada més i després un no té ganes de còrrer, simplement de seguir xerrant i fer algunes cervesetes. Deixem-nos d´històries.... PAM!!!! Sortim una mica esverats pels carrers d´Aiguafreda però a les primeres de canvi quan s´enfila el corriol doncs es fa una mica de tap i aqui vulguis o no ja regules perquè t´has de posar al ritme del que va davant teu.

Les sensacions de moment molt bones ja que normalment fins que no porto una estona corrents no estic a gust. El primer tram fins al km26 me´l coneixia o sigui que ja sabia el que em venia a sobre, però és tant maco el circuit, que realment vaig arribar a disfrutar molt, i sincerament no se´m va fer gens pesada, a més me acostumat a patir com un porc, cada dia mi trobo millor. Les primeres remullades al riu no em van anar gaire bé, ja que al cap de poc les plantes del peu ja em fotien mal, però com molt bé diu l´organitzador de la cursa "con dos......", ets un crak Abuelo. La pujada al Paraiso va ser de película, vaig passar amb un parell, i com que sabia que arribava el KM17 i ja sentia el xibarri que estaven organitzant alguns membres dels Koala´s Team, doncs em vaig esberar i se´m va fer molt curta.

Gràcies Raül i companyia per fer-nos aquell troç tant agradable, i quina festa. Com que anava tant excitat ni vaig parar, vaig començar el descens haviam si podia enganxar algú més. Després la la baixada tremenda vaig coincidir amb el Boulderban i junts van fer un bon troç anar xerrant de les nostres cosetes. Gràcies a ell tant la pujada després de la pista on es separava la mitja marató (collons que dreta) i després el temut Purgatori ( a mi personalment em va encantar) se´m van passar volats i així vam arribar a Can Vellber on vaig poder saludar al gran Rül. Allà vaig parar a menjar algo i a beure perquè fotia una xafogor tremenda.

L´Esteban es va quedar i jo vaig decidir no parar gaire estona perquè després em costa molt arrancar. Gasssss cap abaix i començar a pujar al Castell on la pujadeta em va deixar un pèl tocat, però no enfonsat. Ja coronat el Castell comença una baixada dreta i espectacular on em jugo les dents, però com que ja anem cap el Km 30 doncs ara si que un s´ho ha de juagar tot. Baixant sento una esquella sonant i de cop em trobo a l´Ives, gràcies crak pels ànims. Segueixo animant-me i fotent-li perquè després de fotre´m un gel em trobo com nou. Segueixo el cami cap a Aiguafreda, abans per això ja sento una veu que em crida i és el JordiPapiol, està a la vora del riu Congost tirant fotos, sense pensar-mo em foto dins el riu i el passo com un boig, em diu que vaig dels 10 primers i ja només em faltava això.

Comença la pujada a la trona i me l´agafo trànquilament, tant trànquil que al cap d´una estona apunt de coronar-la m´agafen el Mia de Diedre i un altre noi, collons me adormit. Bueno em va bé perquè l´últim tram de la cursa el faré acompanyat i això sempre és agradable. Anem fent tots tres pim pam anar xerrant de la gran cursa que havien muntant l´Abuelo i companyia. Però encara faltava una sorpresa, la pujada a Valldaneu. Allà a mitja pujada se´m van pujar els 2 quadriceps qüasi a l´alçada dels ous, collons quina putada, no m´hopodia creure, amb lo bé que havia anat tot. Com era d´esperar aquell parell se´m van escapar i jo vaig anar tirant fins arribar al Km 39,5 on hi havia l´últim havituallament amb la Caloreta i la gent de Santvi, bec una mica xarro amb ells i apa em diuen que queda un corriol de baixada bastant tècnic i un km d´asfalt per dins el poble. Doncs apreto el cul i apa em llenço cap a Aiguafreda en busca de la meva tercera marató i segurament la més dura que faré mai. Encaro l´última recta del poble i la gent crida, com m´agrada, com ets sents, sento la veu de l´Abuelo dient el meu nom, això s´ha acabat.

Molt Content també per la bona cursa que havia fet, 5hores 38min i 12è de la general.

Per suposat que sinó passa res aquesta cursa no me la penso perdre mai més, fins el dia que les cames diguin prou.

FELICITATS A TOTS ELS ORGANITZADORS, VOLUNTARIS, CORREDORS, ACOMPANYANTS I HA TOTS ELS QUE EM DEIXI.

PD: Apa, després del rotllo, bona nit. ah....... i que n´aprenguinnnnnnnnnnnnnnn!!!!!

Sortida Collbaix (nevada 8-3-2010)

Ahir aprofitant la gran nevada que va caure a Catalunya en general no em podia quedar a casa i vaig decidir fer una petita sortida a Collbaix, un petit trailblanc. Que guapo que és còrrer per la neu, el que s´estava desfent a marxes forçades pel dia tant esplèndit que va fer ahir.

Fent una mica el capullo, vaig acabar amb els peus ben molls i gelats.

A la part més alta de Collbaix era on hi havia més gruix de neu ja que el vent l´acumulava.

Vistes de la Mola desde Collbaix, està tot ben nevat.

FELICITATS JAN, 1 ANY!!!! (3/3/2010)

Ha passat ja un any del regal més important que m´han fet mai, el naixement del Jan.

El 3-3-2009 va ser un dia molt especial. És impressionant el que es canvia quan un és pare, sense voler ets fots gran de cop, uff!!!






Que ràpid que passa el temps i més quan vas cansat del treball, entrenaments i familia, ara això si, ho compensen d´altres coses, quan et mira i riu i veus que cada dia va fent més coses, et cau la baba, senzillament espectacular!!! Espero seguir tant feliç com ho he estat aquest temps i veure crèixer el futur campió jejejeje. Miraré de que segueixi els passos del seu pare i desde petit aprengui a estimar la natura i disfruti de les muntanyes com ho estic fent jo. Salut i muntanya!!!!





Que guapo que està el tio, serà pel pare..................